L'Aventura de llegir

Una petita Història de la Literatura

És divertit pensar que de vegades les persones que es dediquen a escriure contes o novel·les, històries en general, també poden tenir una vida de conte digna de ser explicada. I així, inspirant-nos en les seves biografies i en les seves obres, des d'Una mà de contes hem convertit una sèrie d'escriptors i escriptores en personatges de conte; d'un conte sobre les seves pròpies vides. Amb alguns fins i tot hi hem parlat directament i ens han explicat anècdotes i històries que ningú coneixia.


Kafka_gran

 Franz Kafka, Praga 1883-1924


Frank Kafka i els contes a la carta.  Per consolar una nena que havia perdut la seva nina,  l'escriptor Frank Kafka li diu que no l'ha perduda, que està de viatge. Durant una temporada de la seva vida, Kafka es va convertir en carter de nines, escrivint cartes sobre els viatges imaginaris de la nina perduda. Enllaç d'interès


Amades2_gran

 Joan Amades, Barcelona 1890-1959


Hi havia una vegada Joan Amades. Molts dels contes i històries fantàstiques que coneixem a Catalunya, procedeixen de la recopilació que va fer Joan Amades recorrent els pobles, muntat en un ase i apuntant en el seu quadern les històries que li explicava la gent. Amb aquets conte acompanyem en Joan Amades en el seu viatge. Enllaç d'interès


Anglada_gran

 Lola Angalda, Barcelona 1892-1984


El Somni de Lola Anglada.  A més d'escriptora, Lola Anglada era una dibuixant magnífica. Malauradament no va poder desenvolupar tota la seva imaginació per culpa de la guerra. En aquest conte li tornem el somriure a Lola fent que els seus propis personatges la rescatin de la seva tristesa. Junts donaran un passeig fantàstic per Barcelona. Enllaç d'interès


Perecladers_gran

 Pere Calders, Barcelona 1912-1994


Les Golfes de Can Mauri i Pere Calders.  Pere Calders és un dels escriptors més fantàstics i divertits de la literatura catalana. Des que era petit li encantava escoltar les històries que s'explicaven a casa al voltant del foc. Inspirant-nos en aquesta anècdota i en què al Pere Calders també li encantava dibuixar, hem recreat tres dels seus contes més famosos. Enllaç d'interès


Raspall_gran

 Joana Raspall, Barcelona 1913-2013


Joana Raspall. Un regal de paraulesDes dels seus primers contactes amb la lectura a través del seu avi, el seu treball a la biblioteca de Sant Feliu, l'anècdota de la Guerra Civil en què salva tots els llibres que pot d'un bombardeig i la seva feina en la creació de diccionaris, fins al seu contacte amb el món infantil. Enllaç d'interès


Rodari_gran

 Gianni Rodari, Omegna 1920-1980


Giani Rodari i el contes fantàsticsGiani Rodari era un escriptor i mestre d'escola italià que va revolucionar el món dels contes, convertint-los en jocs on tot era possible: que un llop fos bo, que les girafes saludessin als avions o que un estenedor de roba es convertís en una auca. Enllaç d'interès


Carbo_gran

 Joaquim Carbó, Caldes de Malavella, 1932


Joaquim Carbó i el primer conteEn una època en què estava prohibit llegir o escriure en català, Joaquim Carbó, al costat d'altres amics aficionats a la lectura, busquen entre els llibres vells del Mercat de Sant Antoni i les prestatgeries de veïns i familiars restes d'altres èpoques. Junts funden la revistaCavall Fort” i obren un nou espai per a la llibertat d'expressió i la fantasia. Enllaç d'interès


Duran_gran

 Teresa Duran, Barcelona1948


Teresa Duran i els contes a la platja. Partint d'una anècdota infantil, ens passegem per alguns dels títols de l'autora revisant de la seva mà els tòpics dels contes: bruixes guapes, dimonis que estiuegen a la platja i fades artistes. Professora a la Universitat de Barcelona, Teresa Duran serà una de les primeres estudioses de la literatura infantil i l'àlbum il·lustrat. Enllaç d'interès


Carranza_gran

 Maite Carranza, Barcelona 1958


Maite Carranza. La lleona devora llibresDe totes les seves germanes, la Maite era a la que tenia més afició per llegir. Però  això no la privava de compartir amb elles les aventures més divertides. Fins i tot sense sortir de casa i amb el risc de confondre els veïns amb personatges imaginaris. Amb Maite Carranza la literatura infantil ja no és un subgènere. Enllaç d'interès


Punti_gran

Jordi Puntí, Manlleu 1967


Jordi Puntí i companyiaFer els deures a la porta de la fàbrica mentre espera que els seus pares surtin de treballar; el quiosc com a primer espai per a la lectura; el cinema i els còmics; l'extraradi de les ciutats com a territoris per a l'aventura, on pots conèixer gent vinguda d'altres planetes... Referents personals de Jordi Puntí, que ens serveixen per enllaçar amb la literatura més adulta. Enllaç d'interès


...................................................................................................................................................................................................

