Els contes il·lustren valors

Introducció

D'alguna manera els contes funcionen com un laboratori, com un lloc imaginari on podem fer experiments i provar a veure què passa.

Són com un joc, com un teatre, com una escola abans de l'escola on podem aprendre imaginant aventures divertides, curioses, de por, arriscades ... i provar a veure què passa quan els seus personatges es mostren valents o covards, divertits o tristos, mentiders, justos, pacients, vanitosos...  

I així ens ensenyen a superar la por com l'El soldadet de plom, a ser solidaris i respectuosos amb els altres com Els tres porquets o El marcianet lleig, a saber esperar com El petit inuït o utilitzar la nostra imaginació per prendre la decisió més justa com ho fa Nasreddín. És a dir, ens mostren els seus valors humans.


CONTES I DRETS HUMANS

Dretscabecera_enorme

 Ashley                                   Mercè                                  Patricia

 


La Declaració Universal dels Drets Humans expressa el desig de compartir entre tots els nostres millors valors: la pau, la generositat, la solidaritat, la dignitat ...

Aprovada per l'ONU l'any 1948 a París, recull 30 drets universals com ara el dret a l'educació, a la vida, a l'assistència mèdica, a la llibertat de pensament o a un lloc de treball, i declara que totes les persones som titulars dels drets humans sense cap distinció de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color, religió, llengua o qualsevol altra condició.

Els drets humans són els mateixos per a tothom i són "inalienables". Això vol dir que en cap cas ningú pot privar una persona dels seus drets.

En col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer, des de Una mà de contes et convidem a descobrir aquests valors expressats en la Declaració Universal dels Drets Humans, a través d'una selecció de contes de la nostra col·lecció i de la seva relació amb alguns dels seus articles més notables.

 


Eleanor-roosevelt_mitja


Eleanor Roosevelt amb la Declaració Universal dels Drets Humans


IGUALS I DIFERENTS

El Marcianet lleig, Els quatre músics i la Nora són diferents. Segur que tenen alguna cosa nova que ensenyar


Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.


Igualsdiferentsweb_gran

Ernest i Laia       Lioba Mases       Alba i Dídac


Igualsdiferentsweb3_gran

    Anna                          Borja                        Carles


NINGÚ ÉS MÉS QUE NINGÚ

La Ventafocs, la Irina i en Mohamed estan obligats a treballar i obeir injustament contra la seva voluntat. Al final conqueriran la seva llibertat i el respecte dels altres.


Fvf2

   La Ventafocs     La vaca bruna     El barret màgic       


Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud, l'esclavitud i el tràfic d'esclaus estan prohibits en totes les seves formes.


Ninguesmesqueningu_gran

Nuria i Anna                Vilaolimpica              Arnau i Katerina

Dibuixos realitzats per alumnes de l'escola Vila Olímpica de Barcelona l'onze de Gener de 2016


Ninguesmes2_gran

  Lluís-Ainara            Mariona Armengol           Vila Olímpica 


TOTS TENIM DRET A SER ESCOLTATS

Nasreddin, el rei i el jaguar han de resoldre un conflicte però abans han d'escoltar els altres.


Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen, sense distinció, igual protecció per la llei.


EL MÓN ÉS CASA TEVA

El món mai s'acaba, podem viatjar i viatjar durant tota la vida. I tots tenim dret a buscar el nostre lloc i ser acollits si ens assetja algun perill.


Article 13. 1. Tota persona té dret a circular lliurement i triar la seva residència en el territori d'un Estat. 2. Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, també el propi, i retornar-hi. Article 14. 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i beneficiar-se'n en d'altres països.


Elmonescasateba_gran

 Joana i Carla         Matteo i Martí         Rita i Romi

Dibuixos realitzats per alumnes de l'escola Vila Olímpica de Barcelona l'onze de Gener de 2016


Elmonescasatebaweb2_gran

  Mercè i Nora                       Mercè                    Escola Vila Olímpica


PODEM ESTIMAR QUI VULGUEM

Aquests personatges semblen tenir problemes per estar junts. Com ho faran per seguir estimant-se?


Article 16. 1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família, i gaudiran d'iguals drets davant el matrimoni, durant el matrimoni i en cas de dissolució del matrimoni.


HEM DE CUIDAR ELS UNS ALS ALTRES

Quan un està malalt necessita l'ajuda dels altres per poder-se recuperar. Què li passaria als personatges d'aquests contes si algú no els ajudés?


