Taller de contes I

FEM UNA MÀ DE CONTES. L'AVENTURA DE LLEGIR.

FEM UNA MÀ DE CONTES. L'AVENTURA DE LLEGIR.


Solmano_mitja_enorme


Seguiment del projecte Fem Una mà de contes, l'aventura de llegir. Cinc nous capítols d'Una mà de contes elaborats i il·lustrats en col·laboració amb l'escola Drassanes de Barcelona. En emissió a partir del primer trimestre de 2014.


L'Aventura de llegir I / Projecte

PRELIMINARS

Fent amics: Una mà de contes va a l'escola  

Com ja sabeu al programa Una mà de contes li encanta fer nous amics: músics, dibuixants, escriptors, escoles, museus, universitats ... és una manera formidable d'aprendre coses noves i conèixer altres mons.


Captura_de_pantalla_2014-02-02_a_la_s__21

Alguns dels col · laboradors d'Una mà de Contes


Aquest any 2013, entre d'altres col · laboracions, ens fa especial il · lusió poder treballar de nou amb una escola. Es tracta de l'Escola Drassanes de Barcelona.


Captura_de_pantalla_2014-02-02_a_la_s__21


 I a més, com estem treballant el tema de L'aventura de llegir, inventant contes sobre lectors, escriptors, paraules, noms, lletres ... qui millor que els nens per explicar històries sobre les primeres lectures, el primer llibre, les primeres experiències relacionades amb la comunicació, l'aprenentatge de l'escriptura o el reconeixement de les primeres paraules?


Rodari_gran

Gianni Rodari i el contes fantàstics, Si us plau un conte, Isaac i el robot i La muntanya de Montserrat són alguns dels capítols d'Una mà de contes relacionats amb la col · lecció L'aventura de llegir.


 Abans ja havíem col · laborat amb altres escoles. La primera va ser l'escola Arc Iris. Després d'haver convidat a estudiants procedents dels principals centres de formació artística de Barcelona, com la Universitat de Belles Arts, l'Escola Eina i l'Escola Massana, vam voler que també els més petits poguessin participar il · lustrant cinc capítols del programa. A l'Escola Arc Iris li posaven un interès especial a la formació plàstica de les seves alumnes. 


Tv3guineu_005_thumb_mitja

Alumne de l'Escola Arc Iris dibuixant al plató


   L'experiència va ser molt interessant. Els alumnes de la classe de plàstica de l'Escola Arc Iris van participar en tot el procés de producció: guió, dibuix, banda sonora ... en total cinc contes dedicats als animals: ratpenats, ants, guineus, ocells, llebres, tortugues .... I tan interessant va ser que vam repetir l'experiència.


Arciris_enorme

Imatges de contes il · lustrats per alumnes de l'escola Arc Iris


  En la segona ocasió vam col·laborar amb l'Escola Menéndez Pidal i Pedraforca de l'Hospitalet, a través del Pla Educatiu de l'Entorn. Per primera vegada els alumnes de l'Escola Menéndez Pidal treballaven en equip escrivint 6 guions originals que ells mateixos van il·lustrar i als que els seus companys de l'Escola Pedraforca van ajudar a posar la música. L'estrena dels sis capítols dedicats als marcians ho van fer els propis autors en una gala especial al teatre Joventut de l'Hospitalet. 


Hospitalet_enorme

Presentació dels contes il · lustrats pels alumnes de l'Escola Menéndez Pidal i Pedraforca a la biblioteca La Bòbila i el Teatre Joventut de l'Hospitalet


 UNA NOVA PROPOSTA
Alfabetització i entorn multimèdia


 Després d'imaginar-nos com seria la nova escola amb la qual ens agradaria col·laborar, de consultar amb el Lluís Vallvé (professor de plàstica de la primera escola amb la que vam col·laborar -l'Escola Arc Iris- i que ara treballa al Consorci d'educació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona), de parlar amb els professors de plàstica, el cap d'estudis, la directora i els alumnes de cinquè d'educació primària de l'Escola Drassenes de Barcelona, vam decidir que, efectivament, aquella era l'escola que havíem imaginat per posar en marxa el projecte Fem Una mà de contes.


Aulainfo

Entrada de l'Escola Drassanes i aula d'informàtica


L'Escola Drassanes, a més d'estar integrada per alumnes de diferents parts del món (amb tota la riquesa que això suposa per treballar sobre l'Aventura de llegir des dels punts de vista de diferents cultures), té un especial interès en què els seus alumnes aprenguin a través de les noves tecnologies de la informació i de la imatge. 


Drassanesaudiovisual_enorme

La Benvinguda i Reciclator vs Basuratzila, dos curtmetratges realitzats pels alumnes


Així, donades les condicions, era el moment de proposar-li a un grup d'alumnes, la possibilitat de participar en la producció de cinc nous capítols d'Una mà de contes. L'objectiu seria l'elaboració de cinc històries relacionades amb la iniciació a l'escriptura i la lectura, que després serien il·lustrades pels mateixos alumnes utilitzant l'entorn multimèdia que els ofereix el web del programa i especialment el seu taller de dibuix i animació en flash. A més de col·laborar en la confecció de la banda sonora, aquesta seria la primera vegada que una producció del Departament de Programes Infantils i Juvenils de Televisió de Catalunya, es podria seguir on-line a través del web del mateix programa, seguint el costum de moltes escoles d'obrir espais a Internet perquè pares, alumnes, professorat, estudiants i altres professionals d'àmbits afins puguin fer un seguiment dels projectes. 


Drassanes-umdc_enorme

Capçalera del bloc dels alumnes de cinquè de l'Escola Drassanes i del web d'Una mà de contes


 METODOLOGIA DE TREBALL

La producció audiovisual com a model per a l'aprenentatge

Quan col·laborem amb algú sempre ens agrada que tothom se senti identificat i satisfet amb el projecte i el seu resultat final. Així que no es tracta només de fer cinc nous capítols d'Una mà de contes. Ja que estem col·laborant amb una escola, es tracta també de que els nens aprenguin i que els professors tingui una nova eina i nous materials per treballar a classe. En aquest cas: la possibilitat de poder comptar amb un equip de professionals de la televisió per elaborar continguts d'interès pedagògic i, com a conseqüència, la de poder aprendre coses noves seguint el mètode de treball propi d'una producció audiovisual.


Massana_enorme

Primers esbossos, storyboard i sala de postproducció d'àudio


Es tracta doncs de que: d'una banda, el programa tingui en compte els temes que li puguin interessar a l'escola, adaptant-se al calendari i el ritme d'aprenentatge de l'aula; i per l'altra part, que la mateixa escola aprofiti l'experiència que suposa aprendre utilitzant metodologies de treball pròpies de l'activitat professional. 


Primerasesi_n_enorme

Primera sessió de treball amb els alumnes de 5è curs de l'Escola Drassanes. Anna Manso, la guionista del programa i Manuel Barrios, director del mateix, expliquen el projecte i posen alguns exemples.


Al capdavall, fer un programa de televisió o una pel·lícula no és molt diferent d'escriure un llibre o preparar un treball per a classe: per fer un guió primer cal informar-se i documentar-se sobre el tema de què volem parlar. I com si fos una posada en escena teatral o retallant i enganxant trossos del que hem anat descobrint, hem d'imaginar com explicarem als altres (un company, el professor, un lector, el públic, els espectadors ...) el que hem après. 


Metodologia1


Així que, aplicant aquest model, hem elaborat un pla de treball fent coincidir el calendari del curs i els temes i assignatures que puguin estar implicats en aquesta activitat, amb el desenvolupament habitual d'una producció audiovisual. L'ideal hagués estat coincidir amb un curs complet, però com el projecte es va presentar a la primavera i la producció havia de tancar al desembre, es va decidir aprofitar el final de curs per a la preproducció, tenint en compte a més que en el curs següent podien continuar els mateixos professors i alumnes que ho posarien en marxa. 


