El rossinyol


Fonts d'inspiració d'Andersen

Nattergalen (El rossinyol) va ser publicat per primera vegada el 1844 en el recull Nye Eventyr (Nous contes).

El conte va ser inspirat per l’amor no compartit que Andersen sentia per la cantant d’òpera Jenny Lind, que va arribar a ser coneguda a tot Europa i els Estats Units com “el rossinyol suec”. Andersen l’havia vista actuar i li va ser presentada a Copenhaguen, l’any 1943.

Al setembre d’aquest any, la soprano va actuar també per a Christian VIII, rei de Dinamarca, que la va recompensar amb diamants.

A Copenhaguen havien obert, a l’agost de l’any 1843, els jardins Tivoli, decorats amb tot tipus de motius asiàtics, amb edificis d’estil xinès bellament construïts, decorats i il·luminats, alguns dels quals es mantenen a l’actualitat.

Andersen va ser invitat a la inauguració i ben aviat va repetir visita. Al seu diari va escriure: “El conte xinès va començar als jardins Tivoli. El vaig acabar en dos dies”.
Rosinyol_1


El rossinyol, l'emperador i l'art xinès

A la Xina, com ja deus saber, l’emperador és xinès, i les persones que hi viuen també són xineses. La història que ara us explicaré va passar fa molt de temps, però precisament per això val la pena que l’escolteu, abans que caigui en l’oblit.

Així comença El rossinyol d’Andersen. Saps quant de temps fa que va passar la història?

Ja els emperadors de la dinastia Song (960-1276) tenien a la cort artistes especialitzats en la pintura d’ocells i de flors, la qual cosa va crear una tradició en l’art xinès.
   Les pintures es feien sovint sobre una base de seda que podia enrotllar-se pels extrems, i obrir-se segons un format vertical o horitzontal. N'hi havia moltes en què el dibuix i la cal·ligrafia compartien l’espai.
   També es conserven retrats dels emperadors de la dinastia, on es pot apreciar el valor de la pintura com a document social.

L’última dinastia imperial de la Xina va ser la dinastia Qing (1644-1912). Era la que governava Xina en època d’Andersen (1805-1875).

A partir del segle XVIII ja era versemblant l’existència de l’ocell mecànic del conte, però les relacions amb el Japó no sempre foren tan amistoses…

Il·lustrar El rossinyol

D'ençà de la segona meitat del segle XIX, s’han publicat nombroses versions il·lustrades del conte d’Andersen, i en totes l’il·lustrador s’ha enfrontat al repte de representar els ocells però també l’emperador de la Xina i la seva cort. De fet, ens parlen sobre una època imaginària de la Xina, però també de l’època en què la il·lustració s’ha realitzat.

En les edicions de l’adaptació d’El rossinyol feta per Stephen Mitchell i Bagram Ibatouilline s’inclouen referents sobre l’art i la cultura de Xina que van ser utilitzades per Bagram Ibatouilline com a model a l’hora de fer les il·lustracions.
Sellos_thumb




El rossinyol il·lustrat per Sergio Mora

El rossinyol d’Una mà de contes ha estat il·lustrat per Sergio Mora, que ha utilitzat una tècnica mixta amb paper retallat, pintura i collage.
Sergiomora_thumb


Rossinyol (Luscinia Megarhynchos)

El rossinyol comú Luscinia megarhynchos és un ocell migratori molt present a tot Catalunya. Té una mida aproximada de 16 cm i un color marronós, excepte la cua que és més vermellosa.

El rossinyol és l’ocell emblemàtic dels ocells cantaires. El cant del rossinyol és potent, dolç i melodiós. És dels pocs ocells del món que canta de nit. A Catalunya n’és l’únic. D’aquí ve el seu nom anglès nightingale, i en molts idiomes el seu nom inclou la paraula nit: danès: nattergalen; alemany: nachtigall; holandès: nachtegaal.

El seu cant ha seduït des de sempre poetes i músics d’arreu del món. És l’ocell nacional d’Iran i Bangladesh.
070403-rossinyol-64987_thumb


El cant del rossinyol

You need a Flash plugin to view this player

Andersen i l'art del paper retallat

Andersen era un excel·lent narrador oral, i mentre explicava les històries acostumava a doblegar i retallar paper amb una habilitat tal que quan els desplegava feia l’efecte d’un epíleg sorprenent per a l’audiència.

Sello_pr_thumb


Andersen a Una mà de contes i a Internet

Hans Christian Andersen (Odense, 1805 – Copenhaguen, 1875) va ser un escriptor danès conegut sobretot pels 168 contes que va escriure, la majoria dels quals continuen publicant-se arreu del món, ja sigui com a traduccions, adaptacions o versions lliures.

Si t’ha agradat El rossinyol, pots veure altres contes adaptats més o menys lliurement del mateix autor a Una mà de contes:



I si vols saber més coses de l’autor i dels seus contes pots navegar pels enllaços d’Internet que et proposem.


Andersen_enorme

Hans Christian Andersen


Adaptacions del conte

El rossinyol d’Una mà de contes és una adaptació feta pel guionista Jaume Esquius. És una de les innombrables versions del conte d’Andersen; tu també pots assajar de fer-ne una.

El rossinyol mecànic

L’emperador del Japó, que havia sentit el rossinyol en una de les seves visites a l’emperador de la Xina, li va regalar un rossinyol mecànic. Era com un rellotge: en lloc de carn i ossos tenia, per dins, engranatges, cordes, palanques i botons, i en lloc de plomes tenia or i pedres precioses.

El conte d’Andersen reflecteix tant l’interès científic pels autòmats desenvolupat durant tot el segle XVIII (amb figures com Vaucanson o els rellotgers Jaquet-Droz) com la reacció romàntica contra un món mecanitzat, del qual el rellotge i els seus mecanismes n’era un símbol indiscutible.

L’ocell mecànic es presenta amb tota la seva ambigüitat. D’una banda és aparentment més bell, amb pedres precioses a les plomes, i pot cantar repetidament i incansablement, en el moment que es vulgui. D’altra banda, el seu complex mecanisme es pot espatllar d’una manera irreversible.

El rossinyol i la música

Allà, vora el mar, un rossinyol cantava les melodies més boniques que s’hagin sentit mai sobre la terra.

El 1907, el jove compositor rus Stravinski va començar a interessar-se en la creació d’un conte líric inspirat en El rossinyol d’Andersen. Va acabar la seva composició el 1914, any en què es va estrenar a París i Londres sense gaire èxit.

El contrast entre el cant natural i lliure del rossinyol i el fals valor del cant del rossinyol mecànic (que té el favor del públic per la seva facilitat repetitiva) va incitar Stravinski a traduir-lo al llenguatge musical.

Entre les últimes versions d’aquesta obra cal destacar una producció per a la televisió dirigida per Christian Chaudet el 2005 i la seva programació durant la temporada 2006-07 a l’Opéra National du Rhin.

També el compositor contemporani Gary Carpenter ha creat China Song basant-se lliurement en Andersen en versionar el cant del rossinyol.
Entre les últimes versions d’aquesta obra cal destacar una producció per a la televisió dirigida per Christian Chaudet el 2005 i la seva programació durant la temporada 2006-07 a l’Opéra National du Rhin.

També el compositor contemporani Gary Carpenter ha creat China Song basant-se lliurement en Andersen i versionant el cant del rossinyol.
Música d’Isidre Terraza per a El rossinyol d’Una mà de contes: el rossinyol


Música d’Isidre Terraza per a El rossinyol d’Una mà de contes: el rossinyol mecànic