Taller de contes III, Escola Daniel Mangrané

PLA DE TREBALL I GUIÓ

Premimesgrup


 Ja som un altre cop aquí! Molt contents de tornar a les escoles per acompanyar, per segon any consecutiu, la producció del projecte guanyador en la categoria audiovisual dels IV Jocs Florals Escolars de Catalunya. Enguany tenim l’honor de treballar amb els alumnes de 6è de l’Institut Escola Daniel Mangrané de Jesús (Tortosa) amb els que, com vam fer en edicions anteriors (En Bao i els seus amics), convertirem la seva història, Mesela i Naïm, en un nou capítol d’Una mà de contes.


Aleximanuel


Ens posem en marxa!

Després d’una reunió amb l’equip de professores de l’escola i l’equip del programa -en el que es va preparar el calendari i el pla de treball-, durant la primera sessió a l’escola cal repassar el text original dels alumnes, amb la supervisió del director del programa, Manuel Barrios, i el guionista Àlex Tovar. S'analitza la primera versió del guió, parlant sobre els elements que fan que una història sigui emocionant per als espectadors: el conflicte, la trama, els efectes dramàtics, inesperats, imaginatius, la identificació dels personatges i els protagonistes... Però, sobretot, recordem la importància del treball en equip, diferenciant la tasca dels professionals que hi participen en les diferents etapes de la producció: guió, realització, producció, filmació, il·luminació, so, locució,… 


Panelfotogramas


 El primer que fem és desglossar el guió. Dividir-lo per seqüències, escenes, descriure l'acció del que passa en cadascuna, els personatges que hi intervenen, així com el decorat i els elements de cadascuna d'aquestes escenes ... i molt important: el so, amb la música i els efectes. A l'arxiu adjunt a les imatges podràs veure la taula de desglossament.


Tere-manuel


 Amb la Tere revisem el material que s'ha utilitzat per a la posada en escena: una taula de llum i elements geomètrics amb diferents perfils. Realment va ser un encert donar aquest tractament visual a la història que es volia explicar. Potser per això, el jurat va justificar el premi dient que els seus autors havien sabut compaginar una tècnica clàssica, com la del teatre d'ombres, amb una estètica futurista pròpia de la imatge electrònica en el tractament d'un tema d'actualitat com el dels refugiats.

 


Estructuranarrativa


Si ens fixem en aquest diagrama veurem que la seqüència de la fugida és la més llarga i no obstant això està solucionada amb només dos escenaris que pràcticament no canvien i a mes tenen un color molt semblant.


Mar_enorme


La resta de seqüències té un ritme més ràpid: sigui perquè canvia l'escenari, o perquè es mouen els seus elements i canvia la llum, com és el cas de la seqüència de la guerra. De manera que se'ns ha ocorregut que potser podria ser interessant afegir alguna situació més a la seqüència de la fugida.


Colors_enorme


En la fugida per terra es podria afegir més recorregut a les figures per augmentar la sensació de cansament dels personatges.


Filera_enorme


I en la fugida per mar tenim una bona ocasió quan els personatges cauen a l'aigua. El fons del mar sempre estimula la nostra imaginació . Tant per a situacions dramàtiques com fantàstiques o còmiques. Dins de l'aigua es perd l'orientació, el paisatge és molt diferent del paisatge terrestre i cal aguantar la respiració, la qual cosa ens dona una pauta temporal molt interessant per mantenir la tensió dramàtica.


Exemples_enorme

Aquí teniu alguns exemples agafats de la col·lecció del programa.


Rescat_enorme


A la primera sessió de treball ens proposem fer una llista de possibles situacions, preguntant la causa per la qual els protagonistes cauen al mar, que passa després d'haver caigut i com sortir-se'n de la situació.

Si feu clic en l’arxiu podreu veure les propostes fetes pels mateixos autors de la història i la llista de personatges, objectes, escenaris i una col·lecció de solucions davant d’una situació tan perillosa com caure al mar.


Arxiu2_mitja


Arxiu1_gran


L’altra tema que vam parlar en aquesta primera sessió va ser el títol i el final de la història. Els noms dels pares dels nens protagonistes (Samal i Hamal), Mesela i Naïm, donen nom al títol. Vam parlar sobre la possibilitat de bescanviar els seus noms o justificar millor la raó per la qual el conte rep els noms dels pares.


2-titol_petit


Mesela i Naim -els pares- o Salma i Hamal -els protagonistes- ?


Pel que fa al final de la història, vam qüestionar qui havia d’acollir als refugiats. Una persona -la que surt al conte- o el conjunt de la societat? Potser valia la pena mostrar que després que els protagonistes fossin acollits per una bona persona, també fossin acollits per tothom. Veure’ls a l’escola podia ser una manera d'il·lustrar aquesta idea.


Img-20170913-wa0010_mitja


I vam plantejar un petit acudit inspirat amb la mateixa taula de llum. I si tot passés a la pissarra electrònica de classe? En aquest nou esborrany de l'storyboard podeu veure aquesta nova proposta.


