TOTHOM CONTA. Contra l'assetjament escolar

Contes per compartir contra l’assetjament escolar

 

 


Captema_gran


 En un conte, hi pot cabre el món sencer. És per això que els podem fer servir per explicar moltes coses. Els personatges dels contes, com les persones de veritat, a més de ser feliços i menjar anissos, també s’enfaden entre ells, es barallen, tenen por, es posen tristos, enrabiats i, de vegades, no saben explicar per què. Potser si els escoltem amb atenció, ens poden ajudar si tenim algun problema de veritat.

 


Trist-content_enorme


Encara que, de vegades, quan tenim un problema, també va bé inventar-te un conte. Fer servir la imaginació és una bona manera d’explicar el que et passa o el que sents i no saps com dir-ho. Si vols, pots fer servir el taller de dibuix del web del programa i enviar-nos la teva història.

 

 


Stopbullying

Veure exemple de participació 1 o 2


Tallerdibuix_enorme


Participa i envia la teva història fent servir el taller de dibuix

Recordeu-vos d'afegir el títol COMPTEM TOTS després del vostre nom o sobrenom

ASSEGURA'T QUE EL TEU EQUIP TÉ INSTAL·LADA L'APLICACIÓ FLASH. GRÀCIES



DE DEBÓ ÉS UNA BROMA?

Rei2_enorme

EL REI BURLETA

 

 

 

En què es converteix el rei quan la gent li diu que ja n'hi ha prou de bromes?


 

 

I DE LA COL·LECCIÓ D'UNA MÀ DE CONTES...


Bromatext5


 Els tres contes intenten marcar la diferència entre la ficció i la realitat. La broma com a escenificació d’una acció a la qual tenim por –visita al metge- , ens neguiteja–l’avorriment- o no ens ve de gust –anar al teatre- necessita uns límits marcats: l’escenari de la ficció –el circ de Pinxa-punxa, el teatre de Romeu, Julieta i jo- o la integritat física –El banquet imaginari-

 


Broma-contes

Pinxa-Punxa                         El banquet imaginari                  Romeu, Julieta i jo


Pinxa-punxa En Cotofluix té por de veritat o ho fa veure?

El conte és una representació teatral amb instrumental i elements d’infermeria. La xeringa fa bromes al cotó perquè perdi la por a la injecció del metge. Fa veure que el punxarà, però no el punxa.


El banquet imaginari Creus que al Shacabac li fa gràcia la broma del menjar?

Un nen avorrit fa bromes sobre el dinar a un altre que té gana. El que té gana segueix la broma fen veure que s’ho creu fins que fa caure al primer en un parany. Finalment, mengen i juguen tots dos junts.


Romeu, Julieta i jo Saps per què el Quim s’aixeca cridant enmig del teatre?

El Quim no ha anat mai al teatre. La veritat és que li fa mandra. Enmig de la representació, el Quim s’aixeca cridant perquè s’ha enamorat de l’actriu i no sap diferenciar entre realitat i representació. En sortir, el Quim demana perdó a tothom.

 


PUC JUGAR?

Tim

TIM I LA BANDA

Què necessita la Banda Municipal perquè soni bé?


 

 

I DE LA COL·LECCIÓ DE UNA MÀ DE CONTES...


Jugartext


En aquets contes els protagonistes son especials, son diferents a la resta i això els exclou. Però precisament per això, ens poden ensenyar coses noves o ajudar-nos quant menys ho esperem. Podem vola amb la capa del marcianet, imaginar què hi ha darrera d’un color o salvar al poble d’un perill.

 


El marcianet lleig Què fa aquet marcianet per divertir-se amb els seus germans ?

L’aneguet lleig en versió marciana, amb introducció d’un nen que no vol menjar i li expliquen un conte: El marcianet lleig. La pregunta amb què acompanyem el títol vol posar en relleu el moment de la reconciliació en què, finalment, tots juguen junts.


Colors Què fan a l’escola perquè tothom pugi jugar amb l’Eva?

L’Eva és una nena especial, juga sola i té el seu mon particular. A classe comparteix taula amb diferents companys. Amb un d’ells pateix l’Eva pateix una crisi. Però el nen no s’espanta i aconsegueix establir un vincle amb ella partir d’un color i d’un somriure


Bernat, fort com un os Com salva el Bernat al seu poble de l’os ferotge?

