Taller de contes il·lustrats

26/12/15: Conte il·lustrat de Abril Mir

012_p03

 Hi havia una vegada, una nena que es deia Natalia, que cada dia es preguntava com el tió podia cagar tants regals, menjar-se el menjar que li deixava cada nit i respondre les notes que li escrivia, de sobte, una nit que havia anat al lavabo perquè tenia pipí, va sentir que algú estossegava amb un volum molt fort, podria ser el pare? No, perquè ell no estossega tan fort. Podria ser la mare? Tampoc, perquè el vespre s'havia près les pastilles per a la tos. Aleshores va anar a la sala de estar i va veure al tió escupint engrunes de pa. La Natalia estava fascinada, sempre s'ho havia preguntat i allí tenia la resposta. El tió va girar la vista i va cridar- Ahhhh, qui ets tu?- la Natalia apropant-se va dir- Siusplau, no t'espantis, tió. Sóc qui et cuida cada desembre- El tió es va alegrar de saber allò i li va explicar l'història a la Natalia- Mira, jo sóc un tió molt jove i encara no sé del tot com és el món- La Natalia va dir- Ah, i aleshores on vius?- el tió va respondre- Visc en aquell bosc tan intens, aprop de Can Manel.- la Natalia va dir- Ah, i com és que no et trobo mai, quan vaig a passejar pel bosc?- el tió va respondre- Els tions avisadors toquen la campana i ens amaguem entre les plantes i les capsades dels arbres- la Natalia va dir- Ostres, i com ho feu per enfilar-vos als arbres?- Doncs, treiem unes urpes que tenim amagades i trepem- la Natalia va mirar el seu rellotge i va dir- Ups, ja són les 3:00, crec que és hora de tornar al llit-. 


Veure conte il·lustrat
tornar a l'índex de Taller de contes il·lustrats