Article 22. Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.


Salud1_gran

 Cristina                    Jordi                     Irene 


Salud2_gran

  Guy                          Diego                       Emilia 

 


TOTS TENIM DRET A UNA LLAR

Un arbre, una cabana, un pis, ... tots necessitem una casa on aixoplugar-nos. I cada casa té la seva història. Una història que també és la de les nostres vides.


Article 25. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris.


GAUDIR I CUIDAR LA NATURA

Som part de la Natura i ens alimentem d'ella. Respectar-la i fer un bon ús perquè tots puguem gaudir-la i compartir-la significa també saber respectar-nos i cuidar-nos els uns als altres.


Article 29. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.


Gaudinaturaweb1_gran

  Rita                                      Alejandra                                 Iñigo


Gaudinaturaweb2_gran

   Loren                         Bet                        Mariona 


TOTS VOLEM VIURE EN PAU

Abans que la violència, els personatges d'aquests contes prefereixen utilitzar la imaginació. Què faries tu en el seu lloc?


ARTICLE 26 2. L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans ia les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.


LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I DRET A L'EDUCACIÓ

Poder comunicar-nos amb total llibertat a través de les paraules, amb la música, amb els números, amb les imatges ... i compartir el que aprenem i el que som capaços d'imaginar amb els altres a través dels llibres, la ciència, el teatre, l'escola ... és com un regal que ens donem els éssers humans els uns als altres. I si no que l'hi diguin a l'avi Celestí.


Article 26. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no pel que fa a la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental ha de ser obligatòria. Article 27. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts ia participar en el progrés científic i en els beneficis que en resultin. Article 19. Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió.


Infok3_mitja


TALES AND HUMAN RIGHTS

Llei_mitja


The Universal Declaration of Human Rights expresses the desire to share, among all of us, our best values: peace, generosity, solidarity, dignity…

Passed by the ONU in Paris in 1948, it gathers 30 universal rights such as, for example, the right to education, life, healthcare, freedom of beliefs or a working position, and it declares that all persons are holders of said human rights without distinction of nationality, place of residence, sex, national or ethnic origin, colour, religion or any other condition.

Human rights are the same for everybody and they are inalienable. This means that under no circumstances can someone deprive a person of their rights.
 
In collaboration with Fundación Vicente Ferrer, from Una mà de contes we invite you to discover these values expressed in the Universal Declaration of Human Rights through a selection of tales of our collection and their relation with some of their most notable articles.

 


Eleanor-roosevelt_mitja


Eleanor Roosevelt with the Universal Declaration of Human Rights.


EQUAL AND DIFFERENT


The ugly Martian, the four musicians and Nora are different. They surely have something new to teach.


Fvf


     The Ugly Martian    Els quatre músics (scrip english)   Què li passa a la Nora ?  (scrip english)


Article 1. All human beings are born free and equal in dignity and rights and, endowed as they are with reason and conscience, they have to behave fraternally with each other.


Igualsdiferentsweb_gran

Ernest i Laia         LiobaMases         Alba i Dídac


Igualsdiferentsweb3_gran

    Anna                                 Borja                                  Carles


NOBODY IS MORE THAN ANYBODY ELSE


Cinderella, Irina and Mohamed are forced to work and obey unfairly against their will. In the end they will conquer their own freedom and gain the respect from others.


Fvf2


  Cinderella    The brown cow    El barret màgic  (scrip english)


Article 4. No one shall be held in slavery or servitude; slavery and the slave trade are prohibited in all their forms.


Ninguesmesqueningu_gran

Nuria i Anna                Vilaolimpica              Arnau i Katerina


Ninguesmes2_gran

  Lluís-Ainara            Mariona Armengol           Vila Olímpica 


WE ALL HAVE THE RIGHT TO BE LISTENED TO


Nasreddin, the King and the jaguar have to solve a conflict but, before doing so, they have to listen to others.

Fvf3


Article 7. All are equal before the law and are entitled, without any distinction, equal protection by law.


THE WORLD IS YOUR HOME


The world never ends, we can travel and travel for our whole lives. And we all have the right to look for our place and be welcomed if we are in danger.