Un os ferotge té atemorit tot un poble i es menja tota la mel. Encara que ningú li fa cas, en Bernard s’ofereix per enfrontar-se amb l’os i solucionar el problema. Sortosament, la solució al problema no vindrà per la força. Al final, tothom reconeix el Bernart, que encara que és un nen, fa honor al que significa el seu nom: fort com un os.


NO VAL APROFITAR-SE

Fullaraca

EN FULLARACA, UN MONSTRE MOLT TENDRE

 

 

 

Què fa més por el monstre o el jaguar?


 

 

I DE LA COL·LECCIÓ DE UNA MÀ DE CONTES...


Aprofitar-setext


L’Emperador, el Sol, la Lluna i el Ruc tenen una responsabilitat, però això no vol dir que poden fer el que vulguin i aprofitar-se’n fent servir els altres segons el seu caprici. El Rossinyol, la tribu Sioux i els animals de la granja es mereixen un bon tracte a canvi de la seva confiança.

 

 


El rossinyol Què fa la gent quan l’Emperador s’oblida del rossinyol?

L’Emperador és una mica capritxós. Està acostumat a tenir tot el que vol. I així aconsegueix per al seu jardí l’ocell que millor canta de tot el regne. Però, quan li regalen un ocell mecànic, s’oblida del Rossinyol. La gent que abans també admiraven al Rossinyol ara imita el cant de l’ocell mecànic per fer content l’Emperador. Però aquest s’espatlla i l’Emperador cau malalt. Encara que ho hagués abandonat, el Rossinyol torna perquè es curi l’Emperador i per explicar-li què passa al seu Imperi. El grup, la gent, els savis canvien de parer i estan a les ordres de l’Emperador capritxós. El Rossinyol es manté fidel a si mateix.


El Sol i la Lluna Què fan el Sol i la Lluna per no barallar-se mes ?

Conta una llegenda sioux que hi va haver un temps en què el Sol i la Lluna també vivien a la Terra amb els homes, però, com que tots dos són molt diferents, es barallaven constantment. Un dia van decidir exposar cadascú les seves raons. Tots dos aportaven alguna cosa bona a la gent de les diferents tribus, però havien de resoldre el conflicte. Finalment se’n van anar al cel i es van repartir la feina. Encara que diuen que un sempre va darrere de l’altre.


El Ruc i la Somera Quin animal de la granja s’assembla mes al ruc?

Un ruc es creu el millor de tots els animals. I té la pensada d’obligar tots els animals de la granja que siguin com ell. La somera, la seva companya, l’avisa que no és una bona idea i li demana que es fixi en ella si vol trobar algú igual i diferent alhora.


VINGA, VA, EXPLICA-M’HO

Forastera

LA FORASTERA I L'AVI TOT ORELLES

De què parlen l'avi Tot Orelles i el pispa quan ho enxampen ?


 

 

I DE LA COL·LECCIÓ DE UNA MÀ DE CONTES...


Vingavatext


La solitud i l’abandonament a què es veuen sotmesos aquests personatges els bloqueja d’alguna manera. Sembla que és quan intervé un tercer a qui poder comunicar o compartir la seva angoixa que la tensió s’allibera i comencen a aparèixer solucions.

 


Explica

L'arbre màgic           La vaca bruna            La Ventafocs 


L’arbre màgic Com es defensa el nen del bruixot?

Un nen es queda sol i li demana ajut a un arbre per poder sobreviure fent de pastor. El bruixot no vol que el nen parli directament amb la natura i li fa la vida impossible. L’arbre i el nen resisteixen fins al final.


La vaca bruna Què fa la vaca quant li parla la nena?

Una nena es veu obligada a viure amb la seva madrastra i les seves filles. Aquestes li fan la vida impossible. La nena troba consol parlant amb una vaca que l’ajudarà a sortir de la situació.


La ventafocs Qui ajuda la Ventafocs?

Aquest conte clàssic pot servir per a diferents situacions relacionades amb l’assetjament. Precisament per això, el podem fer servir per aprofundir més i preguntar-nos com és que la Ventafocs aconsegueix alliberar-se dels maltractaments de la seva madrastra. La presència d’un tercer que s’adona del que està passant és important. Ja sigui imaginari com la Fada, o real, com el Príncep, que no discrimina ningú a l’hora que la sabata encaixi.


