El rossinyol

Escolàpies La Immaculada de El Masnou. El rossinyol d’Andersen. Elena Bosch


La història d’aquests vídeos comença després de veure un capítol del programa Una mà de contes. El conte que s’explicava era El rossinyol d’Andersen.

Està clar que una història, real o imaginària, llarga o curta, per a nens o per a grans, guanya amb la veu d’un bon narrador, guanya amb el llapis d’un bon il·lustrador i, està clar també que creix quan un artista se la fa seva i la compon de nou davant la mirada de l’espectador.

Les mestres estem molt acostumades a explicar contes. Els expliquem per entretenir la canalla, o per fer-los servir d’eina d’aprenentatge. Els fem servir sobretot per portar els nens al món de les paraules, del ritme, del gest…
Explicar i fer explicar el conte va ser la primera activitat que vàrem fer a la classe de primer de primària. Imaginar l’escenari, triar les paraules, el to de veu…, i fer-ho davant d’una càmera.


Si ja podíem explicar el conte, el segon pas era il·lustrar-lo. Davant d’un paper en blanc els nens tendeixen a precipitar-se, ja que creuen saber el que volen fer un cop han començat el dibuix. Les mestres sabem que cal un moment previ de reflexió i de contrast d’idees.


La tercera activitat estava relacionada amb la música. Vàrem aprendre la cançó tradicional catalana El rossinyol i vàrem voler que sonés com una orquestra. Per aconseguir-ho vàrem convidar als membres de la Coral Xabec de Gent del Masnou a venir a la classe a cantar amb nosaltres. Per una banda els nens i per l’altra la coral vàrem assajar i preparar la sessió. La melodia popular, harmonitzada per Montserrat Llagostera, directora de la coral, i les veus de grans i petits, van acabar en un bon concert.


Elena Bosch
Desembre 2007




tornar a l'índex de El rossinyol