Un comiat sempre és un comiat, però és molt millor si es fa amb un somriure.

Ha passat ja gairebé un any des de l'inici del TAGS, la veritat és que tot aquest temps ha estat "fantàgstic" i no m'oblidaré mai de totes les coses que he viscut amb el Rüls, la San, el Zep i, sobretot, amb tots vosaltres, tàguers! Ja em vaig acomiadar d'ells, però em faltava fer-ho de tots vosaltres i ho vam poder fer de la millor forma: al xat del TAGS!

Per mi aquest xat va ser tan indescriptible com el primer cop que vaig fer-lo, ja que compartir una bona estona amb vosaltres és el millor que hi ha! Em vaig sentir superajudada per tots vosaltres (vam fer rècord històric del xat quant a tàguers connectats!), em vau fer caure la llagrimeta d'emoció i més d'un somriure. Moltes gràcies per totes les preguntes que em vau enviar, van ser tantes que no ens va donar temps a acabar-les, tot i fer el xat tan llarg com vam voler.

Ara només em queda dir-vos fins aviat, doncs adéu és una paraula molt trista. La vida dóna moltes voltes i segur que tard o d'hora ens tornarem a trobar, espero que us ho hagueu passat tan bé amb mi com jo amb vosaltres. I si voleu recuperar aquest xat tan especial, només cal que cliqueu aquí. Moltes gràcies per tot, tàguers, sou els millors del món!!!

Viki