Metodologia2


Després d'una reunió prèvia amb la direcció de l'escola, l'equip de treball que desenvoluparia el projecte seria el següent:

Per part de l'Escola Drassanes:

- Maria-Antònia Soler, directora

- Núria Saltor, professora de primària de 5è curs

- Alfons Espinosa, cap d'estudis

- Alumnes de 5è curs de la promoció 2005-2014: Anovar, Dina, Sheila, Essaat, Andrea, Sadia, Meiria, Victòria, Ariadna, Sumi, Justin, Alex, Zoni, Alishan, Munia, Ash-raf, Rima, Runyi, Joselle, Lovie, Scimon, Alex, Kiran i Marcos

Per part de Televisió de Catalunya, l'equip del programa Una mà de contes:

- Manuel Barrios, director i realitzador

- Anna Manso, guionista i coordinadora

- Marc Escolies, ajudant de realització i muntador

- Ramon Espelt, administrador de la pàgina web

- Montse Canals, productora

- Tomás Corral, ajudant de producció

- Lidia Juste i Jaume Figueres, narradors

- Montserrat Ane, muntador musical

- Ramon Guillaumet, tècnic de vídeo 


Consorci-tvc_gran


D'acord en signar un conveni de col·laboració Televisió de Catalunya i el Consorci d'Educació de Barcelona de la Generalitat de Catalunya, que acollís tot aquest pla de treball, tutelat per Núria Saltor, Alfons Espinosa, Anna Manso i Manuel Barrios, el primer dia de presentació del projecte davant els alumnes, aquests van presentar el següent document de compromís:

Benvolguts productor i guionista de TV3:

Els nens i nenes de la classe de 5è de l'escola Drassanes, ENS comprometem a:

- Respectar el Torn de paraula i escoltar,
- Cercar la Motivació, interès i ESFORÇ a els 10 que va seguir difícil la feina i no queixar-nos.
- Tractar-nos bé entre nosaltres i a ELLS.
- Ser Educats.

Barcelona, 3 de Maig de 2013
 


Cartanens-drassanes


L'Aventura de llegir II / Producció

TORNADA A L'ESCOLA, un nou curs, 9 setembre 2013

Les vacances ens han anat molt bé a tothom. Ja hi som, a sisè de primària.

Durant l'últim trimestre del curs passat vam treballar en el que podríem anomenar la pre-producció, que vol dir abans de la producció. Recordem el que hem fet fins ara :

1 . Buscar històries relacionades amb la lectura en el nostre entorn més proper: família, amics ...

2 . Agrupar-les per temes i seleccionar-ne 5

3 . Crear grups de treball i organitzar un calendari

4 . Il·lustrar algunes escenes sobre el paper i elaborar un story board

5 . I finalment familiaritzar-nos amb l'eina de dibuix del web d'Una mà de contes

Amb tot aquest treball de preparació i organització ja realitzat, i amb tota la informació que hem elaborat, ha arribat el moment de posar-nos mans a l'obra i començar a produir els cinc contes d'Una mà de contes. És a dir : dibuixar, gravar la veu del narrador, posar música i editar tot el material per poder emetre’l per televisió. I com el nostre projecte es diu "L'aventura de llegir", estaria molt bé poder estrenar l'emissió dels cinc capítols per al dia de Sant Jordi.


Captura_de_pantalla_2014-01-22_a_la_s__00

TALLER DE DIBUIX D'UNA MÀ DE CONTES

proves amb el taller de dibuix del web a partir del story board definitiu


Modeloescaleta

MODEL D'ESCALETA


 L'equip de guió i realització del programa proposa una escaleta de treball a partir del material elaborat durant la pre-producció.







L'Aventura de llegir I / Preproducció

SISENA SESSIÓ, 17 de juny, 11 h

Continuem practicant amb el web d'Una mà de contes i acabant de tancar les propostes de guió. És l'última sessió abans de les vacances. Dos objectius clars:

1 - saber localitzar l'eina de dibuix al web i guardar i enviar els dibuixos inspirats en els textos elaborats.

2. - disposar d'una sinopsi de cada història senzilla i fàcil de recordar, per practicar l'escriptura tot desenvolupant la trama.


 

Fins ara hem estat investigant. Tanquem el període de PREPRODUCCIÓ. A partir de Setembre començarem la PRODUCCIÓ: enviar dibuixos definitius respectant la continuïtat de cada història. Després vindrà el muntatge i l'edició, enganxar i pegar els dibuixos perquè expliquin la història que hem escrit: la POSTPRODUCCIÓ.


Dibuix de la Dina amb el mateix personatge plorant

També li ha canviat el vestit i està una miqueta més lluny que en el dibuix anterior


Veure participació
Continuïtat d'un personatge: Manuel copia el dibuix de la Dina

Manuel es fixa en els principals detalls, li obre els braços i continua sent el mateix personatge


Veure participació
Continuïtat: canvia el dibuix però segueix sent el mateix personatge

Ara el personatge està mes a prop però segueix sent el mateix: la seva cara rosada, els rínxols i un detall nou: somriu i mira cap a la dreta. S'ha girat ¡¡¡


Veure participació

A l'arxiu adjunt es poden llegir les sinopsis de les històries que s'han elaborat i que serviran per practicar escriptura durant l'estiu.


 

CINQUENA SESSIÓ, 10 de juny, 11 h


Familiaritzats amb el tema de la lectura i amb les cinc històries que a les sessions anteriors s'havien treballat a través de l'escriptura i el dibuix, ha arribat el moment de la imatge en moviment.


Veure participació

Hem arribat a l'ordinador, a l'eina de dibuix del web, tenint ja una certa idea del que volíem fer. El story board ha servit de partitura, com passa en el rodatge d'una pel·lícula.

A partir d'aquesta partitura es comencen a posar en escena els personatges i les accions amb les eines del web i, sobretot, a registrar cada dibuix en un arxiu que s'envia per correu.


Veure participació

El paper amb una imatge estàtica s'ha convertit en un arxiu informàtic amb una imatge en moviment. Quan es va posar en marxa la web del programa, una de les condicions necessàries per desenvolupar les diferents aplicacions i possibilitats era la de mantenir la idea original d'Una mà de contes: com es fa alguna cosa és en si mateix una història, una narració i per què no? un conte. La programació en flash ens permetia convertir en animació el mateix dibuix.


Veure participació

Dibuixar abans un fons o una figura condiciona la narració. Vam improvisar petites narracions sobre els propis dibuixos segons es van formant a la pantalla. Els preocupa especialment el poder corregir i esborrar sobre el que ja d'ha fet. Però quan veuen el dibuix en moviment s'adonen que les correccions que fan formen part de la pel·lícula, de la història.



En paral·lel i per grups, es van debatent els guions.
Abans de tancar la sessió veuen els dibuixos que han fet penjats ja a l'apartat de "participacions" del web del programa.

Proposta per al proper dia: seguir practicant amb la web i acabar de desenvolupar els guions per grups.

A l'arxiu adjunt es poden veure els story boards complets i els esborranys de guió sobre les que s'ha anat treballant.


 

 

QUARTA SESSIÓ 3 de juny, 15 h


Prova de foc: el guionista posa el seu treball sobre de la taula i els altres comencen a imaginar, a visualitzar històries i aventures, escenes i personatges sense necessitat de fer massa preguntes. El lector, l'espectador, el professional ... fan seu el nostre treball i es reconeixen en ell: bona feina.


Les històries que han escrit i elaborat a classe ja han deixat de ser les seves històries per esdevenir una eina de treball en grup: les desmuntem, les interpretem, fem versions, les il·lustrem ... Aprofitant el taller de contes il·lustrats del web del programa, les convertim, amb les seves il·lustracions, en petits llibres que ells mateixos es poden editar. És una manera més de convidar-los a distanciar-se del text i alhora a valorar, a reconèixer el seu propi treball, convertit ja en un objecte intercanviable, fora del seu cercle directe d'influència: l'escola, la família ...


 L'AVENTURA

DEL TIGRE BLANC

Tigre1_preview
Veure conte il·lustrat

Amb l'excusa del llibre parlem dels formats: els seus dibuixos originals els havien compost en un foli en vertical; en el llibre apareixien en quadrat; el cinema i la tele tenen forma apaïsada, horitzontal, tot i que les televisions antigues també havien estat quadrades, i fins i tot rodones.

Comprovem que l'eina de dibuix de la web també és horitzontal com la tele: a partir d'ara els dibuixos que fem per il·lustrar les històries seran horitzontals i en proporció 16:9. Nou parts d'alt per setze d'ample.


 A CASA COM A L'ESCOLA 

Escolaflors_preview
Veure conte il·lustrat

 HISTÒRIES D'ESCOLES

Pagoda1_preview
Veure conte il·lustrat

El llibre també ens serveix per veure les històries a través de les il·lustracions, en seqüència, com un conte il·lustrat, com un còmic. L'excusa ideal per introduir la idea de story board.

