Autòmats, robots i ninots

La màquina de la fantasia

Deia un home molt savi anomenat Walter Benjamin, que tots els nens i nenes del món, amb la seva curiositat i les seves ganes de saber i d'aprendre coses noves, són capaços d'entendre les màquines i els artefactes que utilitzem com quelcom més que un simples trasto que obeeix a les nostres ordres: posa't en marxa, desconnecta't, corre, atura't... I que hi ha prou amb un sol nen o una sola nena per convertir qualsevol d'aquestes màquines o aparells, per més moderna i complicada que sigui, en un vehicle magnífic capaç de transportar-nos a l'antic món dels símbols, de la imaginació i de la fantasia.


Automatasweb1

Una lupa, un rellotge, una bombeta i un encenedor entre d'altres coses li serveixen al Sergio Mora per construir un ocell mecànic que il·lustre al famós Rossinyol d'Andersen. El vell teler de la fàbrica on treballava el seu pare li serveix al petit Jordi Puntí per imaginar-se un coet espacial. I Els germans Ferretti posant per càmera amb un somriure de clau de boca fixa.


I així, aprofitant que en els autòmats, en els enginys mecànics i en els robots s'ajunten la fantasia amb la tècnica, la joguina amb la màquina i, en definitiva, l'art amb la ciència i la necessitat de treballar en equip, des d'Una mà de contes hem volgut apropar-nos al món de la tecnologia a través d'una sèrie de contes que esperem que us agradin. Contes inspirats en autòmats i robots, androides, ninots de corda, enginys mecànics, màquines i altres artefactes. Contes que seran dibuixats per la mà d'un il·lustrador molt especial, mig autòmat, mig robot construït especialment per a l'ocasió.

Un autòmat-robot imaginari del que per ara només veurem la seva mà. Una mà dissenyada pel Lluís Ribas, constructor d'autòmats i responsable del Museu d'Autòmats del Tibidabo. Una mà que, en forma de guant, serà manipulada per un artista.


Automatasweb2jpg

Esbossos i proves de la mà dissenyada per el Lluís Ribas.


Dibuixar és un art i com tot art té les seves eines, els seus materials i les seves tècniques: llapissos i pinzells, cartolines i papers, aquarel·les i retoladors ... Conèixer i dominar bé una tècnica signfica que som capaços de repetir alguna cosa les vegades que vulguem: un dibuix, sense anar més lluny. Però també vol dir que podem ensenyar-li a algú com es fa. A una persona o a una màquina per exemple. Per que encara que semblin molt llestes, tot el que saben les màquines es ho hem ensenyat nosaltres.


Automataweb3

Aquí podem veure la mà de tres dibuixants diferent comparades amb la mà del nostre autòmat robot. La primera és una mà esquerrana que dibuixa amb un llapis; la segona una mà dreta maquillada com un sol i dibuixant una lluna amb un pinzell; i la tercera dibuixa a la Caputxeta vermella amb un retolador dels grossos. A sota podeu veure com el pinzell es sosté entre els dits amb un cargol i la posició és igual a totes.


Cap amunt, cap avall, cap a la dreta, a l'esquerra, atura't, continua, en diagonal, en cercle, canvia de color, més ràpid, més lent, repeteix, omple de color, segueix el contorn ... totes aquestes accions que fem sense pensar quan dibuixen, serien les que hauríem de ordenar-li a un robot perquè faci un dibuix. O dit d'una altra manera, aquest conjunt d'ordres són el programai que dirigeix les accions d'un robot, d'un autòmat o de qualsevol altra màquina. Sense poder moure els dits ni el canell, amb moviments rígids i precisos -a dalt, abaix, dreta, esquerra .... - els artistes d'Una mà de contes mouen la mà del nostre autòmat-robot intentant actuar com una màquina que obeeix les nostres ordres.


Automataweb4

Aquí teniu a la Sandra Hernández, una de les il·lustradores, durant el rodatge. En el monitor de l'esquerra podeu veure un pla detall mentre dibuixa i en el de la dreta un plànol general. Al centre un detall de la mà amb el pinzell entre els dits. I a la dreta un moment de descans sobre la taula de dibuix.


Autòmats a la Muntanya Màgica

Aprofitant que a Barcelona comptem amb una de les millors col·leccions del món al Museu d'Autòmats del Tibidabo, ens hem inspirat en cinc peces d'aquest mateix museu per elaborar cinc contes originals. D'alguna manera podem dir que els personatges d'aquestes històries són reals, ja que després de veure els contes pots anar a visitar aquesta col·lecció que data de finals del segle XIX i principis del XX, procedent de l'empresa francesa Vichy. Encara que alguns estan construïts en els mateixos tallers del museu. Només perquè et facis una idea et direm que el mateix Walt Disney en persona va estar interessat a adquirir la col·lecció en 1957.