ELS VALENTS TAMBÉ TENEN POR ?

Caballasobre

EL DIR DE LA GENT

Com aniries tu amb el cavall? a sobre, caminant ...?


 

 

I DE LA COL·LECCIÓ DE UNA MÀ DE CONTES...


Portext


Els personatges d’aquests contes reconeixen la por com el límit de les seves capacitats per suportar comprendre el que els està passant. Quan se senten confiats comencen a reconèixer els seus sentiments i la por comença a desaparèixer. El Pere té els reis que estan esperant fins on arriba, la llebre compta amb els amics que li donen suport, la Salma i el Hamal compten amb l’escola...

 


Mesela i Naïm Que fa parlar a la Salma al final del conte?

La Salma i el Hamal són dos nens refugiats de la guerra de Síria. Han patit molt des que van perdre els seus pares i casa seva. Salvats per la Creu Roja, són acollits en una escola. Un dia es decideixen i expliquen la seva història. El nen la narra i la nena fa moure les figuretes a la pantalla. Al final, la Salma parla per primera vegada des que va arribar. Potser ha començat a confiar. Són dos nens molt valents.


En Pere sense por Per que torna feliç a casa el Pere ?

En Pere no sap què és la por i surt a buscar-la. Després d’enfrontar-se amb diverses proves, finalment coneix la por quan es veu amb el cap als peus.?


La llebre poruga i l’eruga que no s’arruga Què fa la llebre quant té por?

Una eruga entra al cau d’una llebre i, al sentir que dins el cau la seva veu ressona molt, juga a fer por i espantar la llebre i la resta d’animals. Finalment, la granota, que té la veu molt greu, serà qui espanti l’eruga i la faci sortir del cau.


ELS CONTES I LES EMOCIONS

Taulatemas-imatge


Si alguna cosa et preocupa, un conte és una bona manera d’esbrinar el que et passa. Pregunta-li als seus personatges, comparteix les seves aventures. Segur que trobes algú que t’entén, t’hi sens identificat i fins i tot et pot ajudar. Prova-ho, ja ho veuràs!


Obre aquest fitxer amb una taula temàtica i prova d’esbrinar què li passa als personatges de cada conte. Pot ser algú te problemes semblants als teus. Ànim i passa-t’ho bé!


Taulatematica-imatge


TOTHOM CONTA. Contra l'assetjament escolar

Per veure tots els cincs contes seguits


EXPLICA LA TEVA HISTÒRIA

 De vegades, quan alguna cosa ens preocupa molt, molt ... i no sabem com explicar-la o no trobem les paraules, va bé agafar un llapis i escriure una història, un poema, inventar-se una cançó o fer un dibuix. El que sentim o pensem quan tenim notícia d'algun cas d'assetjament o el patim nosaltres mateixos no és fàcil d'explicar. Aquí t'oferim l'eina de dibuix del programa per si vols explicar-nos la teva història i alguns exemples realitzats pels alumnes de l'Escola J. M. Madorell, de Molins de Rei.


Tallerdibuixnenapantallafesta_mitja


Recordeu-vos d'afegir el títol COMPTEM TOTS després del vostre nom o sobrenom

ASSEGURA'T QUE EL TEU EQUIP TÉ INSTAL · LAT L'APLICACIÓ FLASH. GRÀCIES

 

 

TALLER DE DIBUIX SOBRE ASSETJAMENT ESCOLAR
REALITZAT PELS ALUMNES DE L'ESCOLA J.M. MADORELL, DE MOLINS DE REI


Als alumnes de l'Escola J. M. Madorell, de Molins de Rei, que van participar al Taller de Dibuix sobre Assetjament Escolar els vam demanar que fessin tres tipus de dibuix. Un dibuix sobre una broma pesada que no els agradés, una altra sobre una situació que els fes molta por i una altra sobre la persona en qui confien quan necessiten explicar un problema. Per cada dibuix, havien d’explicar una petita història o explicar de què es tractava. Aquí en teniu una petita mostra. 

La resta estan publicats a l’apartat  Participacions entre el 10 i el 22 de maig amb l’afegit Madorell al nom de cada autor.


 

DIBUIXAR UNA BROMA PESADA


 

DIBUIXAR ALGUNA COSA QUE ET FA POR


 

EN QUI CONFIES QUANT TENS UN PROBLEMA?