Veiem exemples a internet i se sorprenen que algunes de les seves sèries d'animació preferides hagin estat abans dibuixades a llapis i semblin còmics.


A la pissarra electrònica de classe anem dibuixant en requadres apaïsats les escenes que els nens ens van dictant a partir de les seves històries. Sorgeix la qüestió de les baferades o del peu de pàgina. La paraula o la veu situa al personatge en l'acció però també cal codificar les accions, els gestos i la posició per donar a entendre el que es vol dir: lluny, a prop, dreta, centre esquerra, aturat, en acció, només, interactuant, dins, fora, content, trist ...

Després passem els dibuixos que hem fet per repassar la història en imatges.


 

TRACTORS, LLAR DE FOC I LLIBRES

Pinocho1_preview
Veure conte il·lustrat

Encàrrec per a la setmana: fer un story board de cadascuna de les històries. Les farem servir com a guia o partitura per començar a dibuixar amb l'eina del web.


... I TOT ALLÒ

Musulman-portada_preview
Veure conte il·lustrat

TERCERA SESSIÓ  27 de maig, 15 h


Foto-2_enorme


Els dibuixos permeten començar a definir aspectes concrets de les històries i seran la base per al següent pas: l'elaboració d'un story board.


A partir dels textos presentats pels alumnes i les notes preses durant el debat de la segona sessió vam plantejar, en una reunió intermèdia entre els tutors del projecte (Núria Saltor, Afons Espinosa, Anna Manso i Manuel Barrios) es va intentar fer confluir aquestes tres variables:

1. - Els interessos personals i de grup dels alumnes, en tant que responen a una realitat social, cultural, familiar i personal de la qual ells són els protagonistes.

2. - L'interès pedagògic del material que pugui sorgir d'aquests textos, en tant aquest pugui respondre a una problemàtica més àmplia i pugui ser utilitzat com a eina de treball en diferents moments i contextos.

3. - L'interès narratiu i dramàtic de les històries plantejades com a producte audiovisual destinat a ser emès en una programació regular de televisió.

El resultat és aquesta taula de continguts, un arbre temàtic elaborat a la mateixa classe i la formació de cinc equips: un per conte. Durant la sessió un representant de cada grup va anar llegint la història que havien escollit.


Tabla5_copia



SEGONA SESSIÓ  13 de maig, 15 h.

Avui hem fet la sessió a la biblioteca de l'escola. Teníem moltes ganes de llegir el que els nens havien escrit. La nostra proposta del dia ha estat

1. - Llegir les seves històries en veu alta: és important prendre consciència, distanciar-se una mica de la història, entendre el guió com a eina i que una altra persona llegeixi el que hem escrit és un bon exercici.

2. - Jugar a alterar les històries canviant l'ordre o els personatges, o barrejant unes històries amb altres en funció de les preguntes dels altres o de segones lectures.

3. - Començar a jugar a visualitzar el text fent algun dibuix de l'escrit. Una manera de començar a perfilar personatges i escenes.


Ma_-de-contes-2a-sessio_-300x225


A l'arxiu adjunt es presenten les transcripcions de les històries que els alumnes van elaborar a partir de la recerca que vam proposar a la sessió anterior.



Evidentment aquests primers textos només són aproximacions per començar a treballar. Encara que ja es pot detectar algun tret literari, ens servirà bàsicament per detectar els interessos comuns i possibles grups de treball.

A l'arxiu adjunt es faciliten algunes notes preses directament durant la sessió de treball i a partir dels seus textos.


Principals temes sorgits a partir de les històries presentades

LA PRIMERA PARAULA: tallers Padilla, hola ...
PRIMERES LECTURES (TRESOR):  llibres de l'escola, contes, propis, de la família
COM APRENC A LLEGIR: primer una lletra, després una paraula, després una frase, un llibre ...
QUI ENSENYA A LLEGIR: avis, pares, germans, mestres ...
COM SÓN LES ESCOLES: llunyanes, pobres, amb fred, maques ...

Per a la següent sessió els demanem que dibuixin algun motiu o personatge relacionats amb les històries que han escrit i que hem treballat a classe.


PRIMERA SESSIÓ  6 de maig, 16:30 h

Som a la Dàrsena, una sala de l'Escola Drassanes equipada amb un projector i connexió a Internet. Un grup d'uns vint alumnes de cinquè curs de primària ens esperen des de fa una estoneta. Amb les taules distribuïdes en forma d'U davant la pantalla i tan nerviosos com nosaltres atenen a la Núria, la professora de plàstica i l'Alfons, el cap d'estudis, que fan les presentacions oportunes.

Després d'explicar en què consisteix el nostre treball -Anna de guionista i Manuel de realitzador- projectem a través del web del programa un parell de capítols d'Una mà de Contes. Escollim dos títols relacionats amb l'Aventura de llegir i a on s'utilitza l'eina de dibuix del web: Kafka i els contes a la carta i Les Golfes de Can Mauri i Pere Calders.


Primerasesio_n


Identificat el programa, expliquem als alumnes en què consistia el projecte que els proposem:

1.- il·lustrar amb l'eina de dibuix del web del programa cinc capítols d'Una mà de contes,

2.- a partir d'històries inspirades en anècdotes relacionades amb l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que ells mateix han de buscar en el seu entorn familiar i social.

El calendari de treball abastaria

1.- des d'aquest mateix moment fins a les vacances per documentar, elaborar esbossos, sinopsis i familiaritzar-nos amb l'eina de dibuix,

2.- a la tornada de vacances i fins a final d'octubre per acabar els guions i fer els dibuixos, i

3.- després de Nadal fins a Sant Jordi de 2014 per presentar el treball realitzat en públic coincidint amb l'emissió per televisió.

D'acord amb la proposta, sense esperar-ho, els alumnes ens lliuren un document de compromís que ja tenien elaborat, signat per tots.


Carta_mitja


Perquè s'entengui millor el projecte posem un exemple: improvisem una història a partir d'un record familiar i l'anem dibuixant mentre els nens ho veuen en el projector. Un tal Zacarís que havia de portar cada dia un tronc a l'escola perquè no s'apagués l'estufa. Pel camí es troba amb monstres, però passa que les paraules que aprèn a l'escola li serveixen per espantar aquests monstres.


Veure participació

Per acabar la primera sessió fem el primer encàrrec:

Portar per a la següent setmana històries relacionades amb l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura: avis, pares, germans, amics ... tothom té alguna anècdota o alguna història interessant o divertida relacionada amb les seves primeres lectures o amb les seves primeres lletres.

Núria i Alfons han preparat un full de treball que anirà molt bé per recordar l'encàrrec i ordenar el material generat per l'activitat.


Fichatrabajo_enorme


L'Aventura de llegir II / Un regal de la família: les primeres lletres

CONTE 1 - UN REGAL ESPECIAL (16,18 de setembre /parada tècnica aliena a la producció / 12, 13 de desembre)

Utilitzant un ordinador de l'escola (de vegades a l'aula de ciències, a la biblioteca, i fins i tot amb el de classe, quan els companys estan fent altres activitats fora de l'aula) el realitzador del programa i el dibuixant de cada equip treballen durant cinc o sis dies aproximadament, en sessions d'una hora i mitja si no sorgeixen problemes tècnics. Cada escena dibuixada és enviada des de la web a l'adreça de correu del muntador del programa, que des de la sala d'edició en els estudis de TVC comprova que els arxius arriben correctament.


2013-11-26_16

Sala d'edició als estudis de TVC


2013-11-26_16

control d'imatge d'una sla de postproducció


Mentre treballem en el primer conte, la guionista del programa i els equips de guió i dibuix encarregats de la resta de títols segueixen fent feina.

És molt diferent dibuixar sobre paper que dibuixar a la pantalla d'un ordinador. La paleta del taller de dibuix del web del programa és molt suggeridora i no te l'acabes mai: colors, textures, objectes ....

Vam decidir arriscar amb el que més ens agrada o amb el que ens sentim més còmodes per treballar i anar aprenent pel camí.

 

 

PAPER                                            ORDINADOR

LLAPIS, PINZELL, ALTRES            RATOLÍ - PALETA ELECTRÒNICA

MIDA DEL FULL: més variada        MIDA PANTALLA: més limitada

MIREM QUÈ FA LA MÀ                   MIREM QUÈ SURT A LA PANTALLA

 

I a més hem de tenir en compte que el dibuix que fem serà una imatge en moviment i per tant hem de pensar per on començar, en quin ordre apareixen els diferents elements de la imatge i com volem acabar. Tant pel que fa als aspectes tècnics com als narratius: primer el fons i després la figura, per exemple, o primer el personatge que ja és en escena i després el que arriba per concloure una acció.