Fvf4


   La familia viatgera (scrip english)  L'Ulrich i l'illa de glaç  (scrip english)  Nasreddín a Barcelona (scrip english)


Article13. 1. Everyone has the right to freedom of movement and residence within the borders of one state. 2. Everyone has the right to leave any country, including their own, and return. Article 14.1. In case of persecution, everyone has the right to seek asylum and benefit from other countries.


Elmonescasateba_gran

  Joana i Carla             Matteu i Martí                Rita i Romi

Drawings of students from Barcelona Vila Olímpica school on January 11, 2016


Elmonescasatebaweb2_gran

  Mercè i Nora                       Mercè                    Escola Vila Olímpica


WE SHALL LOVE WHOEVER WE LOVE


These characters seem to have problems to be together. How will they do it in order to continue loving each other?


Fvf5


Article 16.1. Men and women of marriageable ages have the right, without any limitation due to race, nationality or religion, to marry and found a family, and are entitled to equal rights in marriage, during their marriage and upon the dissolution of their marriage.


WE HAVE TO LOOK AFTER EACH OTHER


When a person is ill, s/he needs help from others to get better. What would happen to the characters in these tales if nobody helped them?


Fvf6


    L'àvia Pepa i el refredat    El pardalet (scrip english)   Els germans Ferretti


Article22. Everyone, as a member of society, has the right to social security and is entitled to realization, through national effort and international co-operation and in accordance with the organization and resources of each State, of the economic, social and cultural rights indispensable for his dignity and the free development of his personality.


WE ALL HAVE THE RIGHT TO A HOME


A tree, a hut, a flat,... we all need a house where we can take shelter. And each house has its history. A story which is also the story of our lives.


Fvf7


   The magic tree    La caravana de la Júlia    El llum (scrip english)


Article25.1. Everyone has the right to a standard of living adequate for the health and well-being of himself and of his family, including food, clothing, housing and medical care and necessary social services.


ENJOY AND TAKE CARE OF NATURE


We are part of nature and we feed from it. Respecting and making a good use of it so that everyone can enjoy and share it also means being able to respect and care for one another.


Fvf8


Article 29.1.  Everyone has duties to the community in which alone the free and full development of his personality is possible.


Gaudinaturaweb1_gran

  Rita                                      Alejandra                                 Iñigo


Gaudinaturaweb2_gran

   Loren                         Bet                        Mariona 


WE ALL WANT TO LIVE IN PEACE


Instead of violence, the characters in these tales prefer using their imagination. What would you do if you were them?


Fvf9


Article 26.2. Education shall be directed towards the full development of the human personality and the strengthening of the respect for human rights and fundamental freedoms; it will promote understanding, tolerance and friendship among all nations and all ethnic or religious groups, and the dissemination of the activities of the United Nations for peacekeeping.


FREEDOM OF SPEECH AND THE RIGHT TO EDUCATION


We shall be able to communicate freely through words, music, numbers, images ... and share what we learn and what we can imagine through books, science, theater, school… it is like a gift that we, human beings, give each other. Otherwise we can ask Celestino, the grandfather.


Fvf10


Article 26. Everyone has the right to education. Education shall be free, at least in terms of the elementary and fundamental stages. Elementary education must be compulsory. Article 27. Everyone has the right to freely participate in the cultural life of the community, enjoy the arts and participate in the scientific progress and its benefits. Article 19. Everyone has the right to freedom of opinion and expression.


Logos2


ELS VALORS HUMANS ALS CONTES

Com és sabut, els contes contenen lliçons de moralitat.

De vegades són educatius perquè mostren valors positius i de vegades perquè mostren valors negatius. Tot plegat una escola de vida.

A partir de l'experiència en el treball amb contes del GrupIREF, ens permetem de suggerir uns breus itineraris a partir dels contes d’Una mà de contes que tenen un sentit ètic comú i que il·lustren alguns dels valors o qualitats que se suposa han de ser útils en el creixement dels infants.


Valentia

El Patufet; La serp i la donzella; L'Ulrich i l'illa de glaç

 

La valentia és un valor que ens ensenya a dominar les nostres pors i a sobreposar-nos en l'adversitat. Consisteix en ser fort i lluitar pel que creiem que s'ho val. Ser valenta no és fàcil perquè significa arriscar-se, vèncer pors.

Hi ha una gran diferència entre ser un covard i ser un valent. La diferència és que el valent creu que se'n sortirà, té esperança, confia en ell. El covard, s’arronsa no fa res ni per ell ni pels altres i deixar passar les oportunitats.

