Papallones


Eulàlia Fargas, cuinera-il·lustradora

Eulàlia Fargas a mes de ser cuinera, professora i assessora de cuina infantil és una artista. És autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA). És també la directora dels tallers de cuina  per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, a l’aula de cuina del mercat de la Boqueria de Barcelona.


Eulalia_fargas_mitja


Amb música de Jaume Sisa la Eulàlia Fargas ha il·lustrat per a Una mà de contes, un conte de l'escriptor gallec Xavier P. Docampo, adaptat per la Teresa Duran. La Eulàlia, a més d'il·lustrar la història amb diferents fruits i aliments, ha compost cadascuna de les escenes com una autèntica simfonia de sabors. Veritablement és un conte per a menjar-se'l.


Papallones-vol

Per veure el conte clica el títol. També hi es en aranès i en italià.
Papallones


Amb el menjar es pot pintar

Però a més d'il·lustrar un conte, la Eulàlia ha fet una passejada per la col·lecció del programa i ens ha fet un menú. Una selecció de títols per llepar-se els dits. Bon profit !


Marcianet_mitja


Ous fregits de la mà d'un marcianet

Fregir un ou pot convertir-se en tota una aventura sideral


Paella_mitja


A la cuina amb una paella coqueta

Els estris de cuina tenen vida pròpia i somien que un dia es faran famosos.


Presentadortv-llami_mitja


Compta amb les llaminadures

Una confusió fa creure als nens que és bo menjar moltes llaminadures.


Sucre_mitja


A tothom li agrada el sucre

La paraula sucre és molt antiga i procedeix de l'Índia. Un llarg viatge a través de diferents països i cultures.


Petitinuit_mitja


Una mica de peix amb el petit Inuit

El petit Inuit pesca per primera vegada un peix. La il·lusió fa que tothom s'entusiasmi. Als inuits els encanta el peix.


Mercat-quimet_mitja


Anem al mercat amb en el Quimet

Comprar al mercat a més de ser saludable és divertit. Coneixes a molta gent.


Peresensepor_mitja


Un caramel amb tres cames: en Pere sense por

Melons i xirimoies monstruoses, deserts de cacau, palaus d'olives, tomàquets amb corona ... el que més por li farà a Pere serà tenir el cap als peus.


Hansel_mitja


Una tassa de xocolata amb Hansel i Gretel

Un conte clàssic il·lustrat per un pastisser de primera. Si trobes la manera la xocolata és fantàstic per dibuixar.


Catimplora_mitja


Quan l'aigua canta i plora

En alguns llocs del món anar a buscar aigua és alguna cosa més que saciar la set. Es fan amics, es canta, s'expliquen històries ... encara que de vegades també pot ser perillós.


Refredapastis_mitja


Una festa amb dos pastissos

Si ets molt llaminer has de anar amb compte amb els pastissos. Podries deixar als convidats sense postres.


Pastismesalt_mitja


Un robot dibuixa el pastís més gran del món

Aquest pastisser era tan atrevit que va haver d'utilitzar robots per fer el pastís més alt del món.


Molinetsal_mitja


Per què la mar és tan salada

Saps per què l'aigua del mar és tan salada? Sempre va ser així o és que algú es va descuidar un dia.


Patufet_mitja


Què menja el pare del Patufet ?

En Patufet va a la botiga a comprar safrà, s'amaga sota una col i s'ho menja un bou, però sabries dir què menjar porta a la cistella per al seu pare?


Caputxeta_mitja


Què porta la caputxeta al cistell ?

Per què la caputxeta no convida al llop a menjar alguna cosa de la cistella que porta a l'àvia? Potser el llop és vegetarià o no li agraden els dolços? què porta la caputxeta a la cistella?


Arcimboldo

UN ALTRA MANERA DE DIBUIXAR AMB ALIMENTS

Giuseppe Arcimboldo (Milà,1527 -1593) va ser un pintor conegut sobretot per les seves representacions del rostre humà a partir de fruites, flors, plantes, animals i objectes. Disposava en el quadre aquests elements de manera que el seu conjunt s’assemblés a la figura humana que volia retratar.


Arcimboldo__tira_estacions

Les quatre estacions


Arcimboldo___l_hortola

L'hortolà


Papallones a la literatura

Podríem afimar que envoltat de papallones en Pere era feliç. Havia llegit llibres de papallones, havia visitat totes les pàgines d’internet… Ho sabia absolutament tot d’aquests insectes.

És difícil convertir-se d’un dia per l’altre en un amant de les papallones tan savi com en Pere, el personatge de Papallones. Però, per començar, ja que no podem llegir tots els llibres de cop, un bon consell és visitar la pàgina web Lepidolletres on es poden llegir molts poemes en què hi figuren papallones. Com aquesta estrofa de Joan Brossa:

Heus aquí un eixam de papallones en l'aire:
papallones de cucs de seda;
papallones d'ales blaves;
papallones d'ales blanques amb ratlles negres;
papallones de colors virolats, més brillants
sota les ales (quietes semblen fulles);
papallones amb una ratlla que els divideix
les ales en dues bandes.

O aquesta de la cançó de Pau Riba:

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Sabies que les papallones…

A la pel·lícula La lengua de las mariposas el mestre explica als nens: sabíeu que les papallones tenen llengua?… I dibuixa a la pissarra una espiral.

Al conte Papallones, en Pere esbrina el gust de les papallones…
   Però, sabies que les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes? sabies que quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust?
Butterflypotesjpg

Les potes de les papallones


El músic: Sisa

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.


A la seva cançó més coneguda, Qualsevol nit pot sortir el sol, Jaume Sisa inclou els protagonistes dels contes i còmics que van marcar la seva infància.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va actuar per primera vegada el 1967 a Barcelona, a l'Escola Massana, conjuntament amb Guillermina Motta i Xavier Ribalta.
   Poc després s'incorpora al Grup de Folk, apadrinat per Pau Riba i Jordi Batiste, el mateix dia que també ho fa Ovidi Montllor. Amb el Grup de Folk participa en el festival del Parc de la Ciutadella de Barcelona de 1968. El seu primer disc senzill va ser L’home dibuixat i el seu primer LP Orgia (1971).
   Després de deixar per un temps la música, torna el 1975 amb Qualsevol nit pot sortir el sol, tot coincidint amb la inauguració del local Zeleste. Més endavant va col·laborar amb el grup teatral Dagoll Dagom a Antaviana (1978) i La nit de Sant Joan (1981), i posteriorment es reinventa com a Ricardo Solfa, cantant de boleros. El retorn de Jaume Sisa es produeix en l'espectacle literari Actors gramàtics al costat de Pau Riba.
Col·labora també, amb Pascal Comelade, en la posada en escena de l'obra teatral Colors, del dissenyador Javier Mariscal.
   El 2000 publica el disc Visca la llibertat amb la col.laboració musical de Pascal Comelade, que es presenta al gener de 2001 al Palau de la Música. Els seus últims discos són El congrés dels solitaris (2005), la reedició de Sisa&Melodrama (2006) i Sisa y suburbano cantan a Vainica Doble (2006).
1

Discos de Sisa