CRISTINA I EL SEU AVI

 Dibuixar les cadires amb el tub ens permet fer una línies amb volum. Alguns usuaris del taller identifiquen aquesta opció de la paleta amb la plastilina. L'ús de l'aerògraf ens permet modelar amb més facilitat. Després podem modelar els contorns amb una línia negra més o menys fina. El color fosc entre vermell i marró ens dóna una sensació d'intimitat i ens ajuda a contrastar les figures.


Veure participació
HABITACIÓ DEL GERMÀ DE LA CRISTINA

 Aprendre a representar l'espai en dues dimensions i en una narració literària porta el seu temps. La primera intuïció és reunir en una mateixa escena tots els elements, gairebé com al teatre. Per atraure l'atenció cap a un element o un altre podem utilitzar diverses tècniques: amb la llum, el color, la mida i la distribució de cada element, el so o la fragmentació en trossos que anirem enganxant tenint cura de mantenir la continuïtat temporal i espacial. Això últim és el que es coneix com muntatge audiovisual...


Veure participació
PRIMER PLA DEL GERMÀ DE LA CRISTINA

Planificar una història significa organitzar l'ordre i mida dels plans que realitzarem tenint en compte el transcurs de la història. El primer pla ens permet conèixer els personatges de prop ia través de la seva cara, de les seves expressions, identificar-nos amb ells, amb les seves inquietuds, amb les seves emocions, amb els seus pensaments ...


Veure participació
ELS MAPAS CONTEN HISTÒRIES

 A més d'explicar una història, Una mà de contes també ens explica com es fa un dibuix. I, ja que un dibuix és al final una imatge estàtica, per donar sensació de moviment i d'acció, a més de tenir en compte com fem aquest dibuix -per on el vam començar i per on ho vam acabar- també hem de tenir present la posició i els gestos dels personatges si volem descriure una acció. Per això en aquesta escena hem dibuixat a la Cristina amb un braç cap amunt i un altre en horitzontal, per donar la sensació que els mou davant del mapa. 


Veure participació
L'AVI, LA CRISTINA I EL SEU GERMÀ DINAN

Canviem d'espai . Del racó de lectura on practica la Cristina amb l'avi hem passat a l'habitació del germà i ara ens trobem al menjador . I així hem passat d'un fons de color vermell fosc a un blau marí també fosc i ara a un fons de color blanc per al menjador per dir així que ha passat el temps i que també hi ha més llum . Per cert , la taula sembla molt gran però així és més fàcil dibuixar els personatges . A vegades , quan encara estem aprenent a dibuixar ens és més fàcil representar la gent de front que de perfil o en escorç . 

 


Veure participació
SOPA DE LLETRES PER LA CRISTINA

Tornem a un primer pla . Normalment un primer pla és quan veiem una cosa tan de prop i amb tant detall que deixem de veure on és i quines coses envolten el que estem veient . En el primer pla del germà de la Cristina no vèiem la resta de l'habitació . Aquí no veiem ni l'avi ni a la Cristina ni al seu germà assegut a la taula . Però gràcies a que el fons és del mateix color que la taula que hem vist abans i que el plat també és blanc i té lletres podem saber que estem al menjador .

 


Veure participació
EL GERMÀ DE LA CRISTINA FA LA MALETA

Fons blau. Tornem a l'habitació del germà de la Cristina. Dibuixem una maleta oberta. Dibuixar peces de roba tapant una a l'altra s'assembla a quan ens fem la maleta i de la mateixa manera posem cada peça una sobre l'altra. Igualment, en aquest dibuix, esborrar amb el color de fons i tapar amb el color de la maleta la roba que hem dibuixat, pot representar que estem tancant la maleta. Per cert, la propera vegada que et facis la maleta fes-li una foto abans de tancar: veuràs que sembla una pintura abstracta on es combinen i barregen les formes i els colors. I si ho penses bé un dibuix o un quadre s'assembla a fer una maleta: quan ja està acabat és com si tanquéssim aquesta maleta. A sota de l'últim traç, de l'última capa de pintura, s'amaguen totes les marques, proves i correccions que hem fet des que el paper estava en blanc, fins que el donem per acabat.

 


Veure participació
L'AVI I LA CRISTINA LLEGIN LA CARTA DEL GERMÀ

Tornem al racó de lectura. Ara la Cristina li llegeix a l'avi les cartes que envia el seu germà. Alguns elements del dibuix han canviat respecte a l'escena del principi però no tant, per tal de poder continuar identificant els mateixos personatges en el mateix espai. De vegades no és possible rectificar els dibuixos que fem amb el taller de dibuix de la web. Però això que pot semblar una limitació, també es pot entendre com un avantatge. Si estem atents, de vegades, quan creiem equivocar-nos, en realitat podem estar descobrint una cosa nova que si ho haguéssim fet tot correctament mai no hauríem descobert. El taller de dibuix d'Una mà de contes és ideal per fer aquest tipus d'experiments. 


Veure participació
L'AVI I LA CRISTINA A L'AEROPORT

 La història s'acaba. La Cristina i el seu avi estan a l'aeroport. Al principi vam intentar dibuixar una sala d'espera o alguna cosa semblant, però vam arribar a la conclusió que posant un blau cel de fons ja era suficient. Tampoc no havíem dibuixat mobles, ni quadres a les parets, ni finestres en les altres escenes. Amb les maletes, els personatges dibuixats d'esquena i sobretot amb el cartell tancant la composició final, seria suficient per explicar que la Cristina i el seu avi se n'anaven de viatge en avió.


Veure participació

L'Aventura de llegir II / Llegir al carrer, llegir en públic

 CONTE 2 - LA NENA QUE NO S'ATREVIA A LLEGIR (11, 13, 15, 18, 20, 2, 22 de novembre)


JA PORTEM DOS CONTES FETS. Seguiment de la feina: agendes, escaletes, blog....

Quan fem alguna cosa que necessita de molt temps treballant a poc a poc cal tenir una mica de paciència i ordenar molt bé en una agenda les coses que hem de fer, quan i en quin ordre. O el que és el mateix: fer un pla de treball. De vegades, per fer una pel·lícula o un programa de televisió cal molt de temps. Des que es té la primera idea fins que la gent ho veu a casa o a les sales de cinema poden passar mesos i fins i tot anys.

 

Per no perdre de vista el que s'està fent, els equips de professionals, tècnics i artistes que treballen en una pel·lícula o un programa de televisió estan sempre explicant-se els uns als altres com els va la feina: si ha sorgit algun problema, si tot va segons s'ha planificat, si sorgeixen noves idees que val la pena tenir en compte...

 

Per això va bé portar una agenda o un tauler d'anuncis on poder posar al dia la feina. L'escaleta on al principi havíem apuntat el que volíem fer o un blog com aquest en el qual tothom pot anar consultant en quin moment de la producció estem, també pot servir .


Talbotvillamenzi_mitja

Dibuix amb càmera fosca: llapis sobre paper. W. H. Fox Talbot, 1833


FOTOGRAFIAR, DOCUMENTAR, DIBUIXAR

Diuen que el senyor William Henry Fox Talbot va inventar la fotografia perquè no sabia dibuixar. La fotografia va molt bé per recordar o per a representar alguna cosa que no està present, que havíem oblidat o que mai hem vist. Però també és cert que, sense necessitat de ser uns grans artistes, dibuixar va molt bé per entendre les coses. Per fer una fotografia, enquadres i prems un botó, ja està. Però mentre fem un dibuix d'alguna cosa, d'algun lloc o d'alguna persona, és com si el toquéssim amb la punteta dels dits molt, molt a poc a poc: les línies, el volum, les ombres, els colors, cada detall en el seu lloc, el que està lluny, el que és a prop, el que és gran, el que és petit ... és com si preguntéssim amb els ulls.


Expendedora_gran


Per dibuixar l'escena on la Sandra treu un bitllet de metro camí de l'escola hem anat a l'estació més propera i hem fet algunes fotografies de la màquina expenedora. No és el mateix que dibuixar directament, però amb les fotografies davant nostre hem pogut decidir quines coses ens interessaven copiar i com fer-ho. Gràcies senyor Talbot.