Ser valent no significa fer actes heroics, la valentia es viu dia a dia, en les petites coses. No és necessari esperar grans aventures, situacions de risc. La valentia construeix persones de qui et pots fiar, que arrisquen i que planten cara.

Extractes del guió d'El Patufet

Però a la seva mare no li feia gens de gràcia que anés a comprar tot sol. Com que era tan petit, la senyora tenia por que algú no el veiés i el trepitgés. Però en Patufet va suplicar, va plorar i va picar de peus insistint que el deixés anar a comprar la sal. Tant ho va demanar, que farta de sentir-lo la mare va acabar donant-li una moneda i el va deixar marxar.
(…)
Però en Patufet que, com hem dit abans, era molt fort, va agafar el cistell i se'l va carregar a coll com si res. Quan la seva mare va veure que era capaç de portar-lo sense esforç va consentir a deixar-lo anar.

Extractes del guió de La serp i la donzella

Era ben veritat que la Sia era la donzella més bonica de la tribu dels bambares. (...) La seva bellesa havia captivat el cor de molts joves guerrers, entre els quals hi havia el brau Amadú.
Per això, quan va assabentar-se que la Sia era la donzella escollida com ofrena per a la Bida, va rebel.lar-se contra aquesta decisió.
Ho trobava tan injust que estava disposat a fer qualsevol cosa per salvar-la de morir devorada. I la millor manera de fer-ho era enfrontar-se amb la terrible serp

Extractes del guió de L'Ulrich i l'illa del glaç

Els víkings estaven convençuts que l'horitzó marcava el límit del planeta. I que si algú el sobrepassava, queia a les profunditats de l'espai. Per això no s'atrevien a navegar quan perdien de vista la costa.
Però no tots els víkings tenien aquesta por. Perquè un xicot que es deia Ulrich només somiava a fer-se a la mar i navegar fins a la fi del món.
L'Ulrich, que era un noi ben plantat i eixerit, no pensava en cap altra cosa. Com que tenia aquesta dèria tan forta, un dia va decidir deixar-se de romanços i sortir a l'aventura


Dites populars


- Mentre el tímid pensa, el valent va, triomfa i torna.
- El Valent i el Covard senten la mateixa por, però el valenta lluita fins a - vèncer-lo i el covard es deixa vèncer per ell.
- La valentia es mou en una molt estreta línia entre la covardia i la temeritat.
- La major valentia és reconèixer la por.
- Ser valent és difícil i arriscat, per això tot el món admira als valents.
- Una cosa és ser valenta i l'altra és ser ximple, si no hi ha esperança, retira't, pensa i actua.
- Si pots somiar-lo, pots fer-lo.



Però també, per contrastar...


- Val més un covard viu que valent mort.
- De valents el cementiri n'està ple.


Aparences

El vestit nou de l'emperador; La Caputxeta vermella; El nòvio de la meva mare; La llebre poruga i l'eruga que no s'arruga

 

 

Hi ha persones i coses que semblen una cosa i en són una altra. És molt important detectar aquesta diferència perquè si no ens podem equivocar molt. Com els passa als protagonistes d'aquests contes.

L'aparença es considera un coneixement incomplet i superficial, en contraposició a la realitat, o coneixement vertader i profund.

Es tracta d'una distinció que es fa a la vida ordinària, des de la reflexió filosòfica i en el tractament científic. Diem que no és el que sembla o, en general, que les coses no són el que semblen a simple vista, perque ens enganyen. Aparenten una cosa i en són una altra: un caramel pot semblar molt bo per l'aspecte però quan el tastem pot ser molt àcid o enganxós. I una persona pot semblar rondinaire però tenir molt bon cor.

 

 

Extractes del guió d'El vestit nou de l'emperador

Hi havia un emperador molt presumit. …Atrets per aquesta fama de presumit que tenia l'emperador, un dia van presentar-se a palau dos impostors fent-se passar per uns reconeguts sastres del món de la moda. Però el més important de tot és que van dir que tenien al seu poder la tela més bonica del món, una tela tan prodigiosa que es feia invisible als ulls d'aquelles persones que eren ximples o dolentes.
Quan la notícia va arribar a orelles de l'emperador, immediatament va ordenar que li fessin un vestit amb aquella fabulosa roba que es feia invisible. Els dos farsants van acceptar la feina, però a canvi li van demanar un bagul ple de monedes d'or i pedres precioses. Així doncs, de seguida que van rebre els diners van començar a fer veure que cosien, però a les seves mans no hi havia res.
(…)
I així va ser fins que una nena petita va dir:
- Però si no hi porta res, al damunt!

