Cantar com els àngels

 Fa una tira d’anys per les centúries, que llavors se’n deien així als segles , un jove vailet, el qual es deia Abelard, nom que és difícil trobar enlloc, vivia en un país llunyà on el sol era blau i el cel verd, l’aigua groga i l’herba roja. Un país allunyat però ple de fantasíes, Sanopturn. En aquest país tot era màgic i meravellós hi havia dies que feia fred i dies que feia calor; però tot barrejat. Però el més interessant era que només hi vivia el jove Abelard, tot la seva família havia mort i només en quedava ell; ni cosins, ni oncles, ni padrins, etc. Ningú. Però també tenia animals que li feien companyia. Era una mica trist , cada dia estar tot sol sense ningú, però a la vegada genial, podia fer el que volgués sense ningú que li parés els peus.

 Ell volia conèixer a algú per a que pogués compartir tot aquell país, el seu país. Però per a sortir d’allí havia de recórrer moltíssims quilòmetres, en aquella època no hi havia cotxes ni cap transport. Moltes vegades li va passar pel cap anar-se’n a buscar a algú però mai ho va fer. I ell pensava: -Els dies aquí se’m fan eterns, cada dia he d’anar a buscar-me el menjar, caçar animals...

El somni d’Abelard era poder casar-se amb alguna persona meravellosa i compartir amb ella tots els dies de la seva vida, fer-se un regne amb ella i tenir molts fills i el més important: SER FELIÇ. Un dia qualsevol, Abelard va sentir un soroll molt fort, com si alguna cosa hagués caigut pels voltants on estava ell, es pensava que era un astre o un meteorit. Però no, no era cap cosa d’aquesta que havia imaginat que podia ser... Era una avioneta que s’havia estrellat! –Ohh, no pot ser, dins hi havia una persona! Abelard amb tota la pressa del món va córrer a salvar a aquella persona; però resulta que n’hi havia una altra dins, sense vida... El noi es va quedar petrificat al veure aquella catàstrofe però sort que una de les noies que hi havia dins estava viva.

La noia es deia Acacia un bellesa de físic però no tan d’interior. Era GUAPA, FINA, INTELIGENT, ALTA, tot allò que en una sola persona no pots trobar i que qualsevol persona somia en ser així. Acacia era un nom preciós, era perfecta per Abelard. Quan ella va veure aquell país tan meravellós es va sorprendre allò no es pot trobar d’un dia per a un altre. Ell, Abelard, es va enamorar des de el primer moment que la va veure i el seu somni cada vegada s’estava fent més realitat, d’un dia a estar trist, sol i amargat a un altre estant amb una persona que li faci companyia i enamorat. Acacia després de l’accident que havia tingut no se’n recordava de res, no sabia d’on provenia;  només sabia com es deia i van poder començar una vida de nou amb Abelard; ella també es va enamorar. Al cap d’un temps d’estar allí ell, li va demanar que es casessin i es fessin un regne al mig de la selva. Els dos van començar a fer el regne amb l’ajuda dels animals que els hi anaven a buscar el material necessari. Passat set mesos tenien el regne fet i es van casar i van tenir fills als quals els hi van posar el nom de : Esmeralda, Leonardo, Griselda, Dafne.


 Fa una tira d’anys per les centúries, que llavors se’n deien així als segles , un jove vailet, el qual es deia Abelard, nom que és difícil trobar enlloc, vivia en un país llunyà on el sol era blau i el cel verd, l’aigua groga i l’herba roja. Un país allunyat però ple de fantasíes, Sanopturn. En aquest país tot era màgic i meravellós hi havia dies que feia fred i dies que feia calor; però tot barrejat. Però el més interessant era que només hi vivia el jove Abelard, tot la seva família havia mort i només en quedava ell; ni cosins, ni oncles, ni padrins, etc. Ningú. Però també tenia animals que li feien companyia. Era una mica trist , cada dia estar tot sol sense ningú, però a la vegada genial, podia fer el que volgués sense ningú que li parés els peus.

 Ell volia conèixer a algú per a que pogués compartir tot aquell país, el seu país. Però per a sortir d’allí havia de recórrer moltíssims quilòmetres, en aquella època no hi havia cotxes ni cap transport. Moltes vegades li va passar pel cap anar-se’n a buscar a algú però mai ho va fer. I ell pensava: -Els dies aquí se’m fan eterns, cada dia he d’anar a buscar-me el menjar, caçar animals...

El somni d’Abelard era poder casar-se amb alguna persona meravellosa i compartir amb ella tots els dies de la seva vida, fer-se un regne amb ella i tenir molts fills i el més important: SER FELIÇ. Un dia qualsevol, Abelard va sentir un soroll molt fort, com si alguna cosa hagués caigut pels voltants on estava ell, es pensava que era un astre o un meteorit. Però no, no era cap cosa d’aquesta que havia imaginat que podia ser... Era una avioneta que s’havia estrellat! –Ohh, no pot ser, dins hi havia una persona! Abelard amb tota la pressa del món va córrer a salvar a aquella persona; però resulta que n’hi havia una altra dins, sense vida... El noi es va quedar petrificat al veure aquella catàstrofe però sort que una de les noies que hi havia dins estava viva.

La noia es deia Acacia un bellesa de físic però no tan d’interior. Era GUAPA, FINA, INTELIGENT, ALTA, tot allò que en una sola persona no pots trobar i que qualsevol persona somia en ser així. Acacia era un nom preciós, era perfecta per Abelard. Quan ella va veure aquell país tan meravellós es va sorprendre allò no es pot trobar d’un dia per a un altre. Ell, Abelard, es va enamorar des de el primer moment que la va veure i el seu somni cada vegada s’estava fent més realitat, d’un dia a estar trist, sol i amargat a un altre estant amb una persona que li faci companyia i enamorat. Acacia després de l’accident que havia tingut no se’n recordava de res, no sabia d’on provenia;  només sabia com es deia i van poder començar una vida de nou amb Abelard; ella també es va enamorar. Al cap d’un temps d’estar allí ell, li va demanar que es casessin i es fessin un regne al mig de la selva. Els dos van començar a fer el regne amb l’ajuda dels animals que els hi anaven a buscar el material necessari. Passat set mesos tenien el regne fet i es van casar i van tenir fills als quals els hi van posar el nom de : Esmeralda, Leonardo, Griselda, Dafne.