La nena i la Lluna

LA NENA I LA LLUNA

Lunas-pgms_enorme

COM ÉS LA TEVA LLUNA ?

 


Nenacublluna_mitja


 

 La nena i la lluna és un conte que s'ha realitzat a partir del taller d'il·lustració i narrativa que va organitzar el programa Una mà de contes a la Biblioteca Salaborsa, convidat per l'Institut Ramon Llull en ocasió de la 54 Fira del llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2017.

 


Llulbologna_enorme


Entradabiblio_enorme

BIBLIOTECA SALABORSA DE BOLONYA


 

 La nena i la Lluna és un conte de l'escriptor italià Antonio Prete -professor de literatura a la Universitat de Siena i poeta italià- i el seu títol original és La bambina e la luna. Ho ha adaptat la Teresa Duran - escriptora catalana i especialista en literatura infantil -. I ho ha Il·lustrat l'artista italiana Critina Spano-resident a Barcelona i que també publica a Itàlia i a als Estats Units- . Per fer els seus dibuixos, la Cristina s'ha inspirat en els dibuixos originals realitzats pels alumnes de l'Escola Monterumici de Bolonya, a Itàlia, i que van assistir al taller d'il·lustració i narrativa a la BibliotecaSalaborsa.

 


Foto_antonio-teresa-cristina_enorme

A la imatge, Teresa Duran - la adaptadora del conte- Cristina Spano - la il·lustradora- i Antonio Prete - l'autor del conte original-


En aquest arxiu de text podeu trobar la versió original inèdita del conte d'Antonio Prete, La bambina i la lluna, la traducció literària i l'adaptació en català per a Una mà de contes. Les dues versions literàries, en italià i en català, es van llegir al taller de la Biblioteca Salaborsa. I com molt bé va explicar l'Antonio Prete abans de llegir el seu propi conte davant els nens, una cosa és explicar una història a la gent, un altra és escriure-la, un altre llegir-la i un altra és convertir-la en una pel·lícula o un programa de televisió.



Un cop traduït el conte, vam elaborar un desglossament de les diferents accions i una llista d'il·lustracions, perquè els assistents al taller poguessin organitzar-se per grups i tenir diverses versions de cada escena. Aquí teniu un arxiu amb un quadre de desglossament i la llista, en català i en italià.


Aquí podeu veure els dibuixos originals realitzats al taller. Un total de vint-i-cinc dibuixos dividits entre les nou escenes del conte. Un cop llegit el text en italià i en català, vam formar equips de treball assignant a cada grup una escena.


Platogeneralmesa_enorme

Al plató Manuel, el realitzador, amb Cristina. I entre els focus Isabel, la muntadora del programa.

 

Ja a Barcelona, abans d'entrar a gravar al plató, ens reunim amb la Cristina i mirem els dibuixos dels nens, preparem un story board i un pla de treball.
 
I encara que l'estil de la Cristina és molt diferent de l'estil dels nens que han participat al taller, és interessant mirar bé cada dibuix per veure què aporta cada un i com ho podem integrar a l'estil de la Cristina. És molt divertit fer aquesta feina. Ens posem d'acord en fer servir, com ho han fet els nens, llapissos de colors.
 
 

SEQÜÈNCIA 1, la nena agafa aigua del pou i torna a casa


Pozostory_enorme

Dibuix del taller i esborrany de la Cristina: casa, nena, galleda, lluna, pou, o... pou, nena, galleda, lluna, casa. Tot cap a la dreta indicant acció.


En aquest dibuix de la Erin, trobem molt interessant aquests cercles grisos que podrien representar el reflex de la Lluna sobre la galleda. Alguns filòsofs de l'Antiguitat creien en les Eidolas: capes molt fines que es desprenien dels objectes per poder formar les imatges.

La veritat és que no hem sabut aprofitar aquest recurs i hem optat per copiar la casa, que un disseny molt modern. I per la composició -encara que està invertida-. Una composició que es repeteix bastant en la resta de dibuixos que il·lustren aquesta escena.