I un altre nen igual de petit va afegir
- Però si va despullat!


Extractes del guió de La Caputxeta vermella

La Caputxeta vermella va entrar a la casa i es va acostar al llit, on l'esperava el llop tapat fins al nas amb els llençols. Però la Caputxeta se la va quedar mirant, com si no la reconegués. I, de sobte, va dir:
- Àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te més bé!
- Àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per veure't més bé!
- Àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per menjar-te'm més bé!!!!


Extractes del guió d'El nòvio de la meva mare

Anna que, a partir d'ara, només refredarà iogurts i enciams.
Però, bé, com tothom sap, en la vida d'una gran exploradora hi ha un moment que és el moment de la veritat. Un monstre horripilant s'ha ficat a dins de casa seva. És un monstre esgarrifós, immund i repulsiu. És: El nòvio de la meva mare
El monstre que s'ha ficat dins de casa l'Anna és tan fastigós que, si no voleu tenir un ensurt, més val que no el mireu. Té els ulls sortits i inflats com els d'un camaleó. Té una pell rugosa, plena de berrugues i nafres supurants. El cap, més que un cap, sembla una síndria podrida. I les seves potes d'elefant fan pudor de bomba fètida.
Però això no és el pitjor de tot. El pitjor de tot és que aquest monstre infecte té un superpoder perillosíssim. Sap encisar la gent. Especialment les mares. I això és el que ha fet.
(…)
I la mare de l'Anna s'ha quedat totalment hipnotitzada. S'ha enamorat del monstre i ara el convida a sopar a casa, dia sí, dia també.
(…)
El germà de l'Anna confessa que, fa un temps, ell va fer un pacte amb el monstre. El germà de l'Anna es comprometia a no atacar-lo mai. I, a canvi, el monstre no permetria que tornés a casa el monstre que hi vivia abans.
El monstre que abans vivia a casa l'Anna gairebé l'havia oblidat. El monstre que vivia abans a casa l'Anna era terrible. No només era lleig. També tenia molt mal caràcter. Era geniüt, rabiüt i malcarat.
(…)
Ara que han fet les paus, i que el monstre ja no és el seu enemic, l'Anna s’endu una bona sorpresa. Els ulls del monstre ja no semblen els d'un camaleó. Ni el cap una síndria. Ni els peus, les potes d'un elefant.


Extractes del guió de La llebre poruga i l'eruga que no s'arruga

L'eruga es va adonar que la veu de la llebre ressonava per dins el cau i va pensar que potser podria aprofitar aquest eco per espantar la llebre. I com que l'eruga davant de res no s'arruga, va cridar amb totes les seves forces:
-Sóc el monstre guerrer, el fill del gegant més fort del món. D'una bufada tombo el rinoceront i amb un escopit deixo l'elefant ferit. Sóc invencible. Ha,ha,ha!
(…)
Tal com havia previst l'eruga, la seva veu ressonava per tot el cau i era tan forta i tan greu que la llebre es va espantar molt, i va fugir corrents per demanar ajuda.

 

 

Dites populars


- Les aparences enganyen.
- Tot el que brilla no és or.
- Sóc qui crec ser, no qui vull ser.
- De vegades una bona aparença pot ser tan enganyosa com un llop amb pell d'ovella
- Aparentar no serveix de res: millor donar la cara.
- Aparentar té més lletres que ser.
- Aparença és l'etern conflicte del ser humà, l'ésser i el semblar


Enginy

El sastre valent; En Salvador i l'oca de Nadal; L’enigma de L'esfinx; La mare del Sol i el pare dels sacs; La llebre i l'eriçó

 

Hi ha diverses maneres d'entendre l'enginy:

1. L'enginy és la capacitat per a imaginar o crear coses útils combinant amb intel·ligència i habilitat. Es tracta de relacionar els coneixements i els mitjans tècnics dels que es disposa.

2. Capacitat que té una persona per a pensar amb rapidesa, claredat i originalitat.

3. Capacitat que té una persona per a crear una obra a partir de la seva imaginació i de la seva intel·ligència

4. Talent i gràcia per a inventar o contar coses divertides
Sempre està relacionat amb la resolució dels problemes, amb sortides sorprenents. És una qualitat creativa. El mot prové del llatí: “ingenium" = que volia dir facultat dels humans per a inventar amb promptitud i rapidesa.