LA SANDRA ES DESPERTA AL MATÍ

És divertit combinar dos punts de vista en un mateix dibuix. Davant, enfront nostre, veiem com el sol entra per la finestra. En canvi a la Sandra la veiem des de dalt, com si estiguéssim al sostre. Bé, en realitat com veiem el llit abans d'anar a dormir: des de dalt. La línia gruixuda del tub de pintura ha anat molt bé per donar sensació de roba embuatada: un edredó, una manta ...

Aquest mateix dibuix amb l'expressió canviada de la Sandra servirà per a l'última escena del conte.


Veure participació
EL PARE DE LA SANDRA L'ACOMPANYA A L'ESCOLA

El pare ja fa temps que s'ha aixecat, per això el dibuixem el primer i de passada el presentem. A la Sandra ja la coneixem de l'escena anterior. Després dibuixem la Sandra amb cara d'adormida intentant no arribar tard. I al final la cartera que encara està oberta i els deures que cauen. I així, escollint l'ordre d'aparició de cada cosa fem transcórrer el temps encara que la imatge final sigui un dibuix estàtic.


Veure participació
BON DIA SENYOR PADILLA

Ja estem al carrer. En aquest conte és interessant veure com estan dibuixats els cabells dels personatges. Dibuixats amb el tub de pintura, a més de donar sensació de volum, ajuden a identificar i caracteritzar als personatges. El cotxe groc l'hem deixat amb la línia de la silueta sense dibuixar, per donar la sensació que està més lluny.

 

Veure participació
ARRIBEM AL METRO

Per primera vegada veiem la Sandra i el seu pare en primer pla. I darrere, dues línies de barana en una perspectiva forçada potser per les presses i un munt de gent que entra i surt del metro com si fos un embut.


Veure participació
TREURE ELS BILLETS

Ara ens posem en el punt de vista de la Sandra i dibuixem el que ella veu mentre treu el bitllet. Ens inspirem en un menú d'ordinador i en unes fotos que hem fet d'una màquina expenedora de bitllets de veritat. I per donar la sensació de llum de pantalla, dibuixem amb l'opció de transparència. 


Veure participació
AL VAGÓ DEL METRO

De cara, de perfil i d'esquena. Per primera vegada veiem la Sandra de perfil i la podem seguir reconeixent: els cabells amb el mateix color i la mateixa eina de la paleta, l'ull groc dibuixat amb el tub de pintura per donar-li volum, la pinça als cabells ... A vegades dibuixem primer coses que després no es veuran però que ens serveixen per orientar-nos. A sota de cadascuna d'aquestes fantàstiques cabelleres hi ha els caps que les sostenen. 


Veure participació
ARRIBADA A L'ESCOLA

En aquesta escena les presses d'arribar a l'escola s'ajunten amb un dibuix més deixat anar i més improvisat. El company de la Sandra que apareix a l'esquerra ens ajuda a crear ambient a l'escena i de pas per descobrir com s'assemblen els cabells a la gespa. Si la gespa l'haguéssim posat a terra podríem haver pensat que l'escola és al camp, però com està sobre el cap del nens, és cabell. 


Veure participació
LA SANDRA LLEGEIX LA SEVA REDACCIÓ

Comencem amb el dibuix de la Sandra: el cap de color "carn"-un color molt difícil de trobar-, el cabell com de fregall que ens serveix per emmarcar la cara, el passador dels cabells, el nas, els ulls mirant cap avall i la boca en forma de cercle per fer veure que està llegint el paper que té a les mans. Després els companys al fons que s'acabaran de dibuixar coincidint amb el final de la redacció. I davant l'admiració, el canvi d'expressió de la Sandra.


Veure participació
LA REDACCIÓ

Si ja hem controlat la continuïtat de la història dibuixant les escenes i personatges des de diferents punts de vista, ara ja podem jugar a distorsionar i alterar les imatges segons la nostra fantasia. El senyor Padilla és el mateix vist en primer pla, però la màquina expenedora i la línia amb les parades del metro es converteixen en autèntics personatges. 


Veure participació
LA MÀQUINA DE BILLETS

Quan fem servir una pantalla interactiva sembla que estem parlant amb una màquina. És fàcil imaginar que a més de fer el que se'ls mana també poden tenir ganes de riure i ballar. 


Veure participació
EL CUC DE LA LINEA 3

La línia amb els noms de les parades sembla un cuc. Seria divertit que el cuc ens anés dient si enmig de la foscor del túnel el tren està fent una corba o una recta. Sota terra, els vagons del metro també semblen un cuc. 


Veure participació

L'Aventura de llegir II / El camí a l'escola

CAPÍTOL 3 - CAMÍ A L'ESCOLA (25, 27, 28, 29 de Novembre)


 A més d'ajudar-nos a identificar les coses, els colors també expressen sentiments i emocions. De vegades no cal ni pensar-hi quan fem un dibuix. Simplement ens surten uns colors i no uns altres segons el nostre ànim, els nostres records o els nostres gustos. En aquest conte la gamma de colors que s'ha utilitzat és molt càlida. 


Aquesta carta de color està realitzada a partir de mostres de cada escena. Podria ser interessant il · lustrar un conte a partir d'una carta de color que hàgim elaborat abans segons les emocions que ens inspiri la història o el caràcter dels personatges.


Cami-cartacolor_enorme

CARTA DE COLOR


LA LING JAN SURT DE CASA I ENTRA AL BOSC

El més divertit del taller de dibuix de Una mà de contes és que pots explicar una història simplement modificant el dibuix segons transcorre l'acció. Per exemple: les taques verdes que tapen les muntanyes són al final els arbres del bosc.


Veure participació
LA LING JANG TÉ POR. ÈS UN PAL O ÈS UNA SERP?

I així, aprofitant les formes de les coses podem fer màgia i el que abans era un pal es converteix en una serp repassant la línia i afegint un cap.


Veure participació
UNA PEDRA ES CONVERTEIX EN UNA BRUIXA. MÀGIA!

En aquesta escena la pedra del camí serà la panxa de la bruixa. El color no coincideix -la pedra és grisa i la bruixa vesteix de negre- però la forma si. Per als cabells s'ha utilitzat el tub de pintura perquè tingui més volum.


Veure participació
LA LING JAN VOLA AMB UNA ÀLIGA QUE ES PASSEJA PER EL CONTE

Seguint la idea de la primera seqüència, en aquest dibuix hem anat esborrant i afegint elements per il · lustrar diverses escenes. Després, en l'edició de vídeo, anirem tallant i distribuint cada part en el lloc que li correspon dins de la història.


Veure participació
LA LING JAN S'HA DEIXAT LA PISSARRA, LAPSUS I HOMENATGES

Com en les grans pel · lícules, en aquest dibuix hem fet un petit homenatge i hem tingut un lapsus. La professora està embarassada perquè la professora de veritat, la Núria, també ho està. Així quan neixin els seus fills-porta bessons-els podrà dir que abans de néixer ja van sortir per la tele en un conte. Ah el lapsus! Si. No trobeu estrany que en una escola on utilitzen pissarres tinguin un ordenar amb pantalla panoràmica? És una història una mica cubista. No?


Veure participació
LA SERP AJUDA A LA LING JAN, DE QUIN COLOR ÉS L'AIGUA?

 L'aigua té molts colors per que a més de reflectir tot el que l'envolta, gairebé sempre està en moviment. Encara que el color que més reflecteix és el blau del cel. Potser per que el cel és molt gran. Hem utilitzat diferents blaus i diferents transparències superposades precismente per donar aquesta sensació de moviment. Ah mira! La serp, a més d'en un pal també es pot convertir en pont. Per cert, els rius també serpentegen.
 


Veure participació
LA BRUIXA ES SALTA L'EIX

Quan la nena anava cap a l'escola caminava cap a la dreta del dibuix. Però quan ha de tornar a casa per buscar la seva pissarra, la dibuixem mirant cap a l'esquerra. En l'escena del pont i en aquesta, el nostre personatge torna cap al centre del dibuix d'on va sortir a la primera il · lustració-. Per això la bruixa, en lloc d'estar a la dreta està a l'esquerra. Si no us ha quedat clar ho torno a explicar: quan la nena ...


Veure participació
PER FI LA LING JAN TÉ LA SEVA PISSARRA

Ja coneixem l'escola: el terra color marró, parets i sostre lila, la taula de la mestra a l'esquerra de la Ling, els pupitres a la seva dreta ... Però abans el pla era mes gran. Estàvem més allunyats de l'acció i fins i tot podíem veure a la mestra. Ara estem més a prop de la Ling. Encara que una mica més a la dreta per veure com els seus companys si que han portat la seva pissarra.
 