Desglosclase


Un altre aspecte que hem treballat a fons, ha sigut la importància de treballar el guió textual conjuntament amb el guió visual i sonor. Per això, dediquem part de la sessió a fer una acurada revisió -seqüència a seqüència- de l’storyboard i l’escaleta. Com es pot veure a les imatges, els alumnes han pres nota dels principals esdeveniments que fan intel·ligible el relat; no només per als espectadors sinó també per qui ha d’explicar la història.


POSADA EN ESCENA I GUIÓ TÈCNIC

Img-20170921-wa0015


Taulaequipweb


Amb la finalitat de preparar la següent etapa de treball, amb la col·laboració dels alumnes encarregats del Departament d’Art, hem posat en comú els materials i objectes que es van utilitzar en la filmació del conte original: pantalla de llum, peces de construcció de fusta i formes geomètriques, clics, teles, llums i cromatismes, etc. Davant la càmera, els nens i nenes han argumentat la funció i els criteris de selecció que, en cada cas, els van motivar a fer-los servir en la composició. Aquestes indicacions seran de gran utilitat als tècnics d’il·luminació i imatge del programa Una mà de contes, a fi de traslladar i potenciar les propostes creatives dels alumnes.


Imatgearxiuposadaescena_gran


Guerra-detall-gerneral_enorme


Quan som petits és molt normal agrupar tots els elements, detalls i personatges en una mateixa escena. En plano general. Aprendre a fragmentar una imatge en detalls i entendre que cadascuna es correspon a la mateixa escena no és fàcil. És el que fa el cinema quan veiem plànols generals amb tots els personatges o primers plans on podem distingir les cares dels protagonistes.

Aquí teniu un exemple d'un detall reconstruït a partir de les peces utilitzes en el conte. Els primers plans ens ajuden a identificar-nos amb els protagonistes.


Transparencies_enorme


Com que estem treballant amb una taula de llum podem jugar a les transparències. Un exemple de com treure-li partit a aquesta tècnica. Un mapa de Síria, o el cel nocturn. Una manera d'expressar les emocions dels personatges. Perduts i espantats enmig del mar però meravellats davant l'espectacle d'un cel estrellat.


Storyperplato_enorme


Elements-junts_gran


 

MESELA I NAIM ÉS UNA OBRA DE CREACIÓ ORIGINAL


Fins ara hem treballat amb les imatges que apareixen en el projecte original de Mesela i Naim, sense tenir en compte que els personatges principals sn siluetes d'una joguina molt famosa i coneguda pels nens. Aquesta joguina el va inventar un senyor anomenat Hans Beck cap a l'any 1971. El senyor Hans va treballar durant molt de temps, investigant, provant, equivocant-se i tornant a intentar-ho de nou, fins que finalment va aconseguir crear els ninots que avui coneixem sota la marca de Playmobil. Per crear-los es va inspirar en els dibuixos dels nens. Per tamb se li va acudir que a ms havia de ser una joguina que qualsevol nen pogus portar a la butxaca i aix poder jugar amb ell en qualsevol lloc. No ho va fer del tot malament ja que en l'actualitat molts nens del mn segueixen jugant amb ell. Fins i tot s'utilitza a les escoles. Per exemple per explicar histries com ara la de Mesela i Naim.


Captura_de_pantalla_2017-11-17_a_las_13


Però una cosa és jugar a l'escola a explicar històries i una altra és fer un programa de televisió amb aquestes històries i ensenyar-les a tothom. Sabíeu que el programa Una mà de contes és dels programes més vistos de Televisió de Catalunya a tot el món? Itàlia, Alemanya, França, Estats Units, països àrabs, Israel ... i que cada vegada que una altra televisió vol ensenyar els capítols d'Una mà de contes ha de demanar permís a Televisió de Catalunya i pagar per emetre en aquests països? Com Mesela i Naim, cada capítol d'Una mà de contes és una obra original produïda, creada i inventada per un grup de persones i si algú la vol utilitzar ha de demanar permís. Aquesta lletra c tancada en un cercle, que significa copyrigth en anglès, i que apareix en els títols de crèdit del nostre programa -aquesta llista de noms que apareixen al final de cada història- és la manera de dir-li als altres que una obra està registrada pels seus autors i que no es pot utilitzar sense el seu permís. Segur que l'heu vist en pel·lícules, programes de televisió, llibres, revistes, fotografies ....


Captura_de_pantalla_2017-11-17_a_las_14


 

Doncs bé, una cosa semblant passa amb els ninots que fet servir per crear la nostra histria: haurem de demanar perms i pagar a l'empresa on treballava el senyor Hans Beck, s a dir a Playmobil, si volem utilitzar els seus ninots per fer alguna cosa ms que jugar amb ells. En el nostre cas, per fer un programa de televisi que pot ser venut a altres canals de televisi del mn. Per com que no podem pagar aquest dret d's, el que farem ser donar les grcies al senyor Hans per haver-nos inspirat amb els seus ninots a l'hora d'inventar la nostra histria i crear els nostres propis ninots per a l'ocasió.


Captura_de_pantalla_2017-11-17_a_las_13