El tsar Saltan
Aleksandr Puixkin
Aleksandr Puixkin (1799-1837) va ser un escriptor que es considera el fundador de la literatura russa moderna. A més de poemes (Eugeni Onieguin), novel·les (La filla del capità) i teatre (Boris Godunov), Puixkin va escriure contes que va recollir de la tradició oral del seu país, fent així una tasca similar a la que havien fet els germans Grimm a Alemanya i Perrault a França.
Puixkin va escriure El conte del tsar Saltan, del seu fill el valerós Príncep Guidó Saltanovitx, i de la formosa princesa Cigne el 1831, a partir d’un conte popular recollit per Vladimir Dahl. El conte és més extens que l’adaptació feta per a Una mà de contes. Després d’haver salvat el cigne (que era una princesa amb poders màgics) i d’haver estat proclamat rei, el príncep Guidó vol tornar a visitar el seu país, per la qual cosa la princesa Cigne el transforma en un borinot. Aquesta anècdota es farà famosa sobretot a través de l’adaptació musical de Rimski-Korsakov
Aleksandr Puixkin per Vasili Tropinin, 1927
Puixkin a Sant Petersburg
Els tsars de Rússia
Tsar era el títol que feien servir els monarques de l’imperi rus entre 1546 (en què Ivan IV, conegut com Ivan el Terrible, el va adoptar per primera vegada) i 1917 (en què la Revolució d’Octubre va acabar amb el poder dinàstic),
La relació de Puixkin amb el tsarisme va ser molt conflictiva. La família de Puixkin era una de les més antigues de l’aristrocràcia russa, amb una història que es remunta al segle XII, fins que un avantpassat seu va ser apadrinat pel tsar Pere I el Gran. Alexandre I desterraria Puixkin després que aquest escrivís poemes com Oda a la llibertat.
A la mort del tsar Alexandre I el succeeix Nicolàs I, que pren l’escriptor sota la seva protecció i li permet tornar a Moscou. D’aquesta època data Poltava (1818), un poema dedicat a enaltir la glòria de Pere el Gran.
Rimski-Korsakov i el vol del borinot
El compositor i professor de música rus Rimski-Korsakov (1844-1908) va ser un gran mestre en l’art de l’orquestració i va mostrar un especial interès pels temes folklòrics i els contes populars. El 1900 va estrenar l’òpera El tsar Saltan, amb un llibret de Vladimir Belskij basat en el conte de Puixkin. De fet, el llibret va ser escrit el 1899, any en què es commemorava el centenari del naixement de Puixkin.
Dins d’aquesta obra s’hi troba la popular peça “El vol del borinot”, una traducció musical inoblidable del brunzit de l’empipador insecte. Se n’han fet transcripcions per a molts instruments, però la de Rachmaninov per a piano és una de les primeres i més conegudes
Retrat de Rimski-Korsakov per Valentin Serow
El vol del moscardó
You need a
Flash plugin to view this player
Ivan Bilibin, Boris Zvorykin, Guennadi Spirin
Ivan Bilibin (1876-1942) va ser un artista rus amb una àmplia carrera com a il·lustrador de contes, entre els quals hi ha El tsar Saltan. També l’artista contemporani de Bilibin, Boris Zvorykin (1872-1930) va il·lustrar El tsar Saltan inspirant-se en els antics manuscrits russos, plens de miniatures i orles. Més recentment, Guennadi Spirin (1948) ha il·lustrat també el conte de Puixkin.
Il·lustracions d'El tsar Saltan
Vladimir Propp: morfologia i arrels històriques dels contes
L’erudit rus Vladimir Propp (1895-1970) va dedicar part de les seves investigacions a analitzar els contes populars russos, que havia recopilat Afanasyev (1856), per tal d’identificar-hi els elements narratius recurrents. Propp va aïllar trenta-una funcions narratives que s’han convertit en una referència indiscutible en els estudis sobre l’estructura dels relats. També va estudiar les arrels històriques d’aquests contes i la seva relació amb d’altres de provinents d’altres cultures. L’heroi llençat a l’aigua en un barril; el trasllat en forma d’animal; la successió en el tron; el regne llunyà.; l’ajudant màgic…, tots aquests elements es troben a El tsar Saltan, però també en d’altres contes de la literatura universal.
La il·lustració: una col·laboració amb l’Escola Massana
La il·lustració d’El tsar Saltan és obra de Luci Gutiérrez i va ser fruit d’una col·laboració entre Una mà de contes i l’Escola Massana de Barcelona, duta a terme l’any 2002. Dels setze projectes presentats pels alumnes d’il·lustració de tercer curs de graduat en arts i disseny de l’Escola Massana, se’n van produir cinc, entre els quals hi havia el de Luci Gutiérrez. Els altres il·lustradors van ser: Ricardo Blanco (El sol i la lluna), Ramon Juventeny (La serp i la donzella), Jacob Taurà (El golafre calculador) i Meritxell Darné (La granota assedegada). Pep Montserrat, professor de l’Escola Massana i impulsor del projecte de col·laboració amb TV3, ha il·lustrat també contes per al programa Una mà de contes com La filla del mercader o El naixement dels cavalls marins. Luci Gutiérrez és ara il·lustradora professional, amb una pàgina web pròpia a internet (http://www.holeland.com/) i professora de l’Escola Massana. Ha format part també de l’equip de la revista d’il·llustració Garabattage (2003-2007)
El músic: Saki Guillem
Ezequiel Guillem (Saki) va estudiar piano i percussió al Conservatori Municipal de Barcelona. Fou el bateria de Pau Riba i va continuar amb La Plateria, Marina Rossell, Sisa, Gato Pérez, Pi de la Serra i Carles Santos, entre altres. Ha compost sintonies per a TV3 i ha treballat en diversos espectacles musicals. Va compondre la música xinesa per a l’espectacle dels Comediants Bi.
Per a El tsar Saltan ha tingut en compte l’origen rus del relat, tal com ja va fer amb La granota assedegada respecte a l’origen australià del conte. Ha musicat també altres contes d'arreu del món: El sol i la lluna (conte sioux), La serp i la donzella (conte africà) i El golafre calculador (conte hindú)
El tsar Saltan
You need a
Flash plugin to view this player
La granota assedegada
You need a
Flash plugin to view this player
El sol i la lluna
You need a
Flash plugin to view this player
La serp i la donzella
You need a
Flash plugin to view this player
El golafre calculador
You need a
Flash plugin to view this player