Veure participació

L'Aventura de llegir II / Diversitat cultural

 CAPíTIOL 4 - LA FAMÍLIA VIATGERA (2, 4, 5, 6, 9, 11 de desembre)


Captura_de_pantalla_2014-02-08_a_la_s__14


Jaume Figueras, l'actor que juntament amb Lidia Juste posa veu als contes d'Una mà de contes, acompanyat d'Anna Manso, la guionista, a classe, després d'haver llegit en directe davant dels alumnes el guió definitiu de "La nena que no s'atrevia a llegir"


Captura_de_pantalla_2014-02-08_a_la_s__13


 Jaume Figueras llegint davant del micròfon el guió de "Un regal especial" en una cabina d'audio insonoritzada.


LA FAMÍLIA HA D'ABANDONAR EL CIRC, ESTAR CONTENT O ESTAR TRIST

Comencem la història presentant als seus personatges i la professió a la qual es dediquen. En la primera versió de la història hi havia un avi però com quatre personatges ens complica una mica la feina decidim reduir la família a tres membres: el nen, la mare i el pare. Seguint amb la mateixa idea de simplificar, també decidim resoldre dues escenes en una sola: somrients, amb les mans a dalt, les seves eines de treball i el confeti les coses van bé: tristos, amb les mans avall, les eines de treball a terra i sense confeti les coses van malament. 


Veure participació
LA FAMÍLIA SURT DE VIATGE; CAL DIBUIXAR EL QUE NO ES VEU?

Amb la línia de tons metàl · lics i les rodes marquem el perfil del cotxe, la direcció en què es posarà en marxa i l'espai que ha d'ocupar en el dibuix. Ja podem pujar les maletes i col · locar els personatges on aniran les finestretes. La mida del cotxe ens dóna la mida dels personatges. Com estan de perfil i el conductor podria tapar l'acompanyant, decidim posar a la mare darrere i després al nen. No cal dibuixar tot el cos ja que el emplenat amb la línia de tons metàl · lics per a la carrosseria del cotxe els taparà. 


Veure participació
LA FAMÍLIA BUSCA UN LLOC ON VIURE; ON SERÀ?

És divertit dibuixar mapes. A vegades, sense voler, ens oblidem o inventem països, rius i mars, illes i muntanyes segons si sabem dibuixar millor o pitjor, o segons la nostra memòria. D'alguna manera dibuixem el món que ens imaginem, el que coneixem o el que ens han explicat i això no sempre coincideix amb les formes dels mapes oficials: les guies, els atles, els globus terraqüis, les imatges per satèl · lit ... És divertida aquesta Itàlia que ens ha quedat amb taló però sense la punta de la bota.


Veure participació
LA FAMÍLIA ARRIBA A BARCELONA, LOCALITZAR ESCENARIS

En anglès es diu Sky Line, que significa Línia del cel. Són els dibuixos que fan els edificis d'una ciutat quan només es veuen les seves siluetes. És com una signatura ja que cada ciutat té el seu propi Sky Line. En el de Barcelona gairebé sempre surt el monument a Cristòfor Colom. Per això ho hem posat en aquesta escena. En aquesta història apareixen molts personatges fent diferents coses i per això hem escollit un pla general en què es van afegint o traient elements segons l'acció. Com en un teatre. 


Veure participació
EL NEN, UN RETRAT

 Un cap, els cabells, els ulls, una boca i roba. Amb només cinc elements podem construir un personatge. Només cal combinar diferents variacions d'aquests cinc elements per aconseguir diferents personatges. Ben utilitzats ens bastaran per reconèixer a cadascú en les diferents escenes on actuï.


Veure participació
LA MARE, UN ALTRE RETRAT

Un cap menys rodó, cabell llarg, ulls, boca, roba lila ... simplement afegint un adjectiu a tres dels cinc elements hem aconseguit caracteritzar altre personatge: la mare. És un joc divertit: saber quants personatges pots crear amb els elements mínims, agrupar després per famílies i inventar una història amb ells.

 


Veure participació
EL PARE, UN SEMBLANT FAMILIAR

 Comparat amb el dibuix del nen, en aquest dibuix només hem variat el color de la roba. Si la roba també fos verd podria ser el mateix personatge. Per alguna cosa són pare i fill i en alguna cosa s'havien de semblar.


Veure participació
LA FAMÍLIA TREBALLA A LA CUINA, L'HORITZÓ

 Aquesta acció passa en un interior poc il · luminat i sense llum natural. I a més els personatges no estan molt contents. El fons gris que hem utilitzat vol suggerir una llum artificial i trista. La porta des d'on es veu el extrior amb el blau del cel col · loca als nostres protagonistes per sota de la línia d'horitzó i com si estiguessin oprimits, per sota també dels gestos malcarats l'amo del local.


Veure participació

L'Aventura de llegir II / Expresar sentiments

CAPÍTOL 5 - EL TIGRE ENAMORAT (8, 9, 10, 13, 15 de gener) 


 Al mateix temps que a l'escola s'acaben d'il · lustrar les escenes de l'últim conte, l'Anna, la guionista, va redactant les versions definitives dels guions després de ser revisades pels alumnes; el Marc, el muntador, va editant els màster definitius de vídeo ... i es comença a treballar en la banda sonora, tenint en compte les anotacions prèvies que cada grup va fer sobre l'escaleta de cada conte. 


Captura_de_pantalla_2014-02-09_a_la_s__07


I així, després de la visita del Jaume, aquí tenim a la Montse, la muntadora musical explicant en què consisteix la seva feina dins d'una producció audiovisual, i com s'ha inspirat per localitzar, seleccionar i tractar cadascuna de les músiques i els efectes sonors per crear la banda sonora de cada història. Paisatges, personatges, accions, objectes, tradicions culturals, emocions ... En aquestes fotografies es poden distinguir les diferents pistes de so a les que correspondrien la veu del Jaume narrant la història, les músiques donant suport a les accions i els efectes recreant el realisme d'ambients i sons concrets. També es pot veure com s'uneixen dos sons diferents a través d'un efecte de transició. I en el centre, les mans de la Montse controlant el nivell de cada pista per la mescla final que haurà sentir el espector .


Captura_de_pantalla_2014-02-09_a_la_s__07


 I especialment, la Montse va recordar la importància de la música per expressar emocions i sentiments a l'hora d'explicar una història. Les mateixes imatges vistes amb una música o altra pot fer que entenguem la història de diferent manera. Durant la sessió la Montse va projectar a la pantalla un dels contes sense res de música, després només amb la veu en off del Jaume, després músiques diferents sense imatges i al final una maqueta de so amb el conte ja acabat d'editar en vídeo i la banda sonora que havia compost la Montse, inclosa la veu del narrador.



UNA FERA ESPANTADA EN PRIMER PLA

La primera vegada que es va ensenyar el primer pla d'una cara en una pantalla de cinema, els espectadors gairebé surten corrent de l'ensurt. Veure la cara d'algú tan gran, tan de prop i amb tant detall no és habitual i menys si es tracta d'un tigre! I si a més aquest tigre està enfadat i tancat en una caixa fosca ... buf que por! Si a més utilitzem els colors negre i taronja per il · lustrar l'escena el resultat serà d'allò més excitant. 


Veure participació
UNA CAPSA AL CEL, PLA GENERAL

En un pla general podem reconèixer molts objectes, personatges i fins i tot paisatges diferents. La nostra mirada va d'un lloc a un altre de l'escena relacionant cada cosa. I mentre ens passegem amb els ulls per la superfície del paper o de la pantalla va passant el temps i al final és com si ens expliquessin una història amb una sola imatge. Cel, avió, selva, núvols, tempesta, caixa volant ... : Ja podem imaginar-nos una història. Per això, gairebé sempre, en les pel · lícules, els plànols generals duren mes que els primers plans: per tenir temps de recórrer la pantalla i fixar-nos bé en el que apareix representat. 


Veure participació
QUÈ HI HA A LA CAPSA? FORA DE QUADRE

Quan fem un dibuix o una fotografia ensenyem algunes coses però al mateix temps podem amagar altres o directament no ensenyar-les. Tot el que pot quedar a la dreta, a l'esquerra, per sobre o per sota del límit del paper o d'una pantalla no ho ensenyem. En aquest dibuix podem dir que per baix hi ha més sòl, a la dreta i l'esquerra més selva i per dalt hi haurà el cel. Però ... què hi ha dins de la capsa? Nosaltres ja ens ho imaginem, però la lleona no ho sap. I abans que es descobreixi se'n va ... a on haurà anat? haurà sortit del dibuix o encara està dins, amagada darrere el color verd? 