Automataweb5

La Teresa Duran, la guionista i escriptora -a qui ja heu de conèixer per altres títols d'Una mà de contes - s'ha inspirat en les històries de cadascuna de les figures i el que representen per a escriure cinc contes originals que han il·lustrat la Núria Enríquez i la Sandra Hernández - amb la col · laboració especial de l'Escola Massana pel que fa a la direcció artística- 


Automataweb6_enorme


El Lluís Ribas amb alumnes de l'Escola Massana en el Museu d'Autòmats del Tibidabo


 ELS CONTES


Una mà d’equilibristes

Per guardar l'equilibri és important estar ben units i coordinar bé els nostres moviments amb els demés. Sobretot quan les coses es posen difícils i necessitem dels altres. Com els dits d'una mà. Com un mecanisme de precisió, com un rellotge. Una fantàstica metàfora sobre la família on les entremaliadures d'uns nens es convertiran també en la seva salvació. Conte inspirat en els equilibristes de la col·lecció d'autòmats del Tibidabo.


Automataweb7

Els Equilibristes meravellosos: molts dels autòmats exposats segueixen una temàtica i una estètica circense, a més d'estar molt elaborats i ser molt rics en detalls. L'autòmat Els Equilibristes construït per Auguste Triboulet per a la companyia Vichy a 1913, és només un exemple d'això.


El millor fotògraf de Nova Xamba

Darrere de la figura d'un fotògraf, rostres encuriosits i atents, atrapats en el parany de les aparences. Aquesta petita peça de la col·lecció d'autòmats del Tibidabo serà el mecanisme a partir del qual es posaran en evidència la vanitat i l'enveja de la gent. La fotografia apareixerà al segle XIX com el primer dispositiu capaç de reproduir imatges d'una forma automàtica i repetitiva. A tocar de la màgia, la gent es podia preguntar: Qui s'amaga darrere d'aquest petit vidre que atrapa la llum?


Automataweb8

X•Ray Photo


La fortuna d’en Tristany Capsigrany

Envoltat de daus i atrapat en una vitrina per la seva pròpia avarícia, el protagonista d'aquest conte, excèntric i vanitós, ho perdrà tot per agafar una petita granota verda amb el nom de Fortuna. Enlluernat pel món i les seves meravelles, no hi haurà pitjor destí per a aquest personatge de quedar atrapat en la constant repetició d'un mateix gest, una i altra vegada, una i altra vegada ... Conte inspirat en "el pallasso i la granota" de la col·lecció d'autòmats del Tibidabo.


Automataweb9

El pallasso i la granota


Una Reina i un poeta

De vegades, els actors, els músics, els ballarins i els poetes han de repetir una i altra vegada el seu espectacle davant el públic com si fossin autòmats que no es cansen mai. Però no són màquines, són humans i es cansen, encara que de vegades l'èxit i el desig els pugui atrapar en una urna de vidre, com l'autòmat que inspira aquest conte i que es troba a la col·lecció de autòmats del Tibidabo.


Automataweb10

El poeta s'adorm


A la moda de París

Amb la mà aixecada i els dits recollits, aquest autòmat que pertany a la col·lecció d'autòmats del Tibidabo, és qui inspira aquesta història. Una peça que en el seu moment va ser un reclam publicitari, donant petits cops al vidre d'un aparador per cridar l'atenció de la gent. A través d'una entranyable història d'amor, aquest conte explica d'una manera senzilla i encantadora com funciona el mecanisme de les modes.


Automataweb11

Reclam publicitari 



Joguines i artefactes

La paraula Autòmat ve del grec Automatos i significa espontani o amb moviment propi. Els autòmats existeixen des de fa milers d'anys. Encara que al principi potser s'assemblaven mes a les titelles activades amb cordes, palanques, politges o amb aigua. Estàtues de déus, escultures humanes, ocells, animals mitològics ... tots ells intentaven imitar moviments d'una forma repetitiva i contínua. Potser per això se'ls associava a les joguines i als rellotges. L'Antiguitat grega, l'Imperi Romà, l'Edat Mitjana, el món àrab ...


Automataweb12_enorme


Des Una mà de contes hem escollit cinc peces clàssiques de diferent procedència i època per dibuixar una petita història dels autòmats: des dels artefactes de Leonardo da Vinci en el Renaixement fins a finals del segle XIX, ja en plena Revolució Industrial.


