Els quatre músics


Els sons dels animals

L’heu sentit? És el bram d’un ase (…)
No gaire lluny d’allà on és l’ase, hi ha un gos que borda (…)
No gaire lluny d’allà on són l’ase i el gos, hi ha un gat que miola (…)
Ben a prop d’on són l’ase, el gos i el gat, hi ha un gall que canta sense parar.

Al conte Els quatre músics ens trobem amb un ase que brama, un gos que borda, un gat que miola i un gall que canta. Amb aquests sons es pot fer un conjunt vocal amb una música ben especial.

L’ase fa ia, ia?, el gos fa bup, bup?, el gat fa miau, miau?, el gall fa quiquiriquí? Curiosament, les paraules creades a partir dels sons reals (onomatopeies) són diferents per a cada idioma, com es pot comprovar en el cas de les onomatopeies d’animals.

Bremen

Els quatre músics és una adaptació del conte Els músics de Bremen dels germans Grimm. Aquest nom de ciutat no apareix mai a Els quatre músics i en el conte dels Grimm els animals decideixen d’anar a Bremen per guanyar-s’hi la vida com a músics, però no hi arriben mai. Tot i així, aquesta ciutat alemanya amb més de 1200 anys d’història té com a símbol més representatiu una escultura en bronze dels quatre animals enfilats un damunt de l’altre, una obra de Gerhard Marcks de l’any 1951. Els habitants de Bremen expliquen la llegenda que tocar la pota dreta de l’ase porta sort, i així ho fan els milers de turistes que s’hi apropen atrets pel nom d’un conte universal.
Tira_de_segells

Segells de la ciutat de Bremen


Escultura_dels_quatre_musics_mitja

Escultura a Bremen


Els germans Grimm a Una mà de contes i a internet

Els germans Jacob (1785- 1863) i Wilhelm (1786-1859) Grima van néixer a Hanau (Alemanya), poble en el ajuntament del qual treballava el seu pare. Van escriure conjuntament Contes d’infants i de la llar (1812-1815), una sèrie de 200 narracions, i Llegendes populars alemanyes (1816), fruit d’una tasca ingent de recuperació de les tradicions orals narratives del seu país, que varen recórrer poble a poble a la recerca de contes i llegendes populars que es feien explicar per tot tipus de persones que en conservessin la memòria.

Si t’ha agradat Els quatre músics pots veure altres contes adaptats més o menys lliurement dels mateixos autors a Una mà de contes com

El sastre valent 

Hansel i Gretel

La mort per padrina 

La llebre i l'eriçó

En Pere sense por


Versions seves d’altres contes com La Ventafocs o La Caputxeta vermella van ser fetes també per Charles Perrault (1628-1703), que havia fet una feina similar de recopilació de contes populars a França. Si vols saber més coses dels autors i dels seus contes pots navegar pels enllaços d’Internet que et proposem.


Grimm

Jacob i Wilhelm Grimm


Grimmhanau

Els germans Grimm a Hanau


Quatre músics

En el conte Els quatre músics no queda clar si el que pensen fer els animals és un grup vocal o instrumental. En el conte dels Grimm s’hi diu de que l’ase toca el llaüt i el gos el tambor…, però segons les traduccions aquests instruments canvien. De fet, la majoria d’adaptacions del conte exploten el tema dels animals tocant un instrument. Un exemple molt conegut és la sèrie televisiva de dibuixos animats Los trotamúsicos realitzada pels estudis Cruz Delgado, que posteriorment va esdevenir un llargmetratge amb el títol Los cuatro músicos de Bremen en el qual el gall toca la guitarra, l’ase la bateria, el gos la trompeta i el gat el saxo. Tenint en compte aquesta vinculació amb la música, no és pas d’estranyar que el conte hagi estat adaptat arreu del món en format de musical adreçat molt especialment al públic infantil. Així ha format part, per exemple, de la programació del Petit Liceu, i de l’Escola de Música del Palau.

Simbologia i moral del conte

L’amo de l’ase: Ets un ase vell i inútil. Ja no em serveixes pera res. Vés-te’n d’aquí ara mateix, si no vols que et doni un bon cop de bastó!
L’amo del gos: T’has fet massa vell! Ja no pots córrer darrere els conills. Fuig d’aquí ara mateix, si no vols que et doni una bona coça!
La mestressa del gat: T’has fet massa gran, gat vell! Ja no caces els ratolins com ho feies abans. Vés-te’n de casa meva si no vols que t’arrenqui aquests bigotis!
La mestressa del gall: No et vull veure més, gall afònic! T’has fet tan vell que ja no em serveixes ni per despertar-me al matí. Vés-te’n ara mateix si no vols que d’una bufa et faci saltar totes les plomes!

El conte Els quatre músics planteja la problemàtica dels ancians. Els quatre animals són expulsats pels seus amos o per les seves mestresses amb l’excusa que són vells i ja no serveixen per fer la seva feina, sense tenir en compte ni la seva experiència ni què en serà. A la fi del conte triomfa l’esperit de col·laboració i l’amistat entre els animals que fa que puguin viure dignament la part final de les seves vides.

L’il·lustrador: Arnal Ballester

Arnal Ballester (Barcelona,1955) ha desevolupat la major part de la seva activitat professional dins del món del llibre, com a autor d’il·lustracions i com a portadista. És també professor de l’Escola Massana.
   El seu treball d’il·lustració per apropar els infants a l’art contemporani a Els artístics cassos d’en Fricandó (amb Montse Ginesta com a autora dels textos) li va reportar premis tan importants com el Premio Nacional de Ilustración de Libros para Niños del Ministerio de Cultura, Illustrators of the Year a la Fira de Bolonya i el Premi de la Crítica “Serra d’Or”.
   Ha treballat també en la il·lustració de premsa, col·laborant en diverses publicacions periòdiques i, a partir de 2002, s’ha introduït en el camp de l’animació digital. Les seves obres per a Digital+ o les cortinetes per al festival Xinacittà de 2005 en són exemples destacats.
   Això no vol dir que no continuï publicant llibres, com ho demostren la narració en imatges No tinc paraules (1998), la il·lustració del llibre de rimes infantils Chamario (2004) o el llibre amb text propi Bestiarara (2003), editat a Itàlia.

Arnal Ballester al seu estudi


El músic: Maurici Villavecchia

Maurici Villavecchia (Barcelona, 1955) va estudiar piano i teoria musical i als 14 anys va escriure la seva primera composició. Té l’acordió com a segon instrument, que incorpora en la majoria dels seus proyectes, que van des d’acompanyant de cantants (Gato Pérez, Ovidi Montllor o Marina Rossell) fins a arranjador (en diferents discos de la Nova Cançó) passant per fundador de grups com Vox Populi, amb el qual investiga músiques ètniques d’arreu del món.
   També treballa com a docent al conservatori de Badalona i al Taller de Músics de Barcelona, i ha fet composicions per al cine (Iris, Un instant en vida aliena, A propósito de Buñuel), televisió (Una mà de contes, per exemple) i dansa (per a diferents obres de la companyia Gelabert-Azzopardi).
1

Discos de Maurici Villavecchia