Jordi Puntí, Marta Carranza, Joaquim Carbó, Joana Raspall i Teresa Duran... tots cinc ens van explicar com van començar a llegir de petits i com es van aficionar a la lectura fins a arribar a convertir-se en escriptors. La Joana Raspall ja no està entre nosaltres però ens va deixar encarregat el dia que ens vam veure, que sobretot no ens oblidéssim d'ella. Segur que no Joana.


Escriptors-biblioteca_enorme


El tresor de les paraules

Llegir és una aventura que comença el dia en què aprenem a reconèixer en un gargot el nostre nom. I com li passa a les persones, cada paraula té la seva pròpia història. Històries on es creuen pobles i costums, cultures i llengües. Fins i tot les lletres tenen vida pròpia: sabies que antigament la lletra I no tenia punt? Segur que tu també ets capaç de imaginar les històries més fantàstica només amb sentir el so d'algunes lletres: Uhhh! quina por!. Ohhh! quina meravella! Ehhh? digui, no ho sento bé! Ahhh! ... 

Aquí teniu una sèrie de contes inspirats en el so, el significat i l'origen d'algunes lletres, paraula i noms propis que esperem que us animin a llançar-vos a l'Aventura de llegir.


 D'ON VÉNEN ELS NOMS?


Bernat_gran


Bernat, fort com un  os. Al pobre Bernat tots el tenen per un escarransit però ell farà honor al seu nom Bernat que vol dir fort com un ós i aconseguirà vèncer l'ós que té aterrit el poble. El millor és que ho farà tan bé que fins i tot l'ós es convertirà en el seu amic.


Carlota_gran


 Que fort, Carlota! Encara que d'aparença amable i delicada, la reina Carlota és una noia molt forta. Carlota en les llengües germàniques vol dir la que té molta força. Tant que serà capaç d'expulsar del seu regne a un monstre monstruós. Això si, primer ho intentarà amb paciència i bones maneres i al final animant al monstre a no ser tan monstruós.


Eulalia_gran


 I tu, com ho dius Eulàlia?   El nom de Eulàlia significa la que parla bé, encara que a aquesta Eulàlia li passa que és papithota. I per dissimular el seu problema la Eulàlia utilitza paraules que no la posin en evidència. Quan la descobreixen els seus pares es queden molt preocupats però gràcies a la seva àvia podrà superar la situació i riure de tot una mica.


Fatima-prensa_gran


 Ets única, Fàtima. La Fàtima era una nena tan especial per als seus pares que no sabien quin nom posar-li. Ho intentaven però cap els convencia. El temps passava i la pobra Fàtima corria el perill d'esdevenir un miratge perquè ningú sabia com cridar-la. Fins que un dia, espantats perquè s'havia perdut, els seus pares decideixen posar-li el nom de Fàtima, que en berber vol dir "única" i també "esplèndida".


Guillem_gran


El Guillem i el seu germà. El nom Guillem significa protector i en aquest conte podrem veure com dos germans s'ajuden entre ells de formes molt diferents.


Laura_gran


El llorer de la Laura. Laura és un nom que ve del l'llorer, la planta que els antics grecs i romans utilitzaven per felicitar els guanyadors dels Jocs Olímpics. La Laura d'aquest conte ha d'esforçar per aconseguir una coses que desitja molt i al final, com els atletes de les antigues olimpíades també aconseguirà la seva corona de llorer.


Jordi-prensa_gran


Quan sigui gran vull ser... el Jordi   Cansat que li diguessin tot el temps el que havia de fer, el Jordi marxa de casa disposat a trobar el seu camí en la vida. I recorrent el món per aquí i per allà, guanyant-se la vida fent els treballs més diversos, finalment descobreix l'amor i amb ell, el significat del seu nom, que vol dir: pagès.


Josep_gran


 Això és massa, Josep El Josep està una mica atabalat pels deures i només li falta que el seu pare ho atabali recordant tot el que li queda per fer. Sort que el seu avi té més paciència i li ensenya a fer honor al seu nom: Josep, que vol dir "tenir confiança".