Extractes del guió d'El sastre valent

l sastre es va endinsar al bosc i al cap de poc temps va localitzar els gegants que dormien com lirons. Sense perdre temps, va omplir-se les butxaques de pedres i es va enfilar dalt d'un arbre. Des d'allà dalt, va començar a tirar pedres al cap d'un dels gegants fins que es va despertar i de tan mal humor que es va posar a escridassar el seu company:
- Per què em tires pedres?

- Tu somies -va contestar l'altre-. Jo no t'he fet res.

Aleshores, el sastre va agafar una pedra molt grossa i la va llançar amb totes les seves forces damunt del cap de l'altre gegant:
- Aiiiii! -va cridar el gegant tot gratant-se la closca-. Ara veuràs!.

I tot d'una es van començar a clavar unes garrotades tan fortes que tots dos van caure morts.
(…)
El sastre va fer cap al bosc. Al cap de poc temps, va aparèixer l'unicorn, que va arrencar a córrer cap a ell. El sastre no va perdre la calma: va esperar que la bèstia fos ben a prop i llavors, d'un salt, es va amagar darrere d'un tronc i l'unicorn s'hi va estavellar amb tanta força que hi va enfonsar la banya tan profundament que hi va quedar atrapat.
(...)
El sastre es va endinsar al bosc. Quan el senglar el va veure, s'hi va abraonar, però el sastre va entrar dins d'una capella. L'enorme senglar hi va entrar darrera seu. Aleshores el sastre en va sortir per una finestreta i amb un parell de salts, va tancar la porta i va empresonar aquell animal tan ferotge.
(…)
Va demostrar que, per arribar a ser rei, val més ser llest que no pas tenir força.


Extractes del guió d'En Salvador i l'oca de Nadal

Així doncs, després de rumiar-hi una mica per trobar una solució al problema, en Salvador va tenir una idea. Va agafar la vella oca a coll i bè i, sense acovardir-se, es va plantificar al palau del rei.
Un patge el va acompanyar fins a la sala on el rei Bernat VI donava audiència als seus súbdits. A la dreta s'asseia la reina Miralda i a l'esquerra, les seves filles, les princeses Obdúlia i Matilde.
- Què vol aquest nen que porta una oca? -va preguntar el monarca.
- Majestat -va contestar- em dic Salvador i, per desgràcia, se m'han mort totes les oques per culpa de la glaçada. Bé, totes, no. Només ha sobreviscut aquesta, la més vella. I he pensat que, abans de tirar-la a la cassola, era millor regalar-la a vostra majestat com a demostració del meu respecte i admiració.
(…)
Doncs bé, digue'm de quina manera repartiries l'oca entre la reina, les princeses i jo?

En Salvador va ser més ràpid del que tothom s'esperava.
- Molt fàcil, majestat... A les vostres filles, com que són joves i tenen tota la vida per endavant, els hi donaria una ala a cadascuna perquè puguin volar. A la reina li donaria el pit, que és un símbol de la maternitat. I a vós, majestat, les dues cuixes, per què sobre les vostres cames descansa tot el pes del regne.


Extractes del guió de L’enigma de L'esfinx

I, és clar, tots els viatgers que hi arribaven no els quedava més remei que intentar resoldre la perillosa endevinalla, si no volien morir devorats pel monstre.
- A veure, tu - va dir l'esfinx al primer viatger que va gosar passar-. Quin és l'animal que camina amb quatre potes al matí; amb dues, al migdia, i amb tres, al vespre?
(...)
L'Èdip no ho va dubtar gens ni mica. I de seguida va respondre.
- És l'home. Al matí, quan és un nadó, camina de quatre grapes; al migdia, quan ha arribat a la meitat de la vida, s'aguanta amb dues potes i, al vespre, quan és gran, camina amb bastó.
- L'has encertada! -va cridar l'esfinx d'allò més decepcionada.


