El rossinyol

Fundació ACIS-Artur Martorell. Treball sobre El rossinyol. Araceli Liesa


El  primer  que  fem  amb els  alumnes  de  P5  i  els  de  P4  és  llegir  el  conte. Després,  a l’ordinador,  veiem  i  sentim  El Rossinyol d'Una mà de contes.

Un  cop  a  classe, es  parla  del  que  passa  al conte  i  es  parla  dels dos ocells.
A  uns  els  agrada  l’ocell  mecànic  i  a  d’altres  el  de  veritat.
Això  és  el  que  els  nens  diuen  dels  ocells:
-    A  mi  m’agrada  el mecànic  perquè  canta  bé.
-    A  mi  m’agrada  el  de  veritat,  perquè  el  mecànic  s’espatlla  i no  podria  cantar  i  a  mi  m’agrada  cantar.
-    Prefereixo  el  de  veritat, encara  que  al  principi  l’ocell  mecànic  està  nou  però  després  s’ espatlla.
-    Prefereixo  el  de  veritat, perquè  no  s’espatlla.
-    A  mi  m’agrada  el  de  veritat,  perquè   canta  més  bé  que  el  mecànic
Les  idees  es  van  repetint  i  ho  deixem  així.

El  següent  pas  és  destriar  els  objectes  que  han  dut  de  casa  en  dos  grups, 
1. els  objectes   que  utilitzarem  per  fer  l’ocell  mecànic,  objectes  metàl·lics
2. els  objectes  més  tous,  per  a  fer  el  real

En  un  tros  de  fusta  hem  dibuixat  un  ocell  que  sembla  que  voli, aquí  enganxarem  les  coses  toves:  plomes, tela, cotó...

A  l’altre  tros  de  fusta  hem  dibuixat  un  ocell  immòbil,   serà  l’ocell  mecànic  i  hi  enganxarem  objectes  metàl·lics:  forquilles, cargols, claus...

Un  cop  està  tot  ben  eixut, pintem  el  fons:  blau  per  a  l’ocell  real, taronja  per  l’ocell  mecànic.

Els  nens  frueixen  amb  el  treball  i  l’experiència  es  valora  com  a  positiva.


Araceli Liesa
Desembre 2007
25a_1193_mitja



tornar a l'índex de El rossinyol