Pozostory2_enorme

Story board a la esquerra amb l'ordre de realització del dibuix. A la dreta diferents moments de la gravació a plató. Els núvols han desaparegut i l'herba s'ha convertit en unes línies horitzontals.


Pozoplato_enorme

La mà de la Cristina dibuixant unes gotes que s'escapen de la galleda. Encara no ha dibuixat la casa.


Detall SEQÜÈNCIA 1, la nena mirant el reflexa de la Lluna al cubell


Cubostory1_enorme


Quan som petits gairebé sempre fem dibuixos on hi cap tot. Tot el que intervé en una acció determinada: persones, objectes, animals, paisatges ... És normal, podríem dir que la vida és un gran pla general. Però quan expliquem una història per al cinema o la televisió és important ressaltar algunes accions, personatges o detalls per seguir el fil de la narració. Després de veure a la nostra nena camí de casa, amb la seva galleda d'aigua recent treta del pou, aquí la tenim en primer pla, més de prop, amb més detall, sorpresa davant la imatge de la Lluna atrapada en el seu reflex.


Cubostory3_enorme

Seguint els dibuixos dels nens sens va oblidar incloure aquesta il·lustració al story board. Aquí la teniu, segons es va fer al mateix plató, abans i després de dibuixar els detalls dels cràters.


Cuboplato_enorme

Un fotograma de la gravació amb la mà de la Cristina fent el contorn de l’aigua. Vist així, es podria dir que la nena en lloc de mirar el reflex de la Lluna sembla que estigui mirant com dibuixa la Cristina.


Isabelcristinapapel_gran

Isabel i Cristina fixen el paper amb cinta adhesiva per començar a gravar. Sobre la taula el story board.

 

 


 

SEQÜÈNCIA 2, dins de casa, amb el pare i la mare


Padresstory1_enorme


Quan la nena entra a casa no sap si dir-li als seus pares que ha atrapat la Lluna. Estan molt concentrats en les seves coses. La nena dubte que li puguin fer cas. En els dibuixos de la Martina i l'Alessio es representa molt aquesta idea d'aïllament entre els personatges. Cadascú està com en una casella, a la seva habitació, en el seu món ... Tenen el seu propi espai. Cristina pren la proposta de la Cristina i l'Alessio i ho soluciona utilitzant el marc de la porta per a la nena, la cadira per a la mare i la taula per al pare.

 


Padresstory2_enorme

Seguint els dibuixos dels nens se'ns va oblidar incloure aquesta il·lustració al story board. Aquí la teniu, segons es va fer al mateix plató, abans i després de dibuixar els detalls dels cràters.


Padresplato_enorme

La Cristina dibuixant a la mare, mentre la nena se la mira cubell en mà i amb la lluna a dins.


Cristinadibuja_gran


La Cristina ha de tenir cura de no abaixar el cap

per no tapar el dibuix davant de les càmeres.

 


SEQÜÈNCIA 3, la nena tapa el cubell amb un drap

 


Mantastory1_enorme


En els dibuixos dels nens es molt comú combinar més d’un punt de vista. Si ens fixem en el dibuix de la Poroma veurem que la nena es veu de perfil mentre que la Lluna al cubell la veiem des de dalt. La Cristina ha fet el mateix: veiem a la nena de cara però el cubell el veiem des de dalt. Si veiéssim el cubell de front, com la nena, no veuríem el reflex de la Lluna. I si veiéssim a la nena des de dalt veuríem la Lluna en el cubell però a la nena no mes li veuríem el cap. La solució podria ser fer dos dibuixos diferents combinant els punts de vista.


Mantastory3_enorme

En el primer story board la nena s’acomiada de la Lluna al cubell seguint el suggeriment del text original. Per il·lustrar l’escena vam pensar que era millor apropar-nos  a la acció per poder expressar millor el que fa la nena. Seguint la partitura, el text, el guió, el story board, és molt habitual fer petits canvis durant una producció.   