Extractes del guió de La mare del Sol i el pare dels sacs

Un vespre, però, el pagès n'hi va fer una de molt grossa. Quan es va fer fosc i va sortir la lluna, en Quimarro, com sempre, va plegar de treballar. Però llavors se li va presentar l'amo i li va dir que no podia plegar de cap manera perquè el tracte era que havia de treballar de sol a sol, i que allò que semblava la lluna no era la lluna sinó la mare del sol, i que per tant havia de continuar treballant, perquè, li va dir, tant s'havia de treballar amb la claror del fill com amb la claror de la mare.
(…)
I sabeu què va fer llavors? Doncs amb els diners que acabava de cobrar es va comprar set dotzenes de sacs, es va passar tota la nit desfent-los i després amb la tela de tots plegats en va fer un de tan gros que hi hauria cabut una casa a dins.
Al matí, quan es va fer clar, en Quimarro es va presentar a casa del pagès i li va recordar que l'havia obligat a treballar sota la calor del sol i sota la claror de la lluna perquè, li havia dit, la lluna era la mare del sol. Li va recordar també que ell ho havia acceptat sense enfadar-se i havia treballat de dia i de nit.
-Doncs ara -li va dir en Quimarro-, tal com vam acordar, m'hauràs d'omplir de blat aquest sac que et porto, que és el pare de tots els sacs, i, a més a més, ho hauràs de fer sense enfadar-te, perquè, si no..., ja saps què et passarà.


Extractes del guió de La llebre i l'eriçó

Un dia, l'eriçó rabiüt i punxegut passejava pel camp quan es va trobar la llebre. Tot el que la llebre tenia de lleugera també ho tenia de fatxenda; així que, només de veure l'eriçó, ja li va engegar:
-Ai, eriçó, pobrissó, amb aquestes cames tan curtes i tortes, en tot un matí no faràs ni la meitat de camí que jo faig en un minut.

Bona cosa li van haver dit a l'eriçó. Es va enrabiar tant que va dir a la llebre:
-Les meves cames poden fer tot el que fan les teves i molt més. Si féssim una cursa, et guanyaria. Una cursa tu i jo, una una llebre i un eriçó.
(...)
"¿Com m'ho faré per guanyar la llebre? ¡És impossible!"
Quan va arribar a casa, la seva dona el va veure tan preocupat que li va dir:
-Eriçó, què et passa?

I l'eriçó li va explicar l'enrabiada que havia tingut amb la llebre, que per presumir de lleugera s'havia rigut d'ell. Llavors, la dona de l'eriçó li va dir:
-Tinc una idea. Ja veuràs com farem callar aquesta fatxenda. Farem la cursa al camp llarg. Tu et posaràs en una punta i jo en l'altra. Quan doni la sortida, tu t'amagues, i quan la llebre estigui a punt d'arribar, jo sortiré per l'altra punta i diré "Ja sóc aquí". Com que tu i jo som tan iguals, no ens distingirà, es pensarà que som el mateix i que has corregut més de pressa que ella.

 

Dites populars

 

- Val més traça que força. (enginy, aptitud)
- Qui menja sopes se les pensa totes (inventiva, enginy, talent)


Tenacitat, perseverança, constància, paciència

Els tres porquets, El banquet imaginari

 

Quatre valors entrellaçats que han perdut pes i que són fonamentals en la construcció de la pròpia personalitat i en l'equilibri intel·lectual i emocional.

La immediatesa, la pressa permanent, la velocitat vertiginosa en què vivim tots plegats ha envaït les famílies i l'escola. Ara la norma la immediatesa, l'ara i aquí i els mots que encapçalen aquest apartat han deixat de ser valors.

La saviesa popular però ena alerta contra aquesta pressa, aquest fer directe sense reflexionar. Perquè les coses estiguin ben fetes i siguin sòlides cal fer-les amb cura, amb temps i amb l'esforç que exigeixen aquests mots.

 

Extractes del guió d’Els tres porquets

- No en tinc ganes -va dir el més petit-. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa.
- Jo tampoc no vull treballar- va dir el mitjà-. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta.

El més petit dels tres va agafar palla d'un paller i, en un moment, va enllestir una petita caseta de palla.
El mitjà, també va anar per feina. Va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada una caseta de fusta. En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d'aguantar pluja i neu. Suava la cansalada, però no va parar de pencar mentre els seus germans jugaven.

I tots sabem com acaba...


Extractes del guió d’El banquet imaginari

Hassan i Shacabac van seure còmodament a la taula del menjador. I mentre a un ja li venia salivera només de pensar en el banquet, l'altre es fregava les mans de pensar en la gran tarda que se li presentava.
-Endavant el primer plat! -va ordenar Hassan.

