Papallones


Papallones a la literatura

Podríem afimar que envoltat de papallones en Pere era feliç. Havia llegit llibres de papallones, havia visitat totes les pàgines d’internet… Ho sabia absolutament tot d’aquests insectes.

És difícil convertir-se d’un dia per l’altre en un amant de les papallones tan savi com en Pere, el personatge de Papallones. Però, per començar, ja que no podem llegir tots els llibres de cop, un bon consell és visitar la pàgina web Lepidolletres on es poden llegir molts poemes en què hi figuren papallones. Com aquesta estrofa de Joan Brossa:

Heus aquí un eixam de papallones en l'aire:
papallones de cucs de seda;
papallones d'ales blaves;
papallones d'ales blanques amb ratlles negres;
papallones de colors virolats, més brillants
sota les ales (quietes semblen fulles);
papallones amb una ratlla que els divideix
les ales en dues bandes.

O aquesta de la cançó de Pau Riba:

Noia de porcellana
buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar
papallones blanques damunt la neu.

Sabies que les papallones…

A la pel·lícula La lengua de las mariposas el mestre explica als nens: sabíeu que les papallones tenen llengua?… I dibuixa a la pissarra una espiral.

Al conte Papallones, en Pere esbrina el gust de les papallones…
   Però, sabies que les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes? sabies que quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust?
Butterflypotesjpg

Les potes de les papallones


Amb el menjar es pot pintar

Diverses històries d’Una mà de contes utilitzen el menjar com a element per il·lustrar les narracions que s’expliquen. Es pot pintar amb fruites com Martí Guixé ho fa a

En Pere sense por

amb xocolata com Paco Fernández a

Hansel i Gretel

amb una taca de cafè com Eva Clay a

La noia ocell

amb ous ferrats com Maria Padilla a

El marcianet lleig

i amb tot tipus de fruites i verdures com Eulàlia Fargas a

Papallones




Arcimboldo

Giuseppe Arcimboldo (Milà,1527 -1593) va ser un pintor conegut sobretot per les seves representacions del rostre humà a partir de fruites, flors, plantes, animals i objectes. Disposava en el quadre aquests elements de manera que el seu conjunt s’assemblés a la figura humana que volia retratar.
Arcimboldo__tira_estacions

Les quatre estacions


Arcimboldo___l_hortola

L'hortolà


Eulàlia Fargas, cuinera-il·lustradora

Eulàlia Fargas és cuinera, professora i assessora de cuina infantil. És autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA). És també la directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen, des de l’any 2000, a l’aula de cuina del mercat de la Boqueria de Barcelona.

El músic: Sisa

A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.
i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.


A la seva cançó més coneguda, Qualsevol nit pot sortir el sol, Jaume Sisa inclou els protagonistes dels contes i còmics que van marcar la seva infància.

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) va actuar per primera vegada el 1967 a Barcelona, a l'Escola Massana, conjuntament amb Guillermina Motta i Xavier Ribalta.
   Poc després s'incorpora al Grup de Folk, apadrinat per Pau Riba i Jordi Batiste, el mateix dia que també ho fa Ovidi Montllor. Amb el Grup de Folk participa en el festival del Parc de la Ciutadella de Barcelona de 1968. El seu primer disc senzill va ser L’home dibuixat i el seu primer LP Orgia (1971).
   Després de deixar per un temps la música, torna el 1975 amb Qualsevol nit pot sortir el sol, tot coincidint amb la inauguració del local Zeleste. Més endavant va col·laborar amb el grup teatral Dagoll Dagom a Antaviana (1978) i La nit de Sant Joan (1981), i posteriorment es reinventa com a Ricardo Solfa, cantant de boleros. El retorn de Jaume Sisa es produeix en l'espectacle literari Actors gramàtics al costat de Pau Riba.
Col·labora també, amb Pascal Comelade, en la posada en escena de l'obra teatral Colors, del dissenyador Javier Mariscal.
   El 2000 publica el disc Visca la llibertat amb la col.laboració musical de Pascal Comelade, que es presenta al gener de 2001 al Palau de la Música. Els seus últims discos són El congrés dels solitaris (2005), la reedició de Sisa&Melodrama (2006) i Sisa y suburbano cantan a Vainica Doble (2006).
1

Discos de Sisa