ELS CONTES


El Lleó, el rei i el Papa

En clau d'humor, el conte narra la rivalitat entre el rei francès Francesc I i el Papa de Roma. I com Leonardo da Vinci treu partit a la situació utilitzant la seva imaginació per crear un artefacte magnífic. Conte inspirat en l'autòmat creat per Leonardo da Vinci cap a 1515.


Automataweb13

Enviat per Leonardo da Vinci en 1515 al rei de França Francesc I. A més de caminar i alçar-se sobre les potes del darrere, treia flors del pit com a símbol de pau. Va ser recreat per Renato Boaretto per a una exposició a Château du Clos Lucé. 


L’ànec de Vaucanson

En el cicle de la vida, poder fer la digestió és essencial. Tant que per donar aparença d'ésser viu a una màquina, el seu inventor la dotarà d'aquesta capacitat. I de passada solucionarà un greu problema amb la seva veïna. Conte inspirat en l'autòmat creat per Jacques de Vaucanson en 1739.


Automataweb14

L'ànec de Jacques de Vaucanson. Datat 1739 com el primer autòmat capaç de fer la digestió. Enllaços d'interès: rèplica de l'ànec mecànic de Vaucanson, creat per Frédéric Vidoni, forma part de la col·lecció del Museu d'Autòmats a Grenoble, França. Museé Dauphinois


Una partida d’escacs amb el Turc

Perseguit per la policia de Nova York, el protagonista d'aquest conte trobarà l'amagatall ideal dins d'una màquina exposada al públic. Davant dels seus nassos, ni el mateix cap de policia podrà descobrir-lo. Conte inspirat en l'autòmat creat per J.W.R. von Kempelen, 1769


Automataweb15

El Turc o El jugador d'escacs, de W. von Kempelen. 1769. Un dels majors fraus de l'època, va provocar la construcció de molts autòmats.


La pianista embruixada

Trencar l'ordre establert, la successió mecànica i ordenada de les coses té els seus riscos: per exemple, convertir-se en un autòmat que interpretarà pels segles dels segles, una i altra vegada, el mateix tema musical al piano. Conte inspirat en l'autòmat creat per Pierre Jaquet-Droz, 1768-1774


Automataweb16

La Pianista de Pierre Jaquet-Droz. Construït entre 1768 i 1774 al costat d'altres dues peces, El dibuixant i El escriptor.


Per amor a l’art

Una nena apassionada pel dibuix es recupera d'un greu accident gràcies a un ninot mecànic que dibuixa per ella sense saber-ho. De gran, la protagonista resultarà ser una gran pintora de renom. Conte inspirat en l'autòmat creat per Pierre Jaquet-Droz, 1768-1774


Automataweb17

Artista Juvenil Henri Maillardet. Cap a 1800. Al costat d’El dibuixant, de Jacquet-Droz serveix d'inspiració per a la pel.lícula La invenció d'Hugo.


Follets, Fades i Dimonis

Fa molt, molt de temps, en una època que gairebé no hi havia màquines i menys encara, robots, i la gent tenia por de la natura, de les tempestes i les inundacions, dels incendis, dels llampecs i del foc, qualsevol que s’atreveixi a desafiar o fos capaç de dominar aquestes forces, es creia que tenia poders màgics, sobrenaturals. Per això, els contes antics i les rondalles estan plenes de follets, de fades i de dimonis que fan de les seves. Així, en aquests cinc contes et pots trobar un cavall de Troia mecànic; un alquimista boig que vol convertir la palla en or; un dimoni que es fa passar per enginyer i deixa un pont a mig fer; uns que ho perden tot per demanar l’impossible, o una rateta molt especial que, pensant que ho té tot controlat, acaba a la panxa del gat.


Bocetospep


Tro i Troia

En Macarró ho intenta, però no n’hi ha prou de donar ordres per poder tenir en Tro, el seu cavall. També és important entendre com fan les coses. Potser per això, en Fideu, que li encanta la robòtica, a més d’agradar-li els cavalls, els comprèn i és capaç de fer-ne un de mecànic perquè en Macarró s’entretingui intentant fer anar els comandaments. Mentrestant, ell i els seus amics treuen a passejar el pobre Tro, sempre atrapat entre reixes pel seu amo.

Troitroia_mitja


Els tres desitjos

El matrimoni Tarambana sempre està a l’última moda i no s’estan de res a l’hora d’aconseguir l’últim prototip de robot domèstic, capaç de convertir els desitjos en realitat. Però han d’anar en compte perquè no sigui el seu deliri consumista el que els faci perdre allò que és realment important per continuar estimant-se.