Mantaplato2_enorme

 L’estil de la Cristina es molt sintètic, hi han pocs afegits. De vegades menys es mes. És a dir: fem servir pocs elements perque es vegin millor. En aquesta imatge podem veure com aprofita la mateixa línia que dona forma a la manteta que cobrirà el cubell, per perfilar els dits de la nena que la està agafant.


Cenital_gran

Des del punt de vista d'una de les dues càmeras podem veure la taula amb tot el material de treball.


 

SEQÜÈNCIA 4a, somni amb bicicleta

 


Sue_ostory1_enorme


 La seqüència del somni consta de tres parts: la nena va en bici, es troba el gos i finalment a la Lluna atrapada a l’arbre. Totes els membres d’aquest grup – es a dir, tant la Sofia, com la Sansid, la Santid, o la Nisa-  han fet servir els recurs del globus per representar una imatge mental. En aquet cas un somni. El que es veu està fora de l’acció. La solució del globus es típica del còmic.  En el cas del dibuix de la Santid ens va agradar molt els punt d’unió entre les línies que formen el llit i el coixí. La Cristina ho va interpretar molt bé en la seva il·lustració.


Sue_ostory2_enorme

 Un altre vegada canviem el que havíem pensat al story board. El punt de vista de la nena vista de perfil al llit, canvia per una combinació entre el llit vist des de dalt i la imatge del somni de perfil.


Sue_oplato_enorme

Encara que el primer dibuix del conte sempre es fa a partir del paper en blanc, per poder aprofitar el temps que tenim de gravació, alguns dibuixos ja vénen preparats. En aquet cas la Cristina ja ha portat fet el llit amb la nena dormint. Al plató només gravarem el moment en que dibuixa el principi del somni.


SEQÜÈNCIA 4b, somni amb gos

 


Sue_operrostory1_enorme


 Aquet gos ens va agradar moltíssim. Vam trobar que el fet de no tenir coll li dona un aspecte com de gran i petit a l’hora. Com un cadell gegant. Es gros però no fa por. Com en el text original. Com en els somnis, a on les coses semblen tenir més d’un significat a la vegada.


Sue_operrostory2_enorme

 Dibuixar una bicicleta no és gens fàcil. A més de procurar que les rodes et surtin ben rodones, cal posar el manillar i els pedals al seu lloc. Quasi és com fer de mecànic. Per això en aquets cas la Cristina també va portat preparat el dibuix i només va tenir que fer davant de les càmeres  la caseta de la Lluna i el gos –que tampoc era fàcil !!


Sue_operroplato_enorme

 Potser us heu adonat ja que la Cristina necessita dibuixar primer el terra per posar després a sobre el personatges i els objectes. Sens dubte és una artista que toca de peus a terra ! Pot semblar una limitació, però el cert és que no mes es una manera de treballar com qualsevol altre i que dóna lloc a composicions molt divertides i interesants.


Regla2_gran

Aquí la teniu a la Cristina, amb el realitzador, mirant el monitor per veure com queda el regla a la imatge per mostrar com es far un terra ben recte.


SEQÜÈNCIA 4c, somni amb arbre i ocell

 


Sue_oarbolstory1_enorme


 Atrapar a la Lluna no és una feina fàcil si no es té un arbre a mà. Dibuixar-la darrere les branques d’un arbre ple de fulles i branquetes i que continuem reconeixent a la Lluna darrera pot ser difícil. Per això, potser, la Alice, la Michelle i també la Cristina, es van decidir per un arbre sense fulles. Encara que afegint l’ocell també pot semblar un niu. Per cert, l’ocell havia de ser gran, molt gran per que la nena es despertés del somni.


Sue_oarbolstory2_enorme

 L’ordre d’aparició dels personatges a la escena és important. I el material i les eines que farem servir també. Si dibuixem primer l’arbre i després la Lluna al darrere, fent servir un llapis de color, serà molt complicat anar perfilant cada branca amb groc per donar-li forma a la Lluna. Si ho fem del revés només ens caldrà pintar a sobre unes quantes línies gruixudes i ja tenim a la Lluna ben atrapada.