Shacabac esperava, pacient. Però la gana rugia en veure que el primer plat no apareixia per enlloc.
-Que no menges, Shacabac? Aquest cuscús amb verdures i salsa picant fet amb brou d'aus no val res, fred!

Però va decidir seguir-li el joc i va fer veure que menjava cuscús.
-Bravo! I ara el segon!

Shacabac esperava amb ànsia que aquest cop el plat fos ben real. Però quina decepció va tenir quan va veure que el pollastre amb curri i patates, rostit amb fulles de llorer i generós en espècies gustoses i aromàtiques que va demanar Hassan, era també un plat invisible!
(...)
Però Hassan, lluny d'enfadar-se, va esclatar d'alegria perquè, fins aquell dia, creia que no existia ningú capaç d'arribar tan lluny com havia arribat Shacabac a l'hora de jugar. No tan sols havia fet veure que menjava els plats que ell s'inventava, sinó que es va inventar que la xocolata imaginària el posava molt nerviós. En definitiva, una gran actuació!

 

 

 

Dites populars

 

- De mica en mica s'omple la pica
- De gota en gota s'omple la bóta
- La paciència té més poder que la força
- La paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços (proverbi persa)



Mentida

El tsar Saltan, L'estrany desconegut

 

La mentida consisteix en afirmar conscientment alguna cosa que no és veritat però volent que l'interlocutor ho consideri cert (a diferència de la ficció, on hi ha una suspensió de la credulitat compartida, o de la imaginació compartida i la ironia). Per determinar si quelcom és una mentida, se sol comprovar amb la realitat (criteri de correspondència) i si no s'ajusta, és declarat com a fals. Ometre la veritat no sempre és considerat una mentida.

La mentida té dues motivacions essencials: aconseguir un bé o evitar un mal, per tant es regeix per les mateixes regles que els impulsos psicològics bàsics, on hi juga un paper molt rellevant l'emoció; és la por a perdre allò que es té (calma, imatge positiva) o a ser perjudicat el que porta a mentir.
Recordeu-vos de Pinotxo!

 

Extractes del guió d’El Tsar Saltan

Però mentre el tsar guanyava batalles muntat sobre el seu cavall de pura raça, la duquessa Alexandra va donar a llum un nen preciós, a qui va batejar amb el nom de Guidó.
En Guidó era un nadó sa, de cabells rossos i galtes vermelles. Un nen preciós.
Però vet aquí que les dues germanes envejoses van afanyar-se a escriure una carta al tsar Saltan. Li explicaven que la duquessa Alexandra havia portat al món un nen horrible i esquifit, la criatura més lletja i malaltissa que es podia imaginar. Un nen que no era digne del seu pare i, encara menys, de convertir-se en tsar de totes les Rússies.
Era tot mentida, és clar, però ho van fer per pura enveja, perquè eren incapaces de perdonar-li a la pobra Alexandra que ella hagués sigut l'escollida per casar-se amb el tsar.


Extractes del guió de L'estrany desconegut

El noi, molt content perquè amb aquells diners podria comprar el millor bou del mercat, va arribar al poble quan ja s'havia fet de nit. Cansat del viatge, va trucar a la porta de la primera casa que va trobar, i no es va adonar que, precisament, era la del governador.
I a la nit, mentre el noi dormia profundament somiant bous i vaques, el governador li va robar la bossa de diners. Estava segur que si el noi l'acusava del robatori, ningú no se'l creuria, perquè la paraula d'un pobre desgraciat com aquell noi no tindria cap valor contra la paraula d'un home tan important i poderós com ell.
I així va ser. Al matí, en descobrir que li havien robat la bossa, el noi, desesperat, va acusar el governador, cosa que va provocar la sorpresa i la indignació de totes les autoritats del poble.
-Això és una calúmnia! -va cridar furiós el governador, i immediatament el va fer detenir i empresonar.

 

 

 

 

Dites populars

 

- Si vols mentir, digues el que sents dir.
- S'atrapa abans un coix que un mentider
- Mentider conegut no és mai cregut
- La mentida és l'única veritat que hi ha en la boca del neci
- La primera vegada que m'enganyis la culpa serà teva, la segona, serà meva (Proverbi xinès)
- El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat (Aristòtil)
- El mentider ha de tenir molta memòria.
- Vols mentir? Digues el que sents dir.