La Ventafocs


Charles Perrault a Una mà de contes i a internet

Charles Perrault (1628-1703) es va diplomar en dret i va començar a exercir com a advocat el 1651, però a partir de 1683 es va dedicar plenament a la literatura.
És universalment conegut sobretot per haver contribuït a la difusió i reconsideració literària dels contes de fades amb la seva recopilació Històries i contes del temps passat (1697) –conegut també com Contes de la mare Oca–, i un recull de vuit històries meravelloses.
Va reescriure contes provinents de la tradició oral que encara avui s’expliquen arreu del món com La caputxeta vermella, La ventafocs, Rínxols d’or, La bella dorment, El petit polzet, El gat amb botes….

Si t’ha agradat La Ventafocs pots veure altres contes adaptats a partir de Perrault com

La Caputxeta vermella
Rínxols d’Or
El riquet i la pobrica

I si vols saber més coses de Perrault i els seus contes pots navegar pels enllaços d’internet que et proposem.


Perrault al castell de Breteuil

Louis de Breteuil, ministre de Louis XIV, va ser contemporani de Charles Perrault. Tots dos van servir al rei, l’un com a controlador general de Finances, i l'altre com a director del Tresor. Actualment, el castell de Breteuil, obert al públic, ofereix un seguit d’activitats relacionades amb els contes de Perrault, amb objectes, escenografies i teatralitzacions basades en els seus contes i que es van trobant en seguir un itinerari especial I entre la qual destaca un laberint vegetal inaugurat l’any 2000 en els jardins del castell, amb la Ventafocs i el príncep que ballen en un pavelló situat al seu centre

Sabata de vair (pell) o de verre (vidre)

Cendrillon ou la petite pantoufle de verre fou el títol original que Perrault va donar al conte de la Ventafocs. Un dels aspectes més memorables del conte de Perrault consisteix en la presència de la sabata de vidre. Aquest detall només figura en les versions que segueixen fidelment la de l’autor francès i el seu origen ha estat i continua sent polèmic. La confusió entre les paraules franceses vair i verre (fonèticament similars) fa que sigui probable que, en escoltar la narració oral de la història, Perrault es confongués i substituís la pell pel vidre. Tanmaeix hi ha autors que defensen la invenció deliberada del detall per part de Perrault.
002_n11_mitja

La sabata de vidre


La Ventafocs vista per Bruno Bettelheim

En la versió de Perrault de La Ventafocs, el pare no hi juga cap paper i la madrastra és dolenta en la mesura que defensa les seves pròpies filles. “La Ventafocs és un relat sobre les esperances i les angoixes presents en la rivalitat entre germans i sobre el triomf de l’heroïna rebaixada per les dues germanastres que n’abusen” afirma Bettelheim. El conegut autor mostra com els contes de fades tenen una funció formadora i alliberadora per a nens i nenes: “En plasmar en imatges fantàstiques el que el nen experimenta en el seu interior, la història –com cap altra narració realista és capaç de fer– aconsegueix una qualitat emocional de “veritat” per al nen. Del triomf de la Ventafocs n’extreu esperances per al futur si, com passa sovint, se sent maltractat dins de la família”

Adaptacions en tots els mitjans

La Ventafocs ha estat adaptada a tots els mitjans expressius, des de l’òpera al ballet, des del llibre il·lustrat al cinema. Alguns exemples notables d’aquestes adaptacions són l’obra de teatre La Cenicienta de Jacinto Benavente, les òperes Cendrillon de Jules Massenet i La Cenerentola de Giacomo Rossini, el ballet La Ventafocs de Serguei Prokofiev i les pel·lícules de Méliès, Tex Avery, Walt Disney o Vorlicek

S’ha de fer notar també que en la literatura i el cinema populars, més enllà de les adaptacions fidels del conte, és constant la presència de la Ventafocs com a personatge femení al qual l’amor fa que pugui deixar la casa on és infeliç i pujar alhora en l’escala social. Aquest prototip el trobem contínuament a la novel·la rosa i també al cine amb exemples tan coneguts com Sabrina o Pretty woman.

Un conte universal: versions

Hi ha més de 1000 relats diferents sobre la Ventafocs, des d’un conte xinès del segle IX que en pot ser l’origen. Abans de Perrault ja eren populars diverses variants, des d’Escòcia fins a Itàlia. Des de 1995 la Universitat Southern Mississipi té un projecte a internet sota el títol Cinderella Project, que consisteix en un arxiu de textos i imatges que aplega dotze versions en llengua anglesa del popular conte, amb una estructura que en facilita la comparació.

Il·lustradors de La Ventafocs: Warja Lavater

Infinitat d’artistes han il·lustrat el conte de Perrault, des d’Arthur Rakham i Gustave Doré fins a Roberto Innocenti o Mercè Llimona.

Tanmateix, la versió més radical del conte, des del punt de vista de la il·lustració, té com a autora Warja Lavater, amb Cendrillon editat per Maeght, que és en un llibre-acordió, un desplegable únic en què els personatges i els llocs estan representats de manera abstracta per formes geomètriques.
   Lavater va il·lustrar també de forma similar altres contes de Perrault com La caputxeta vermella i El petit polzet.