Sue_oarbolplato_enorme

 L’ocell havia de ser gran i cridaner per que la nena es despertés del somni. I encara que sembli que té tres ales, el que passa és que està volant i així dóna mes sensació de moviment.


Otrodibujo_gran

Acabat el dibuix, la Cristina canvia el paper per dibuixar la propera escena


SEQÜÈNCIA 5, destapant el cubell

 


Mantastory2_enorme

Original taller / story board en color


Afegim una finestra al mateix dibuix que ens va servir per explicar que la nena tapa el cubell abans d’anar-se a dormir, i pintant del mateix blau l’aigua i el cel, ja ens serveix per explicar que la nena s’ha llevat del llit, és de dia i la Lluna ja no hi és. Si el dibuix de la Poroma ens va inspirar per dibuixar la Lluna i el drap per tapar-la, el de la Ilaria ens ha servit per composar la imatge: cubell, drap, nena, finestra.


Finestra_gran


Porlama_anacortos_gran

Un moviment de càmera en pla curt, fent una panoràmica des del cubell sense la Lluna, passant per la cara de la nena, fins arribar a la finestra just en el moment en que la Cristina dibuixa la finestra i la omple de blau, ens servirà per dir que la Lluna ja no hi és.

 


SEQÜÈNCIA 6, camí de l'escola

 


Camiescola


Aquesta seqüència es molt especial per que l’autor, l’Antonio Prete, ha resolt en molt poques línies, el temps que passa per que la nena es torni una dona. La Sara i l’Alessandro ho han resolt molt be posant un camí i dos edificis com si fossin dues etapes: la escola per una banda i la ciutat per un altra, a on la nena estudiarà, trobarà feina i un amor.


Colestory2_enorme


Coleplato_enorme

En el primer story board no va posar l’escola. Amb la motxilla ja es donava per suposat. Però vam pensar que era millor veure a la nena mes de prop i ressaltar les torres inclinades, característiques de Bolonya, a on va començat tot aquet projecte de fer un conte en col·laboració amb nens italians: la torre Garisenda i la torre Asinelli.


Mesafoco_gran

Cristina al plató i un dels focus de llum que es fan servir per il·luminar el dibuix


 

SEQÜÈNCIA 7, tornada amb la filla

 


Vuelta3


Fins ara la nena sempre caminava cap a la dreta. Anava avançant en la seva aventura. Finalment es fa gran i un dia torna al lloc a on va somia amb la lluna quant era petita. I com podeu comprovar, ara la nostra protagonista camina capa la esquerra. Com si tornes al principi. En els dibuixos originals això no es tan evident per que els van fer autors diferents i no tenien present el dibuixos dels altres nens. Si veureu que el contrast ciutat – naturalesa es clar. Amb la Cristina ho van solucionar posant una línia ondulada al fons representat unes muntanyes.


Vueltaplato_enorme

Per diferencia a la nena de petita i quant es fa gran, de la seva filla, la Cristina va proposar canvia els colors de la roba, encara que fent servir els mateixos. I així si la nena tenia la camisa blava i els pantalons grocs, la seva filla tindrà la camisa groga i els pantalons blaus.


Finalplato_gran

Feina feta. Després de unes cinc hores asseguda a la taula de dibuix, envoltada de focus i càmeres, sense poder baixar el cap per veure be el paper i amb tot l’equip de realització mirant, comprovant i comentant la seva feina, la Cristina a fet un treball magnífic. Sobre tot si tenim en conta que normalment quant un dibuixa s’està sol a l’estudi sense ningú que et vagi comentant tota l’estona el que has de fer i com. Gràcies Cristina !!


Pospovideo_enorme

Y ara a editar. Visionar el material gravat. Escollir el trossets bons. Ajuntar-los i fer-los coincidir amb la veu de la narradora perquè s’entengui be la història. En la fotografia una sala de edició de vídeo i les mans de la Isabel, la editora del programa.