Montserrat_gran


La muntaya de MontserratLlamps i trons, les estrelles i el mateix Sol .. tots intentarán convèncer a una muntanya perquè deixi de créixer i remoure la terra i no espantar els animals i als habitants del lloc. Al final una nena petita, molt, molt morena, trobarà la solució perquè tots visquin en pau.


Rita_gran


Rita la Impossible. Rita és un diminutiu de Margarida, que en grec antic significa Perla. I com una perla, Rita haurà de tenir paciència i confiar en ella mateixa per poder fer tot el que es proposo.


D'ON SURTEN LES PARAULES?


Cantimplora-prensa_gran


 El conte de la cantimplora .  La cantimplora canta quan l'aigua balla al seu interior i la seva veu s'escapa per la mateixa boca que la fa plorar, quan alguna gota es vessa cap a fora i la llum la fa brillar com una llàgrima. Com a la Sahiba, que canta camí del riu i plora quan es trenca la cantimplora i es vessa l'aigua que tanta feina costa anar a buscar. El bruixot haurà de fer alguna cosa per ajudar-la. A ella i a totes les dones del poblat.


Mestre-prensa_gran


 Un mestre particular En llatí Magister vol dir el que més sap i Minister el que està al servei. En aquest conte el ministre està tan ocupat que ha de posar-li un mestre particular al seu fill. Si no preguntes mai sabràs quant et queda per aprendre.


Retrat-prensa_gran


 El retrat del Ramon :  Les fotografies ens serveixen per recordar. I recordar vol dir tornar a portar al cor: re- recordar. I això és el que li passa al Ramon cada vegada que obre l'àlbum de fotos i s'emociona en recordar el dia que la Nadia va aparèixer en la seva vida.


Robot-prensa_gran


 L'Isaac i el robot   A l'Isaac no li agrada gaire col · laborar en les tasques de la casa. Per això quan el seu oncle li regala un robot es creu que els seus problemes s'acabaran quan li ordeni que faci tot allò que a ell no li ve de gust fer. La paraula robot significa servidor en txec. Però les coses no seran tan fàcils com creu el l'Isaac. De vegades cal anar amb compte amb allò que es demana.


Sucre_gran


 El noi del sucre. La paraula sucre és molt antiga. Procedent de l'Índia, la paraula sucre s'ha anat adaptant i transformant a través de diverses llengües i cultures fins arribar a nosaltres: çarkara, sukkar, sugar, azucar, sucre ... gràcies a això el Martí aconseguirà que la ciutat on viu sigui un lloc més pacífic i agradable. 


 CONTES DE LA A, E, I, O, U


Aa_gran


La lletra A i el ruc savi A partir del poema d'Apel·les Mestres "El ruc savi", reconstruïm la història que s'hi narra ambientada en l'espai sideral, on fins i tot els rucs poden viatjar en un plat volador i on tothomen llegir, diu: “ah,ah!”.


E-prensa_gran


L'enigma de l'avi Ernest. Fer muntanyetes de coses que s'assemblen o que tenen alguna relació entre elles és una bona manera d'aprendre a reconèixer i anomenar. L'avi d'aquesta història pertany a un club secret on tots tenen un nom i una professió que comença per la lletra E. El seu nét Josep, que és molt llest, el descobrirà


I-prensa_gran


La història del punt de la iQuan està sola, a la lletra "i" li encanta fer festes, ajuntar gent d'allò més variada per divertir-se i sentir-se acompanyada: és tan prima!! A més, la lletra I no sempre ha tingut punt. Els seus amics li regalaran un barret per distingir-la de la lletra U quan surten juntes.


O-prensa_gran


Un conte rodóAquí tenim una història admirable de la qual només podem dirOh!”. Al seu protagonista li encanta tot el que hi ha al seu voltant i tota l’estona va exclamantOh!”. Cada vegada que descobreix alguna cosa, exclama: “Oh!”. Fins que arriba un dia en què ha de decidir entre això o allò. “Oh, oh!” Quin dilema! El resoldrà o no el resoldrà?


U3_gran


La lletra U i el secret dels fantasmesAlgú s'ha preguntat per què els fantasmes fan sempre UUUUh! en lloc de EEEEh!? La protagonista d'aquest conte s'enfronta a un atac massiu de fantasmes i aconsegueix descobrir el secret dels fantasmes. Qui ho diria! Són lletres U a l'inrevés amagades sota un llençol! Per això diuen sempre UUUUh!.