Veure participació
ESCRIURE AMB RATLLES, COMPOSICIÓ

Començar pel final: abans de començar un dibuix o de composar una escena, ja podem tenir una idea de com quedarà. I mentre ho fem anem comparant el que ens agradaria que sortís amb el que ens està sortint. En aquesta escena, quan s'ha dibuixat l'arbre a la dreta ja sabíem que a l'esquerra havia d'estar la lleona i el tigre. I quan hem dibuixat la lleona sota l'arbre ja sabíem que havíem de dibuixar el tigre a l'esquerra. Sí, és veritat, potser li podríem haver deixat més lloc al tigre. Realment aquesta lleona es passa una mica, vol ocupar tot l'espai. 


Veure participació
EXPRESSAR UN SENTIMENT, MÈS ENLLÀ DE L'ESCENARI

Què mira el tigre? Tot i que la lleona només està a sobre de l'arbre, la lleona se sent tan lluny del tigre que l'hem tret de l'escena. Els ulls del tigre miren cap amunt, més enllà dels límits de l'enquadrament. A vegades veiem més amb la imaginació que amb els ulls. Sabem que la lleona és allà dalt gràcies al desig que sent el personatge. El mateix que li fa tenir el poder de canviar les ratlles de la seva pell per escriure missatges. 


Veure participació
ELS SOMNIS TAMBÉ ES PODEN LLEGIR, COM LES IMATGES

Ara estem amb la lleona, sobre la branca d'un arbre. Com de gran és l'arbre? No veiem el sòl però sí veiem els estels. Ha de ser un arbre molt alt. Igual que la girafa. Tampoc li veiem els peus, però el seu cap pot llegir els missatges de les estrelles. Com en els somnis, amb el dibuix, amb la fotografia o el vídeo podem jugar a crear espais i llocs imaginaris on allò que ens sembla normal es converteix en extraordinari i l'extraordinari ens sembli una cosa de la més normal. 


Veure participació
LES RATLLES DE LES ZEBRES SEMBLEN CODIS DE BARRAS

El llenguatge escrit és una forma de comunicació. Però n'hi ha altres. Per utilitzar una forma de comunicació hem de conèixer què signifiquen els seus signes i com es relacionen entre ells. Només així podrem comunicar o expressar el que volem. Les ratlles de les zebres ens han recordat el codi de barres que s'utilitza en les etiquetes. Al principi vam pensar que per imitar calia dibuixar les línies molt i molt rectes. Però vam descobrir que el secret estava en el gruix de les línies. I que encara que no ens sortissin molt rectes, així s'assemblarien més a les ratlles de les zebres. 


Veure participació
TIGRE I LLEONA CORREN PER LA SABANA COM SI FOS UN PAPER EN BLANC

Aquest conte està dibuixat amb línies molt gruixudes. Això ha fet que la imatge sigui molt sintètica, amb pocs detalls però molt clara i directa. Com més prima és la línia que volem dibuixar, més hem de dominar el nostre pols perquè no es desví de la trajectòria, de la forma que li volem donar. Qualsevol dubte, el més petit gest es notarà sobre el paper. En canvi, si utilitzem un gruix més ample podem cobrir una superfície més gran amb menys esforç, amb la qual cosa reduïm les possibilitats d'equivocar-nos. Arribats a aquesta escena, que és l'última, els personatges i els motius de la història els coneixem ja tan bé que podem arriscar-nos a dibuixar amb línies més fines sense por d'equivocar-nos. 


Veure participació

L'Aventura de llegir II / Postproducció

Ja tenim tot el material registrat. I mentre hem anat guardant i enviant els fitxers corresponents, el Marc, el muntador del programa, ha anat preparant els premasters. Un premaster és com un esborrany del programa. Hem netejat les parts que no van, hem ordenat les seqüències segons transcorre la història i ho hem fet durar el temps aproximat d'un capítol normal. Amb aquest premaster l'Anna, la guionista, ha redactat els guions definitius després de rebre les observacions i modificacions per part de cada grup de treball. 


Captura_de_pantalla_2014-02-25_a_la_s__12

Sessió d'edició en vídeo. Esquerra: a dalt l'àrea de visionat i avall el time line o línia de temps, amb les diferents escenes, pistes d'àudio, efectes i transicions. Dreta: detall de les pistes.

 


Si compareu la primera idea amb el que s'ha fet fins ara comprovareu que han canviat algunes coses. Pel camí, mentre escrivíem, dibuixàvem, posàvem les veus i buscàvem les músiques per a la banda sonora o editàvem tot aquest material, han anat apareixent possibilitats que al principi no havíem imaginat, però que ens han semblat interessants per expressar el que volíem dir.


Observar i anotar tots aquests canvis pot ser una bona manera d'entendre com s'elabora una producció audiovisual. Aquí teniu l'últim lliurament: els cinc premaster de vídeo amb la primera presa de veu del narrador, la versió per a l'àudio del guió i una proposta musical per a la banda sonora.

 

Per a veure el resultat final, haureu d'esperar al dia de l'estrena, al voltant de la diada de Sant Jordi. 


EL TIGRE ENAMORAT / premaster video

 

Si ho compareu amb els dibuixos originals veureu per exemple que el llapis es mou a una altra velocitat i que les escenes no són tan llargues. També hem eliminat alguns moments d'indecisió o alguns detalls que hi sobraven. Les imatges encara no coincideixen amb la durada i el ritme de lectura. Pel que fa al tema musical, ja que el conte està ambientat a la selva, veureu que el punt de partida és una música típica de les cultures africanes.

 

ANAR ALS DIBUIXOS ORIGINALS

 

 



El tigre enamorat / veu narrador

You need a Flash plugin to view this player

El tigre enamorat / per a muntatge musical

You need a Flash plugin to view this player

CAMÍ DE L'ESCOLA / premaster video

 

Una altra cosa que podeu observar respecte als dibuixos originals és que quan es tracta d'omplir de color una superfície gairebé sempre fem una encadenat per abreviar. A la primera escena queda molt clar en el farciment de color de les muntanyes. També podeu comprovar que en algunes escenes el dibuix ja està començat i només ensenyem com s'elabora una figura o algun element d'interès. En aquesta versió del premaster hi ha un efecte d'imatge quan apareix la bruixa que després no utilitzarem.

 

ANAR ALS DIBUIXOS ORIGINALS

 



Camí de l'escola / veu narrador

You need a Flash plugin to view this player

El camí de l'escola / per a muntatge musical

You need a Flash plugin to view this player

LA NENA QUE NO S'ATREVIA A LLEGIR / premaster video

En aquest conte ens trobem amb una història dins d'una història. La nena va camí de l'escola i avui ha de llegir una redacció. En la redacció es narra el camí a l'escola i com es va trobant amb uns personatges que ja hem vist abans. En els dibuixos originals podeu veure que les escenes que il · lustren la narració de la nena són dibuixos independents que aquí hem retallat i ordenat segons la història. La música que hem escollit seria per a l'escena del metro. 

ANAR ALS DIBUIXOS ORIGINALS



La nena que no s'atrevia a llegir / veu narrador

You need a Flash plugin to view this player

La nena que no s'atrevia a llegir / per a muntatge musical

You need a Flash plugin to view this player

LA FAMILIA VIATGERA / premaster video

Un premaster no és la versió definitiva que veurà l'espectador. És una eina de treball per anar avançant en les tasques que encara tenim pendent: el guió definitiu, el muntatge musical, el grafisme, els títols de crèdit... En aquest podreu comprovar que encara no s'han posat tots els dibuixos que vam fer. Ho decidirem més tard. Per cert, a què us sona la música que hem triat? Fixeu-vos com el narrador al final sembla que estigui d'espectador dins de l'escena de circ.

 

ANAR ALS DIBUIXOS ORIGINALS

 



La família viatgera / veu narrador

You need a Flash plugin to view this player

La família viatgera / per a muntatge musical

You need a Flash plugin to view this player

UN REGAL ESPECIAL / premaster video

 Aquí estem molt contents de com ens ha quedat l'escena de la maleta. Per això l'hem deixat gairebé sencera. Només hi ha un encadenat quan s'esborra la part de l'esquerra. Preferim esperar a tenir el guió definitiu per escollir amb cura els trossos que més ens agraden. És interessant comprovar com, utilitzant tan sols una veu, podem arribar a identificar tan bé amb la història, simplement llegint el text segons l'estat d'ànim de cada personatge.

