El rossinyol
Fundació ACIS-Artur Martorell. Treball sobre El rossinyol. Araceli Liesa
El primer que fem amb els alumnes de P5 i els de P4 és llegir el conte. Després, a l’ordinador, veiem i sentim El Rossinyol d'Una mà de contes.
Un cop a classe, es parla del que passa al conte i es parla dels dos ocells.
A uns els agrada l’ocell mecànic i a d’altres el de veritat.
Això és el que els nens diuen dels ocells:
- A mi m’agrada el mecànic perquè canta bé.
- A mi m’agrada el de veritat, perquè el mecànic s’espatlla i no podria cantar i a mi m’agrada cantar.
- Prefereixo el de veritat, encara que al principi l’ocell mecànic està nou però després s’ espatlla.
- Prefereixo el de veritat, perquè no s’espatlla.
- A mi m’agrada el de veritat, perquè canta més bé que el mecànic
Les idees es van repetint i ho deixem així.
El següent pas és destriar els objectes que han dut de casa en dos grups,
1. els objectes que utilitzarem per fer l’ocell mecànic, objectes metàl·lics
2. els objectes més tous, per a fer el real
En un tros de fusta hem dibuixat un ocell que sembla que voli, aquí enganxarem les coses toves: plomes, tela, cotó...
A l’altre tros de fusta hem dibuixat un ocell immòbil, serà l’ocell mecànic i hi enganxarem objectes metàl·lics: forquilles, cargols, claus...
Un cop està tot ben eixut, pintem el fons: blau per a l’ocell real, taronja per l’ocell mecànic.
Els nens frueixen amb el treball i l’experiència es valora com a positiva.
Araceli Liesa
Desembre 2007
Els dos ocells