Les aventures d'un lector

 Llegim igual que estimem, perquè volem, perquè ens agrada, perquè ens apassiona. Llegir, igual que estimar, no és una cosa que es pugui imposar diu l'escriptor Daniel Pennac. Inspirats en els deu drets del lector que aquest mateix autor defensa en el seu llibre "Com una novel · la", i en històries reals documentades pels alumnes de sisè curs de l'Escola Drassanes de Barcelona, hem elaborat aquesta sèrie de contes en què els lectors són els veritables protagonistes.


Els drets del lector segons Daniel Pennac: 1 El dret a no llegir  2. El dret a saltar pàgines 3. El dret a no acabar el llibre  4. El dret a rellegir 5. El dret a llegir qualsevol cosa 6. El dret al bovarysme: deixar-se portar per la fantasia  7. El dret a llegir en qualsevol lloc 8. El dret a fullejar 9. El dret a llegir en veu alta 10.El dret a callar

Si vols saber com s'ha elaborat el projecte L'Aventura de llegir. Fem Una mà de contes, en col · laboració amb els alumnes de l'Escola Drassanes, clica aquí.


Capsaparaules-prensa_gran


 La capsa de les paraules. Dret a saltar-se la pàgina. La iaia Enriqueta té problemes amb la memòria, sort que la seva néta Cecilia li fa companyia i juguen juntes amb la capsa de les paraules. Algunes vegades a la iaia Enriqueta se li escapen les paraules i altres vegades les canvia de lloc. Però això li és igual a la Cecília, la Enriqueta és la seva àvia més estimada.


Cartera_gran


La carteraDret a llegir qualsevol cosa i dret a fullejar. La Agneta és la cartera del barri i coneix molt bé als seus veïns. Se sap el nom complet de tots i pel tipus de lletra del sobre i la la cara que posen quan reben una carta, sap si estan enamorats, si els preocupa alguna cosa o si reben algun regal. La Agneta també porta un regal a la panxa i ha de pensar quin nom li posarà.


Siuspaluconte-prensa_gran


Si us plau un conteEl dret a no llegir i el dret a llegir en veu alta. El Martí no vol aprendre a llegir. Passa el temps i no hi ha manera que s'aprengui les lletres. Sembla un cas curiós, però al final tot s'aclareix. El que li agrada al Martí és que li llegeixin en veu alta: la seva mare, el seu pare, el seu avi, els seus germans ... cadascú té el seu estil i les seves pròpies històries: contes, informes del treball, notícies de la premsa, internet. ..


Vei-prensa_gran


 El meu veí és molt sospitósDret a llegir en qualsevol lloc. A l'Ona li han regalat un diari i en ell comença a escriure sobre un veí que li inspira sospites. Sempre porta una roba plena de butxaques. Per què serà? Gràcies a la seva mare descobrirà que el tal veí és llibreter i li encanta tenir sempre llibres a mà per llegir allà on vulgui. La l'Ona i el seu veí es faran inseparables.


Sotallan_ol-prensa_gran


 Sota els llençols. Dret a llegir en qualsevol lloc. Hans, el pare d'en Frederic és guionista de cinema i de vegades ha de treballar fins molt tard a casa. El Frederic aprofita i fent veure que se'n va a dormir, llegeix sota els llençols mentre el seu pare treballa. Els somnis d'en Frederic li serviran al Hans per escriure un guió. El cinema també es pot llegir.


Romeojulieta-prensa_gran


 Romeu, Julieta i jo. El dreta a deixarse portar per la fantasia. El Quim no ha anat mai al teatre. Prefereix menjar crispetes o pizza al cinema o davant la tele. Però aquell dia l'espera una sorpresa: li impressionarà tant l'actuació que acabarà per intervenir en la representació, atrapat pels encants de l'actriu principal: una tal Julieta.


Peixets-prensa_gran


Els peixets de plata.  El dret a no llegir i a fullejar. La Roser està cansada de llegir un llibre que ha agafat de la bibloteca. Avorrida, al final es queda adormida i somia amb el llibre que està llegint. Se li barregen les frases i les paraules i s'acaba capbussant en un mar de lletres. Curiosmente, quan desperta del somni la Roser es troba que pot llegir amb més facilitat.


Avicelest__gran


 La llibreta de l'avi Celestí. Dret a llegir en qualsevol lloc i dret a llegir qualsevol cosa. L'avi Celestí s'encarrega de cuidar els seus néts mentre els pares treballen. Els recull del col · le, els dóna el berenar, els explica històries i els porta al llit abans que arribin els pares. Però l'avi Celestí té un secret: quan tothom dorm ell aprofita per aprendre a llegir copiant els deures dels seus néts.