ANAR ALS DIBUIXOS ORIGINALS



Un regal especial / veu narrador

You need a Flash plugin to view this player

Un regal especial / per a muntatge musical

You need a Flash plugin to view this player

L'Aventura de llegir II / Preparats Per Difondre

Ja hem acabat el treball que ens vam proposar fa gairebé un any: Cinc contes d'uns set minuts de durada, sobre el tema de la lectura i el seu aprenentatge, inspirats en anècdotes reals i il · lustrats pels alumnes de sisè curs de l'Escola Drassanes, en col · laboració amb l'equip del programa Una mà de contes i per ser emesos pel Canal Super 3 de Televisió de Catalunya a partir de la diada de Sant Jordi de 2014. 


Haceuna_odrassanes_enorme

 Carta de compromís dels alumnes. Primera sessió amb l'equip d'Una mà de contes. Arbre temàtic elaborat a classe.


 Però abans de donar l'ordre final d'emissió dels cinc capítulso hem de veure el resultat tots junts. I que l'equip de professors de l'escola i els artistes que van proposar les històries i les han il · lustrat donin el vistiplau a la feina que han realitzat els professionals. Així que després de les visites del Jaume Figueras, la veu del narrador i de la Montse Ané, la muntadora musical, el Marc Escolies, el muntador del programa, el Leo Mariño, el dissenyador gràfic que es va inventar la paleta de dibuix de la web i el Ramon Espelt, l'encarregat de gestionar els continguts del web del programa, visiten l'escola per projectar els cinc capítols ja acabats.


Maerleodrassanes_enorme

 Sessió de visionat amb el Marc Escolies i el Leo Mariño i el Ramon Espelt i la Anna Manso que estan assegut entre els alumnes i els professors.


I amb el vistiplau dels alumnes que han participat en aquesta aventura i l'equip docent de l'escola, ja editats els cinc contes, amb els seus títols de crèdit; amb la seva banda sonora en estèreo; amb les condicions tècniques necessàries perquè pugui ser emès per televisió: nivells correctes de vídeo i d'àudio, en format alta definició ... I amb la durada correcta per encaixar dins de l'espai de programació que ens han donat: entre set i deu minuts, tots els dies laborables durant el curs escolar, al voltant de les 17:45 h pel Canal Super 3 de Televisió de Catalunya, ja els podem enviar al Departament de Continuïtat de Televisió de Catalunya per a la seva emissió per antena. 


Antena-drassanes

Fitxa de PPD, Estudis de Televisió de Catalunya des d'on es produeixen els programes, un exemple de previsió de properes emissions que podeu trobar a la pàgina d'inici del web d'Una mà de contes i antena repetidora de Sant Pere Martir.


 El Deparatamento de Continuïtat és el que s'encarrega d'organitzar la programació de la cadena segons el dia, hora i durada de cada programa. Però perquè ens admetin els capítols que hem fet cal omplir una fitxa de PPD. Aquesta fitxa ens diu que el programa està Preparat Per a la seva Difusió (PPD) i en ella a més d'aparèixer les dades tècniques, com podeu veure en l'exemple, s'assigna un número d'identificació que ens permitará localitzar el programa sempre que vulguem al Departament de Documentació com quan busquem un llibre en una biblioteca.


L' Aventura de llegir III / Emissió i presentació

Acabat el treball de preproducció , producció i postproducció , amb tot preparat per poder dinfundir els cinc capítols, ara només ens queda ensenyar-los al públic i esperar que els agradi . I per ensenyar-los farem dues coses: una, avisar la gent del que hem fet i l’altra, posar-los a disposició de qualsevol que vulgui veure-ho en qualsevol moment . 


Visitateledrassanes

 Acabat el treball i tot a punt per gaudir, abans de l'estrena, l'equip d'artistes es fa una passejada pels estudis de Televisió de Catalunya. Platós, sales d'edició, càmeres, unitats mòbils ...


 Per al primer , és a dir per avisar del que hem fet , hem organitzat una sessió especial a la Filmoteca de Catalunya la setmana de Sant Jordi , aprofitant que el tema dels contes és la lectura i que l'escola Drassanes i la Filmoteca són veïns . Serà el dia 26 d'abril a les 17h i podrà assistir qui vulgui. Cada equip d'alumnes presentarà el seu conte davant el públic . I a més d'anunciar-lo a el web de l'escola Drassanes , el de la Filmoteca i el d'Una mà de contes , l'equip del programa enviarà un dossier de premsa als diaris i mitjans de comunicació per si volen venir . Està convidat tothom. 


Chomodelafilmo_gran

Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya on es projectaran els contes.

 

  Per presentar-nos davant el públic ens hem d'organitzar: a quina hora els convoquem?, Quants creiem que podran venir?, Qui els rebrà?, Qui els explicarà el que els anem a ensenyar?, Quanta estona parlarà?, Se li escoltarà i es veurà bé?, què veuran a la pantalla? ... Us presentem una escaleta model que ens ha facilitat la Filmoteca de Catalunya, i un esborrany del texte de les presentacions.


Chomop_blico_mitja


Per al segon, és a dir, per posar els cinc contes a disposició del públic i que els puguin veure sempre que vulgui, un cop lliurats al Departament de Continuïtat i completada la fitxa de PPD, elaborarem una ordre d'emissió amb les dates i l'horari que ens han assignat perquè es puguin veure per televisió, per la web del programa i per la del servei de 3alacarta. 


 Dates d'estrena primera emissió per a televisió:

Un regal especial 29 d’Abril

La nena que no s’atrevia a llegir 30 d’Abril

Camí a l’escola 2 de Maig

La familia Viatgera 5 de Maig

El tigre enamorat 6 de Maig.

Parrila


Aquests capítols es remetran com a novetat en dies diferents fins a la finalització del curs escolar. A partir de setembre s'emetran combinats amb altres capítols del programa. I a partir del 29 d'abril els cinc capítols estaran disponibles al web del programa.


Salaproyecci_n_gran

 Control de la sala de projecció de la Filmoteca. Comprovant que les còpies per projecció són correctes.


TALLER DE CONTES

LA VIDA ES COM UN CONTE

Aquí us presentem els quatre primers capítols del taller de contes pensat especialment per a que hi participeu amb les vostres propostes.

Hi ha dos capítols inspirats en activitats escolars: La rínxols d’or va a l’escola i Els tres amics d'en Patufet. En el primer tornem a explicar la Rínxols d’or però com si fos un casting i en el segon es tracta de tres amics d’una classe de primària que expliquen el conte d’en Patufet als de la classe dels petits.

Les altres dues històries, La Caputxeta negra i el llop Camil i Nasreddín a Barcelona estan inspirades en situacions i personatges reals convertits en personatges de conte.

En el primer cas, una versió de la Caputxeta, es tracta d’un vídeo familiar que van rodar els mateixos protagonistes durant unes vacances per Europa i que van cedir al programa per tal que el transformessim en un conte.

Nasreddín a Barcelona és la història d’un mestre que viu al Marroc i que a través d’una col·laboració amb una escola de Casablanca i del programa es va posar en contacte amb el seu fill, que viu a Barcelona. El dia que aquest capítol es va emetre per la tele, els pares del protagonista, el mestre i la seva dona, van poder veure el seu fill des de la seva casa a Tànger, a través del Canal Internacional de Televisió de Catalunya. És meravellós comprovar fins on ens poden portar els contes!

Animeu-vos a inventar les votres pròpies versions dels contes que pots trobar al web d’Una mà de contes. Segur que teniu la vostra pròpia manera d’explicar La Caputxeta, Els tres porquets, El soldadet de plom… Segur que coneixeu un avi (potser el vostre?) que explica els contes meravellosament, segur que alguna vegada heu explicat una història de por en una excursió, segur que alguna vegada heu viscut una aventura que semblava un conte.

Qui sap?

Potser algun dia es poden convertir en un capítol d’Una mà de contes!

 

                                                                                                    Manuel Barrios, director d'Una mà de contes


Els tres amics i en Patufet

Patufetamics


La Caputxeta negra i el llop Camil



La Rínxols d'or va a l'escola



Nasreddín a Barcelona