3desitjos_mitja


Filomena i Rumpelstinkin

Diuen que els nens entenem millor les màquines i els aparells que la gent gran. Potser el que passa és que els nens hi saben jugar i les escolten i, en canvi, els grans s’entesten a fer-les servir només per treballar. És difícil trobar una agulla en un paller, sobretot si és màgica, i tot i així, la Filomena, que només és una nena, sabrà com trobar-la abans que el setciències de l’Alquimista malvat.

Filomena2_mitja


El robotolí i la mixeta

De vegades ens pensem que les màquines ho poden fer tot, tot. Fins i tot, l’impossible. Com si fossin superherois i tinguessin superpoders infinits. I pobretes, només són fruit de la nostra imaginació, del nostre desig de tenir-lo tot ben controlat. Pobre Robotolí, després d’haver enregistrat totes les veus dels animals que viuen a la masia, resulta que n’hi ha un amb qui no hi havia comptat.

Robotoli_mitja


El pont del diable

Fa molt, molt de temps, els invents i els aparells mecànics eren una cosa d’encanteris i de dimonis. Només uns quants sabien com s’havien de fer servir i en guardaven molt bé el secret. I de vegades s’aprofitaven d’aquests coneixements per enganyar la gent pobra. Com aquesta àvia de Ceret que prefereix la incomoditat d’haver de creuar un pont en què falta una pedra, abans que perdre els seus estimats néts en mans d’un espavilat sense ànima que es fa passar per diable.

Pont_mitja


Jo, Robot

De vegades, els autòmats i els robots s’assemblen tant als humans que se’ns oblida que són màquines fetes per nosaltres. Per si de cas, un escriptor que també era científic i que es deia Isaac Asimov, va proposar tres lleis que es podem resumir en una: cap robot pot fer mal a un ésser humà. Els contes que aquí us proposem estan inspirats en aquest principi i en algunes situacions divertides que esperem que us agradin. Com ara que un robot que sembla un monstre però no ho és; un àrbitre que no sap com posar ordre en un partit jugat per robots; un pastisser que després de molts càlculs se la jugarà per posar el seu toc personal; una nena que troba una manera diferent de fer servir uns patins-robot, o uns veïns que descobreixen que és millor tenir dues mans i un cap per pensar que no està a l’última moda en robots domèstics.


Xavimanuelplato_mitja


 
La Nora és una portera de futbol magnífica, però s’ha lesionat. Llavors se li acut una idea: es construirà un robot perquè jugui en el seu lloc. Els seus companys decideixen fer el mateix. Finalment es jugarà un partit apassionant entre robots. El problema és que ni el mateix àrbitre els pot controlar. I és que no són jugadors, són màquines. La Nora rumia si dedicar-se al futbol o a la robòtica.

Robofutbol_mitja


Millor que millor

A més de ser un manetes fent robots, el Hans Bones Mans en sap molt, de les feines de casa: rentar, fer el dinar, la bugada, planxar, fer els deures... Potser per això, quan els seus veïns li demanen el millor robot perquè els ajudi, sap molt bé el que ha de fer. Realment tenir dues mans per treballar i un cap per pensar és el millor que hi ha.

Millorquemillor_mitja


Silenci, sisplau!

Per més complicat o estrany que pugui ser una màquina, encara que sigui un robot o semblar un monstre, fins i tot un dinosaure, no hem d’oblidar que estan fets per nosaltres mateixos. És a dir, per persones, per humans. I que són tan bons o tan dolents com nosaltres vulguem que siguin. En qualsevol cas, si tenim un problema, sempre podem fer com la Queta Cuetes. Desconnectar.

Silencisius_mitja


El pastís més alt del món

Per fer qualsevol cosa, encara que sigui el pastís més alt del món, no n’hi ha prou d’imaginar-la. També hem de calcular el temps, els materials i les eines, màquines, robots, batedores, centrifugadores, grues, bastides que necessitarem. El famós pastisser de Xauxa ho té clar. Encara que al final s’arriscarà a perdre-ho tot per un moment de vanitat: la cirereta que haurà de donar el seu toc personal. Sort que el seu fill i la màquina més antiga del món podran salvar la situació.

Pastismesalt_mitja


D’aquí no em moc!

I si en lloc d’anar tot el dia d’aquí cap allà sense parar com les mosques a l’estiu, ens quedéssim quiets i palplantats flotant a un pam de terra, veient passar la Terra sota els nostres peus? Podríem viatjar i fer la volta al món sense moure’ns d’on som. Mira, un cangur! Això és el que fa la Lola amb unes robotibotes que aparentment només servien per anar tot el dia de bòlid. Compte que en aquest conte hi ha un parany amb el Sol. A veure si el saps trobar.

Daquino_mitja