Soldat-prensa_gran


 El soldadet.El dret a llegir qualsevol cosa i a rellegir tantes vegades com vulguem. Expliquen alguns cronistes que en les guerres, els soldats, per passar el temps acaben llegint qualsevol llibre que es troben abandonat. I com sempre van amunt i avall i no poden anar molt carregats, llegeixen i tornen a llegir el mateix llibre. El llegeixen una i altra vegada. Encara que la veritat és que el llibre que s'ha trobat aquest soldat ha estat llegit milions de vegades per milions de persones des que es va escriure: es tracta de l'Odissea d'Ulisses.


Colors_gran


 Colors. El dret a callar. La l'Eva no parla però té uns companys de classe que l'estimen molt. A l'Eva li encanten els colors i els colors encara que no són lletres també diuen coses, també es poden llegir. Es poden llegir amb el cor. Potser per això, un dia en què l'Eva es va emocionar massa i va haver de deixar d'anar a l'escola, el seu company de taula decideix regalar-li un llibre què ell mateix ha fet amb els colors preferits de l'Eva.

 


ELS DRETS DEL LECTOR SEGONS DANIEL PENNAC


1_gran

1 El dret a no llegir


3_gran

3. El dret a no acabar el llibre


4_gran

4. El dret a rellegir


5_gran

5. El dret a llegir qualsevol cosa


6_enorme

6. El dret al bovarysme: deixar-se portar per la fantasia


9bis_gran

9. El dret a llegir en veu alta


10_gran

10.El dret a callar


 

CINC CONTES SOBRE L'APRENENTATGE DE LA LECTURA

L'Aventura de llegir. Fem una mà de contes 

Més enllà dels llibres, el nostre entorn està ple de missatges i símbols que hem d’aprendre a interpretar per orientar-nos. I, al mateix temps, també nosaltres hem de saber expressar i comunicar als altres les nostres idees i propòsits.

Cinc contes inspirats en històries originals documentades i il·lustrades pels alumnes de sisè curs de l’Escola Drassanes de Barcelona. Com a part del programa escolar, amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona, la direcció de l’escola i en coordinació amb el cap d’estudis i la professora de plàstica, a més d’implicar diverses assignatures, l’experiència ha servit per fomentar l’alfabetització digital atès que les il·lustracions s’han fet utilitzant les eines de dibuix que s’ofereixen des de la mateixa web del programa. Si vols saber com s'ha elaborat el projecte clica aquí.


Regalespecial-prensa_gran

Llegir en família


 Un regal especialQuan no és possible accedir a l’escola, l'entorn familiar es converteix en la nostra principal font d'informació: avis, pares i germans ensenyen als més petits les primeres lletres i amb elles la possibilitat de mantenir els vincles afectius fins i tot en la distància


Nenallegir-prensa2_gran

Llegir al carrer


 La nena que no s'atrevia a llegir.  Més enllà dels llibres, el nostre entorn està ple de missatges i símbols que hem d'aprendre a interpretar per orientar-nos. I, al mateix temps, també nosaltres hem de saber expressar i comunicar als altres les nostres idees i propòsits.


Fviatgera-prensa_gran

Llegir i parlar


 La familia viatgera.  Un idioma és com un món. Per això saber idiomes és com VIATJAR. A la família d'aquest conte no li ha quedat cap altre remei que viatjar per buscar feina. Però haver après diferents idiomes durant els seus viatges els ajudarà a trobar una llar


Camiescola-prensa_gran

Llegir a l'escola


 El camí a l'escola.  Accedir a l'escola no sempre és fàcil. Primera emissió: 2 de maig. 8’20’’ A més d'un edifici on hi ha alumnes i mestres, cal que tothom s'impliqui perquè això sigui possible. Incloses les bruixes, les serps i les àguiles


Tigre2_gran

Llegir els sentiments


 El tigre enamoratL'amor és la millor motivació per animar-nos a aprendre, ja que a més de poder conèixer altres persones i altres mons, ens inspira a crear per compartir i comunicar-nos amb els altres. Quin missatge misteriós s'amagarà en les ratlles dels tigres? I en les de les zebres?


Club de lectura

 En aquest espai convidarem a amics i amigues del programa als qui els agrada la lectura i els contes tant com a nosaltres. Si hi ha alguna cosa millor que llegir o escoltar una bona història, i és poder compartir-la amb els altres.


 La Maria Molas és una estudiant de la Universitat de Vic que ha realitzat un treball de final de Grau fent servir el format d'Una mà de contes per investigar sobre la comprensió lectora d'un grup de nens de primària.